1.3. L'enfocament de l’estudi

L'enfocament és la perspectiva teòrica que es decideix adoptar per tal de tractar el problema plantejat per la pregunta inicial. Equival a contestar: de quina manera abordaré aquest fenomen sociolingüístic?

Imaginem que la nostra pregunta inicial, encara força genèrica, fa referència a la manca d'ús de català en un determinat col·lectiu. Un enfocament possible pot ser l'anàlisi d'organitzacions, és a dir, estudiar els objectius, els sistemes de comunicació i els mitjans, i la seva relació amb la llengua d'aquest col·lectiu de persones, en el marc d'una organització. Un enfocament formatiu o d'aprenentatge analitzaria les millors condicions per a l'aprenentatge i l'ús d'una llengua entre adults. També hi cap un enfocament identitari que consideraria la llengua com un signe d'identitat individual i col·lectiu amb tot el simbolisme i les resistències al canvi que comporten les identitats.

En aquesta etapa es tracta de triar i elaborar un enfocament adequat que, constitueix el principi d'orientació teòrica de la investigació i en defineixi les línies força. Aquest enfocament confereix a la recerca la coherència i la capacitat de descoberta, però cal eludir el risc d'encotillament si hom pren l'enfocament de forma massa rígida.

1.4. La construcció del model d'anàlisi

El model d'anàlisi constitueix la continuació natural de l'enfocament, articulant de manera operativa les idees, les pistes i els punts de referència que finalment hauran de presidir el treball d'observació i d'anàlisi. El model l'integren un conjunt de conceptes i d'hipòtesis, ben articulats entre si, que configuren un marc d'anàlisi coherent.

Per exemple, si es construeix el concepte ús lingüístic en una organització, poden adoptar-se com a dimensions els aspectes següents: l'ús lingüístic en la imatge i la publicitat, les comunicacions externes i la documentació i la comunicació internes. Cadascuna d'aquestes dimensions poden tenir diversos components i cada component es mesura amb un o més indicadors. Exemple: l'estudi La situació sociolingüística als centres de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES) (2). Si el concepte fos el canvi lingüístic caldria afegir noves dimensions: activitats lingüístiques de l'organització, directrius lingüístiques i opinions sociolingüístiques.

Per a construir un model d'anàlisi convé començar per construir els conceptes i per establir les hipòtesis. Construir un concepte consisteix a determinar-ne les dimensions constitutives, susceptibles d'explicar la realitat, especificar els components d'aquestes dimensions, i a precisar els indicadors gràcies als quals es podran mesurar les dimensions.

Sovint, en sociolingüística, els conceptes i les seves dimensions no s'expressen en termes directament observables. Els indicadors, però, sí que han de ser manifestacions objectivament detectables i mesurables de les dimensions del concepte. Vegeu l'esquema següent de Quivy i Van Campenhoudt (op. cit.) esquema.doc