1. Introducció: orígens de la
recerca
Lestudi
de les relacions entre el llenguatge i el pensament sempre ha interessat lésser
humà. Si preguntéssim a la gent com creu que pensa, i ens hagués de contestar, ho faria
amb paraules; el nostre intercanvi estaria, doncs, emmarcat pel llenguatge. Això implica
que tenim la capacitat de pensar i que hi ha una estreta connexió entre els nostres
pensaments i el llenguatge.
En conseqüència,
el llenguatge és un bon mitjà per avançar en el coneixement de lorganització i
el funcionament del pensament humà. Així, lestructuració del lexicó serveix als
estudiosos del tema per dissenyar alguns models de funcionament cognitiu, ja que tota
competència en una llengua pressuposa el domini i la interiorització duna
remarcable base de models conceptuals, dels quals el lexicó de cada llengua és un dels
seus reflexos.
Aquest estudi
enfoca precisament aquesta problemàtica i planteja les relacions entre llenguatge i
pensament en el cas dels deficients auditius: un col·lectiu privilegiat per aquest tipus
destudis, ja que es caracteritza principalment pel fet que adquireix el llenguatge
per mecanismes diferents dels de loïdor, tot assolint una competència
lingüística inferior, en molts dels casos.
Ens interessa
indagar en el tema amb preguntes del tipus següent: com construeixen els sords els
conceptes?, segueixen processos similars als dels oïdors en la seva representació
lingüística?, tenen les paraules el mateix significat per a tots ells?
A aquestes
preguntes safegeixen les derivades de la situació bilingüe, ja que nosaltres
emmarquem la recerca en un context educatiu on es duen a terme programes dimmersió
lingüística, i els nostres subjectes provenen dàmbits familiars
castellanoparlants.
Sabem que el
bilingüisme té efectes positius quan es dóna en situacions òptimes en el cas dels
oïdors. Succeeix el mateix en els deficients auditius?, o potser el fet de ser
escolaritzats en una llengua diferent de la materna dificulta, en el cas del sord, el seu
procés dadquisició del llenguatge?
La realitat de la
immersió lingüística dins el procés educatiu planteja per als deficients auditius a
Catalunya un ampli ventall de situacions diferenciades en funció de l'idioma que es faci
servir en les diferents realitats educatives (dins l'aula ordinària, en les sessions amb
el logopeda, amb la persona de reforç, etc.) tenint en consideració que no
necessàriament ha de coincidir amb la llengua materna. Parlem, en definitiva, de
situacions de bilingüisme en els sords, particularment dels individus que pertanyen a
famílies castellanoparlants.
No hem enfocat
l'estudi des de la perspectiva d'un tipus de bilingüisme comú dins el món dels sords,
on una llengua oral i una altra de signada es presenten quasi bé com a complements
comunicatius en diferents situacions relacionals. D'aquest tema se n'ha parlat molt i
s'han fet infinitat d'estudis, majoritàriament provinents de països anglosaxons. El
nostre interès se centra en aquelles situacions on les llengües en contacte són totes
dues orals, com passa a Catalunya amb el català i el castellà.
Aquesta temàtica
del bilingüisme ens interessa des del vessant de la seva relació amb el desenvolupament
cognitiu i lingüístic del subjecte. És a dir, es tracta dinvestigar sobre el fet
de si el bilingüisme és un fenomen afavoridor de lestructuració mental del
subjecte, i de la seva organització lingüística. També cal destacar que aquest
bilingüisme oral és de tipus simultani, és a dir, aquell en que la segona llengua
s'introdueix quan la primera encara no ha estat del tot assolida i, consegüentment,
ambdós idiomes segueixen processos d'adquisició simultanis i paral·lels.
La realitat és
que molts infants del nostre entorn provenen de famílies i dambients
castellanoparlants, i que quan comencen la seva escolarització, aquests nens i nenes es
troben amb una realitat lingüística diferent de la que havien estat acostumats. Arribats
aquest punt, els professionals implicats en la seva educació poden seguir les tendències
més variades: des de procedir a una immersió lingüística total, on s'aconsella els
pares que canviïn la llengua vehicular de comunicació amb els seus fills i que passin a
parlar-los en català, fins als posicionaments totalment contraris, que rebutgen la
introducció d'una segona llengua fins que la primera no està assolida. |