Un
altre exemple, és l'eina que anomenem Indexplà (3), programa de seguiment i avaluació de
plans de gestió lingüística, que no és sinó un model d'anàlisi del concepte de
normalització lingüística aplicable en una organització que discrimina 6
dimensions (o factors) i 34 components (o elements) amb els seus respectius indicadors.
Les dimensions del concepte de normalització lingüística són: imatge i retolació,
adequació lingüística del personal, criteris d'ús lingüístic, documentació d'ús
extern, comunicacions exteriors, i documentació i comunicacions internes. Els indicadors
estan associats a un factor en el qual incideixen de manera prioritària. No obstant,
també s'interrelacionen amb altres factors i els poden afectar de manera secundària. És
per això que el canvi de valoració en un sol indicador pot afectar diversos factors. 1.5. El treball de
camp i els mètodes bàsics de recollida de dades
Les operacions bàsiques
del treball de camp són les següents:
1. La delimitació del camp
d'estudi
2. L'instrument de recollida de dades
3. La prova pilot de l'instruments de recollida de dades
4. El treball de camp pròpiament dit
1.5.1. La delimitació
del camp d'estudi
El terme població o
univers s'ha que entendre com el conjunt d'elements que formen un tot. Aquests
elements poden ser persones, establiments, anuncis publicitaris, etc. Per a la
delimitació del camp d'estudi hi ha tres possibilitats: a) estudiar la totalitat de la
població, b) estudiar-ne una mostra representativa i c) estudiar uns components no
estrictament representatius, però sí característics de la població.
Un exemple que combina aquestes
diverses possibilitats d'estudi són els treballs d'observació visual sociolingüística
realitzats a Catalunya per part del Departament de Cultura (4) en els quals s'han utilitzat mostres
estratègiques no estadístiques per zones, i dins de cada conglomerat o zona, s'ha
observat tota la població. Així, en l'estudi sobre els usos lingüístics en la
retolació d'establiments s'han seleccionat les 20 zones comercials estratègiques de
Barcelona, d'acord amb la informació facilitada per la Cambra de Comerç, Indústria i
Navegació de Barcelona. Posteriorment, dins de cada zona, s'han analitzat tots els
establiments comercials.
1.5.2. L'instrument de
recollida de dades
La segona operació
bàsica d'aquesta fase consisteix a triar o elaborar un instrument de registre capaç de
recollir o generar la informació adequada i necessària per a la verificació de la
hipòtesi de treball.
Els intruments clàssics de
recollida de dades per a enregistrar comportaments són la utilització de paper i llapis
i l'enregistrament oral mitjançant un magnetòfon. Altres variants dels instruments de
recollida de dades més habituals, utilitzats en un mètode d'observació visual
sociolingüística, són els fulls de registre o fulls d'observació. En el mètode per
sondeig o enquesta, es fa servir el qüestionari; en l'entrevista en profunditat, un guió
més o menys tancat. Un altre instrument tecnològic és the observer (5), conjunt de maquinari i programari que
s'utilitza en treballs d'investigació psicològica.
El format i els continguts dels
instruments de recollida de dades (fulls d'observació, qüestionaris i guions de treball)
poden ser molt diferents en cada cas. No hi ha solució única per a tots els problemes:
la millor és aquella que està de acord amb els objectius de l'estudi. És impresindible
que cada instrument de recollida de dades vagi acompanyat d'unes instruccions pràctiques
sobre els procediments de recollida d'informació.
1.5.3. La prova de
l'instrument de recollida de dades
Per a què l'instrument
de recollida de dades sigui capaç de generar tota la informació adequada ha de que
contenir preguntes o elements molt precisos referits a tots els indicadors
prèviament establerts. És convenient de realitzar una prova pilot del full d'observació
o del qüestionari per part de dos o més observadors o entrevistadors. Després de la
prova es podran introduir, si és necessari, els canvis de format o de contingut de
l'instrument d'observació. |