- La bibliografia es pot presentar en diversos formats, però cada referència ha de ser completa i exacta.

- Si els materials que s'utilitzen són massa llargs per a incloure's en l'informe s'han d'incloure en un o més apèndixs o bé en annexos. Exemples d'annexos: el qüestionari, els procediments de treball, les transcripcions i qualsevol altra informació que permeti repetir l'estudi.

- En una recerca acadèmica d'investigació s'inclou un apartat de discussió que s'ha d'iniciar amb un breu resum de les hipòtesis i els resultats relatius a aquelles hipòtesis. No es pot limitar a exposar coses ja dites, la discussió és una discussió de resultats.

- Amb independència de la llargada de l'informe, és convenient preparar un resum amb els punts principals. Normalment, el resum de l'informe, d'uns 100 o 150 mots, se sol posar al principi d'un article de revista.

- És molt recomanable disposar de més d'un lector assessor. Els companys i amics són una font excel·lent de comentaris sobre l'informe de recerca.

Es sabut que molts lectors es posen a llegir un treball començant precisament per les conclusions o resum de resultats. I és que aquesta lectura permet al lector de fer-se ràpidament una idea de l'interès que el treball pot tenir, sense necessitat d'haver de llegir l'informe sencer. A partir d'aquest primer diagnòstic, hom decideix si val la pena continuar llegint algunes parts del treball, o fins i tot l'estudi sencer. Això significa que cal posar molta cura en la redacció del resum de resultats, i fer-hi aparèixer les informacions que poden tenir utilitat per als lectors potencials.

2. Els mètodes bàsics de recerca sociolingüística

Els mètodes de recerca sociolingüística enunciats a continuació són una adaptació dels mètodes generals de recerca de Francis C. Dane (9).

• Investigació de dades secundàries o d'arxius
• Investigació de camp o observacional
• Investigació per sondeig o enquesta
• Investigació experimental i quasiexperimental

2.1. Investigació de dades secundàries o d'arxius

La investigació de dades secundàries o d'arxius, també anomenada recerca de despatx, inclou qualsevol projecte en el qual les unitats d'observació són documents o dades ja recollides o existents. Poden incloure altres estudis o informes, dades en brut, globals o sèries estadístiques recollides per altres. Una de les limitacions d'aquest tipus d'investigació és que les dades existents sovint no responen a les necessitats de la nostra recerca.

Entre els treballs recents de recerca de dades secundàries anotem Competencia y usos lingüísticos entre los jóvenes en Catalunya (10) i també Els joves i ús del català, que és una explotació específica de les dades sobre l'Enquesta sobre la parla de la gent. Inuscat de 1994 (11). A més d'estudis quantitatius destaquen, entre molts d'altres, els d'estudis històrics o actuals sobre ideologies o comportaments sociolingüístics: El català al segle XIX (12) o La llengua silenciada (13).

Actualment, Internet és una font d'informació molt útil per a estudis de recerca de dades secundàries. Un bon exemple és: Estudi sobre els usos lingüístics universitaris en diversos països amb llengües relativament minoritàries (14) que utilitza, entre altres fonts d'informació, les pàgines webs de les universitats que són objecte de l'estudi.

2.2. Investigació de camp o observacional

La investigació de camp o observacional inclou les recerques aplicades a esdeveniments naturals, és a dir, els esdeveniments que no s'han creat, allargat o interromput per motius relacionats amb la recerca. Els dos tipus principals de mètodes d'investigació de camp són l'observació externa i l'observació participant.