|
És important assenyalar que l'interès
de la present recerca rau no sols en el fet que constitueix el primer intent seriós
d'estudi comparatiu sistemàtic entre la planificació lingüística a Catalunya, el País
Valencià i les Illes Balears, ans també en la gran quantitat de taules i xifres
concretes que l'il.lustren, gràcies a les nombroses fonts consultades per l'autor.
A grans trets, el
treball s'estructura en tres seccions: marc teòric; anàlisi de la planificació
lingüística a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears; i, finalment,
conclusions.
Després de la
primera secció, en què s'introdueixen les definicions preliminars d'ideologia
política i planificació lingüística i es repassa una important tradició
escolar que subratlla l'estret lligam entre els dos conceptes, el segon bloc, nus central
de la recerca, constitueix una aplicació concreta de l'anterior relació.
Una vegada
analitzades les diferents dimensions del context en cadascun dels territoris (històric i
sociolingüístic, demogràfic i geogràfic, polític i social), l'autor acompleix una
descripció de tots tres processos de planificació lingüística. La descripció, que és
estructurada en dos grans estadis (formulació, o conjunt de regulacions
lingüístiques en els respectius Estatuts d'Autonomia i les lleis de normalització
lingüística, d'una banda, i implementació, o desplegament d'aquestes anteriors
regulacions tant a nivell legal -ordres i decrets, bàsicament-, com pragmàtic -suport
econòmic i nivells de coneixement i ús del català, principalment-, de l'altra),
s'aplica a tres grans àrees del procés de planificació lingüística. La primera, sota
la denominació de "consideracions generals", fa referència tant a les
característiques generals de les diferents lleis de normalització lingüística com a
l'aplicació de mecanismes globals de planificació lingüística (coordinació, plans
generals, juntes avaluadores de llengua, instruments d'avaluació i seguiment,
bàsicament). La planificació de l'estatus, en segon lloc, conté l'anàlisi
detallada de quatre grans àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació de
masses i indústries culturals, i món socioeconòmic. Finalment, també s'inclou un
estudi de les activitats de planificació del corpus, apartat en què s'adrecen
qüestions tan cabdals com el nom de la llengua, el reconeixement de la unitat
lingüística, la col.laboració amb altres territoris de llengua catalana, o la
designació d'una institució oficial amb autoritat normativa, entre d'altres.
Com ja s'ha
apuntat anteriorment, l'anàlisi de la planificació lingüística en cadascun d'aquests
territoris revela un determinat tipus d'ideologia política.
Per una banda, el
procés de planificació lingüística a Catalunya, tot partint de la consideració del
català com a única llengua pròpia del país, permet l'aplicació d'unes activitats
planificadores fermes i decidides en relació a la introducció i extensió d'aquesta
llengua, fet que ens constata l'existència d'una clara ideologia nacionalista basada en
una catalanisme cultural que té la llengua com a element central. |