|
 |
 |
|
| Metodologia sobre la recerca sociolingüística |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Els mètodes bàsics de recerca sociolingüística, per Joan Solé Camardons | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
Un
altre exemple, és l'eina que anomenem Indexplà (3), programa de seguiment i avaluació de
plans de gestió lingüística, que no és sinó un model d'anàlisi del concepte de
normalització lingüística aplicable en una organització que discrimina 6
dimensions (o factors) i 34 components (o elements) amb els seus respectius indicadors.
Les dimensions del concepte de normalització lingüística són: imatge i retolació,
adequació lingüística del personal, criteris d'ús lingüístic, documentació d'ús
extern, comunicacions exteriors, i documentació i comunicacions internes. Els indicadors
estan associats a un factor en el qual incideixen de manera prioritària. No obstant,
també s'interrelacionen amb altres factors i els poden afectar de manera secundària. És
per això que el canvi de valoració en un sol indicador pot afectar diversos factors. 1.5. El treball de camp i els mètodes bàsics de recollida de dades Les operacions bàsiques del treball de camp són les següents: 1. La delimitació del camp
d'estudi 1.5.1. La delimitació del camp d'estudi El terme població o univers s'ha que entendre com el conjunt d'elements que formen un tot. Aquests elements poden ser persones, establiments, anuncis publicitaris, etc. Per a la delimitació del camp d'estudi hi ha tres possibilitats: a) estudiar la totalitat de la població, b) estudiar-ne una mostra representativa i c) estudiar uns components no estrictament representatius, però sí característics de la població. Un exemple que combina aquestes diverses possibilitats d'estudi són els treballs d'observació visual sociolingüística realitzats a Catalunya per part del Departament de Cultura (4) en els quals s'han utilitzat mostres estratègiques no estadístiques per zones, i dins de cada conglomerat o zona, s'ha observat tota la població. Així, en l'estudi sobre els usos lingüístics en la retolació d'establiments s'han seleccionat les 20 zones comercials estratègiques de Barcelona, d'acord amb la informació facilitada per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Posteriorment, dins de cada zona, s'han analitzat tots els establiments comercials. 1.5.2. L'instrument de recollida de dades La segona operació bàsica d'aquesta fase consisteix a triar o elaborar un instrument de registre capaç de recollir o generar la informació adequada i necessària per a la verificació de la hipòtesi de treball. Els intruments clàssics de recollida de dades per a enregistrar comportaments són la utilització de paper i llapis i l'enregistrament oral mitjançant un magnetòfon. Altres variants dels instruments de recollida de dades més habituals, utilitzats en un mètode d'observació visual sociolingüística, són els fulls de registre o fulls d'observació. En el mètode per sondeig o enquesta, es fa servir el qüestionari; en l'entrevista en profunditat, un guió més o menys tancat. Un altre instrument tecnològic és the observer (5), conjunt de maquinari i programari que s'utilitza en treballs d'investigació psicològica. El format i els continguts dels instruments de recollida de dades (fulls d'observació, qüestionaris i guions de treball) poden ser molt diferents en cada cas. No hi ha solució única per a tots els problemes: la millor és aquella que està de acord amb els objectius de l'estudi. És impresindible que cada instrument de recollida de dades vagi acompanyat d'unes instruccions pràctiques sobre els procediments de recollida d'informació. 1.5.3. La prova de l'instrument de recollida de dades Per a què l'instrument de recollida de dades sigui capaç de generar tota la informació adequada ha de que contenir preguntes o elements molt precisos referits a tots els indicadors prèviament establerts. És convenient de realitzar una prova pilot del full d'observació o del qüestionari per part de dos o més observadors o entrevistadors. Després de la prova es podran introduir, si és necessari, els canvis de format o de contingut de l'instrument d'observació. |
