L'observació participant suposa fer observacions tot prenent part en la seqüència d'un fet sociolingüístic; a vegades el recercador és reconegut com tal i altres vegades no. L'obra de Joan Pujolar De què vas, tio? (17) utilitza els mètodes de l'observació participant entre dos grups de joves. Aquesta obra derivada de la seva tesi doctoral, basada en un intens treball de camp sobre dos grups de joves de barris obrers de Barcelona. És un treball alhora sociològic, dialectològic i antropològic sobre els joves, el seu comportament i la seva vivència dels temes que interessen l'autor: quins usos fan de les llengües en presència, la identitat individual i grupal, i les estratègies adoptades pels protagonistes.

També el treball Representacions i comportaments lingüístics de monitors de lleure en dos centres juvenils de la regió de Barcelona (18), d'Emili Boix i Mireia Galindo, utilitza, entre altres, metodologies d'observació participant. Així, s'observa el comportament lingüístic en diverses reunions de monitors i en sessions d'esplai amb grups juvenils.

2.3. Investigació per sondeig o enquesta

La investigació per sondeig o enquesta utilitza mètodes amb els quals es fan preguntes directes als participants. Les preguntes poden formar part d'un pla d'entrevista o d'un qüestionari, i es poden fer mitjançant un sol procediment o diversos. La investigació per sondeig és una denominació general aplicada a una diversitat de mètodes que comparteixen el fet d'obtenir informació directament d'un grup d'individus.

L'enquesta és un mètode objectiu que permet quantificar i extrapolar les dades, utilitzant mostres representatives del global de la població que pretén estudiar. Hi ha diversos mètodes d'administració d'enquestes: entrevista personal o cara a cara, enquesta per correu, entrevista telefònica i enquesta amb mètodes barrejats. A tall d'exemple, destaquem diversos estudis quantitatius, promoguts pel Departament de Cultura Els usos lingüístics en les empreses associades a l'Institut de l'Empresa Familiar (19) que utilitza l'entrevista personal com a tècnica principal de recollida d'informació. Aquest mateix departament, ha encarregat l'estudi Enquesta sobre la política lingüística de la Generalitat i sobre l'aplicació de la Llei 1/1998 de política lingüística (20) fet per mitjà d'entrevistes telefòniques.

L'aspecte més important dels mètodes d'administració de sondeig és determinar el que es necessita abans de decidir un mètode o una mostra. Un punt especialment crític en aquest tipus de recerca és escollir bé la mostra a entrevistar per tal que representi adequadament la població que és pretén estudiar.

Els punts que cal comprovar quan es prepara un instrument de sondeig o enquesta són els següents: objectiu de la recerca, contingut, instrumentació, pretest i administració del qüestionari. Recomanem l'apartat "Punts que cal comprovar quan es prepara un instrument de sondeig" dins de Mètodes de recerca de Francis C. Dane, citat ja anteriorment.

2.4. Investigació experimental i quasiexperimental

Els mètodes d'investigació experimental són els únics mètodes dissenyats especialment per comprovar les hipòtesis de causa - efecte. La causa possible s'anomena variable independent; la variable dependent és l'efecte. Els experiments es duen a terme manipulant la variable independent, assignant a l'atzar els participants en els diversos nivells de la variable independent, controlant o eliminant explicacions alternatives i mesurant les respostes per mitjà de la variable dependent.

Encara que el disseny experimental proporciona la millor manera per a provar les relacions causa - efecte, de vegades els experiments reals no són possibles; en aquests casos, els dissenys quasiexperimentals són el mètode preferit. Els dissenys quasiexperimentals manquen d'assignació a l'atzar.