Per
a les entrevistes exploratòries de lestudi cal preparar-se per a l'entrevista,
triar bé els experts, els testimonis privilegiats i els interessats. També és necessari
adoptar una actitud molt oberta i receptiva, encara que sempre cal descodificar els
discursos dels entrevistats. 1.3. L'enfocament de lestudi
L'enfocament és la perspectiva
teòrica que es decideix adoptar per tal de tractar el problema plantejat per la pregunta
inicial. Equival a contestar: de quina manera abordaré aquest fenomen sociolingüístic?
Imaginem que la nostra pregunta
inicial, encara força genèrica, fa referència a la manca d'ús de català en un
determinat col·lectiu. Un enfocament possible pot ser l'anàlisi d'organitzacions,
és a dir, estudiar els objectius, els sistemes de comunicació i els mitjans, i la seva
relació amb la llengua d'aquest col·lectiu de persones, en el marc d'una organització.
Un enfocament formatiu o d'aprenentatge analitzaria les millors condicions per a
l'aprenentatge i l'ús d'una llengua entre adults. També hi cap un enfocament identitari
que consideraria la llengua com un signe d'identitat individual i col·lectiu amb tot el
simbolisme i les resistències al canvi que comporten les identitats.
En aquesta etapa es tracta de
triar i elaborar un enfocament adequat que, constitueix el principi d'orientació teòrica
de la investigació i en defineixi les línies força. Aquest enfocament confereix a la
recerca la coherència i la capacitat de descoberta, però cal eludir el risc
d'encotillament si hom pren l'enfocament de forma massa rígida.
1.4. La
construcció del model d'anàlisi
El model d'anàlisi constitueix
la continuació natural de l'enfocament, articulant de manera operativa les idees, les
pistes i els punts de referència que finalment hauran de presidir el treball
d'observació i d'anàlisi. El model l'integren un conjunt de conceptes i d'hipòtesis,
ben articulats entre si, que configuren un marc d'anàlisi coherent.
Per exemple, si es construeix
el concepte ús lingüístic en una organització, poden adoptar-se com a
dimensions els aspectes següents: l'ús lingüístic en la imatge i la publicitat, les
comunicacions externes i la documentació i la comunicació internes. Cadascuna d'aquestes
dimensions poden tenir diversos components i cada component es mesura amb un o més
indicadors. Exemple: l'estudi La situació sociolingüística als centres de
l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES) (2). Si el concepte fos el canvi
lingüístic caldria afegir noves dimensions: activitats lingüístiques de
l'organització, directrius lingüístiques i opinions sociolingüístiques.
Per a construir un model
d'anàlisi convé començar per construir els conceptes i per establir les hipòtesis.
Construir un concepte consisteix a determinar-ne les dimensions
constitutives, susceptibles d'explicar la realitat, especificar els components
d'aquestes dimensions, i a precisar els indicadors gràcies als quals es podran
mesurar les dimensions.
Sovint, en sociolingüística,
els conceptes i les seves dimensions no s'expressen en termes directament observables. Els
indicadors, però, sí que han de ser manifestacions objectivament detectables i
mesurables de les dimensions del concepte. Vegeu l'esquema següent de Quivy i Van
Campenhoudt (op. cit.) esquema.doc |