El principal objectiu del treball és estudiar la relació entre els conceptes d'ideologia política i planificació lingüística a partir de l'anàlisi comparativa dels processos de planificació lingüística aplicats en els tres principals territoris de llengua catalana des de l'arribada de la democràcia a l'Estat espanyol a mitjan   dècada dels 70 fins als nostres dies.

En aquest article l'autor estudia la transmissió de les llengües a Catalunya en funció de la llengua dels pares i d'altres persones de fora del nucli familiar estricte, per exemple les mainaderes.

Aquest estudi planteja les relacions entre llenguatge i pensament en el cas dels deficients auditius en el context d'una situació bilingüe. El bilingüisme té efectes positius en els oïdors. Succeeix el mateix en el cas dels deficients auditius?

Many of the ideas in this paper reflect my discussions with Professor J. V. Neustupný (now at Obirin College, Tokyo) over many years and my reading of his papers. See, for example, chapters on language correction and language planning in his book Post-structural approaches to language, University of Tokyo Press.

The author gives a general overview of the sociolinguistic and ethnolinguistic situation in the Russian Federation, focusing especially in the case study of the Republic of Kalmykia.

L’actual procés de globalització planteja uns reptes especialment significatius a les llengües i cultures d’àmbit més restringit o minoritari. Des d’aquest punt de vista, en aquest article es resumeix breument el treball dut a terme per tal de determinar genèricament quina és la praxi lingüística universitària en alguns països amb llengües d’àmbit relativament restringit, amb l’objectiu final de contribuir al debat sobre quin ha de ser l’horitzó per a la llengua pròpia en el cas de les universitats catalanes.

Aquest article constitueix la primera part d'un seguit de reflexions al voltant de la metodologia emprada pels treballs que s'aixopluguen sota el paradigma teòric de la sociolingüística de la variació. El seu epicentre l'hem de cercar en la caracterització de l'entrevista, instrument que, des de l'heterogeneïtat lingüística, haurà de permetre sistematitzar la variació.