Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana
Hivern - primavera 2001


Planificació lingüística i ideología política: una comparació entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears,
per Andreu Bauçà i Sastre
El principal objectiu del treball és estudiar la relació entre els conceptes d'ideologia política i planificació lingüística a partir de l'anàlisi comparativa dels processos de planificació lingüística aplicats en els tres principals territoris de llengua catalana des de l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol a mitjans de la dècada dels 70 fins als nostres dies. La hipòtesi bàsica de l'estudi és que tota activitat de planificació lingüística, lluny de ser neutral, està orientada per un discurs ideològic particular sobre la llengua i la societat a la qual s'aplica, d'entre els quals el nacionalisme n'és un dels preeminents.

 

És important assenyalar que l'interès de la present recerca rau no sols en el fet que constitueix el primer intent seriós d'estudi comparatiu sistemàtic entre la planificació lingüística a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, ans també en la gran quantitat de taules i xifres concretes que l'il.lustren, gràcies a les nombroses fonts consultades per l'autor.

A grans trets, el treball s'estructura en tres seccions: marc teòric; anàlisi de la planificació lingüística a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears; i, finalment, conclusions.

Després de la primera secció, en què s'introdueixen les definicions preliminars d'ideologia política i planificació lingüística i es repassa una important tradició escolar que subratlla l'estret lligam entre els dos conceptes, el segon bloc, nus central de la recerca, constitueix una aplicació concreta de l'anterior relació.

Una vegada analitzades les diferents dimensions del context en cadascun dels territoris (històric i sociolingüístic, demogràfic i geogràfic, polític i social), l'autor acompleix una descripció de tots tres processos de planificació lingüística. La descripció, que és estructurada en dos grans estadis (formulació, o conjunt de regulacions lingüístiques en els respectius Estatuts d'Autonomia i les lleis de normalització lingüística, d'una banda, i implementació, o desplegament d'aquestes anteriors regulacions tant a nivell legal -ordres i decrets, bàsicament-, com pragmàtic -suport econòmic i nivells de coneixement i ús del català, principalment-, de l'altra), s'aplica a tres grans àrees del procés de planificació lingüística. La primera, sota la denominació de "consideracions generals", fa referència tant a les característiques generals de les diferents lleis de normalització lingüística com a l'aplicació de mecanismes globals de planificació lingüística (coordinació, plans generals, juntes avaluadores de llengua, instruments d'avaluació i seguiment, bàsicament). La planificació de l'estatus, en segon lloc, conté l'anàlisi detallada de quatre grans àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació de masses i indústries culturals, i món socioeconòmic. Finalment, també s'inclou un estudi de les activitats de planificació del corpus, apartat en què s'adrecen qüestions tan cabdals com el nom de la llengua, el reconeixement de la unitat lingüística, la col.laboració amb altres territoris de llengua catalana, o la designació d'una institució oficial amb autoritat normativa, entre d'altres.

Com ja s'ha apuntat anteriorment, l'anàlisi de la planificació lingüística en cadascun d'aquests territoris revela un determinat tipus d'ideologia política.

Per una banda, el procés de planificació lingüística a Catalunya, tot partint de la consideració del català com a única llengua pròpia del país, permet l'aplicació d'unes activitats planificadores fermes i decidides en relació a la introducció i extensió d'aquesta llengua, fet que ens constata l'existència d'una clara ideologia nacionalista basada en una catalanisme cultural que té la llengua com a element central.


1 de 2