1. Introducció: orígens de la recerca

L’estudi de les relacions entre el llenguatge i el pensament sempre ha interessat l’ésser humà. Si preguntéssim a la gent com creu que pensa, i ens hagués de contestar, ho faria amb paraules; el nostre intercanvi estaria, doncs, emmarcat pel llenguatge. Això implica que tenim la capacitat de pensar i que hi ha una estreta connexió entre els nostres pensaments i el llenguatge.

En conseqüència, el llenguatge és un bon mitjà per avançar en el coneixement de l’organització i el funcionament del pensament humà. Així, l’estructuració del lexicó serveix als estudiosos del tema per dissenyar alguns models de funcionament cognitiu, ja que tota competència en una llengua pressuposa el domini i la interiorització d’una remarcable base de models conceptuals, dels quals el lexicó de cada llengua és un dels seus reflexos.

Aquest estudi enfoca precisament aquesta problemàtica i planteja les relacions entre llenguatge i pensament en el cas dels deficients auditius: un col·lectiu privilegiat per aquest tipus d’estudis, ja que es caracteritza principalment pel fet que adquireix el llenguatge per mecanismes diferents dels de l’oïdor, tot assolint una competència lingüística inferior, en molts dels casos.

Ens interessa indagar en el tema amb preguntes del tipus següent: com construeixen els sords els conceptes?, segueixen processos similars als dels oïdors en la seva representació lingüística?, tenen les paraules el mateix significat per a tots ells?

A aquestes preguntes s’afegeixen les derivades de la situació bilingüe, ja que nosaltres emmarquem la recerca en un context educatiu on es duen a terme programes d’immersió lingüística, i els nostres subjectes provenen d’àmbits familiars castellanoparlants.

Sabem que el bilingüisme té efectes positius quan es dóna en situacions òptimes en el cas dels oïdors. Succeeix el mateix en els deficients auditius?, o potser el fet de ser escolaritzats en una llengua diferent de la materna dificulta, en el cas del sord, el seu procés d’adquisició del llenguatge?

La realitat de la immersió lingüística dins el procés educatiu planteja per als deficients auditius a Catalunya un ampli ventall de situacions diferenciades en funció de l'idioma que es faci servir en les diferents realitats educatives (dins l'aula ordinària, en les sessions amb el logopeda, amb la persona de reforç, etc.) tenint en consideració que no necessàriament ha de coincidir amb la llengua materna. Parlem, en definitiva, de situacions de bilingüisme en els sords, particularment dels individus que pertanyen a famílies castellanoparlants.

No hem enfocat l'estudi des de la perspectiva d'un tipus de bilingüisme comú dins el món dels sords, on una llengua oral i una altra de signada es presenten quasi bé com a complements comunicatius en diferents situacions relacionals. D'aquest tema se n'ha parlat molt i s'han fet infinitat d'estudis, majoritàriament provinents de països anglosaxons. El nostre interès se centra en aquelles situacions on les llengües en contacte són totes dues orals, com passa a Catalunya amb el català i el castellà.

Aquesta temàtica del bilingüisme ens interessa des del vessant de la seva relació amb el desenvolupament cognitiu i lingüístic del subjecte. És a dir, es tracta d’investigar sobre el fet de si el bilingüisme és un fenomen afavoridor de l’estructuració mental del subjecte, i de la seva organització lingüística. També cal destacar que aquest bilingüisme oral és de tipus simultani, és a dir, aquell en que la segona llengua s'introdueix quan la primera encara no ha estat del tot assolida i, consegüentment, ambdós idiomes segueixen processos d'adquisició simultanis i paral·lels.

La realitat és que molts infants del nostre entorn provenen de famílies i d’ambients castellanoparlants, i que quan comencen la seva escolarització, aquests nens i nenes es troben amb una realitat lingüística diferent de la que havien estat acostumats. Arribats aquest punt, els professionals implicats en la seva educació poden seguir les tendències més variades: des de procedir a una immersió lingüística total, on s'aconsella els pares que canviïn la llengua vehicular de comunicació amb els seus fills i que passin a parlar-los en català, fins als posicionaments totalment contraris, que rebutgen la introducció d'una segona llengua fins que la primera no està assolida.