Sumari

1. La metodologia variacionista
2. Tècniques emprades en la recollida de dades
3. Caracterització de l'entrevista sociolingüística
4. La conversa
5. L'enregistrament

1. La metodologia variacionista

La sociolingüística de la variació és un model que sorgeix a partir de la publicació el 1968 de l'article de Weinreich, Labov i Herzog "Empirical Foundations for a Theory of Language Change". Hom considera la proposta sociolingüística de W. Labov com l'elaboració més reeixida. Es tracta, com diria Fishman, de la sociolingüística lingüísticament orientada. Així, el seu interès serà prioritàriament lingüístic: l'estudi del llenguatge tal com l'utilitzen els parlants en la comunicació quotidiana, això és, l'estudi de la seva estructura i evolució en el context social format per una comunitat de parla. Des d'aquesta perspectiva realista, l'objecte d'estudi serà observat en tota la seva diversitat.

La maduresa assolida per la sociolingüística variacionista exigeix l'elaboració de models teòrics de conjunt, la valoració de les seves aportacions a la lingüística i una exposició detallada sobre la bondat de les diverses tècniques utilitzades.

Quant a la presentació dels aspectes metodològics, val a dir que els intents han estat escassos i d'abast restringit. Fora dels clàssics The study of language in its social context de Labov, del 1970, i Field Thecniques in an Urban Language Study de R. Shuy, W. Wolfram i W. Riley, del 1968, hem de traslladar-nos a èpoques molt recents per trobar obres interessades a aportar una visió de conjunt -i de vegades crítica- de la qüestió del mètode.

En aquest sentit, cinc obres de consulta obligada són: l'article del 1984 Field methods used by the project on linguistic change and variation de W. Labov, on l'autor sistematitza tot l'edifici metodològic que ha anat bastint amb els seus treballs i amb els dels seus seguidors; Observing and Analysing Natural Language de L. Milroy, del 1987, on l'autora fa una revisió crítica de la investigació realitzada fins al moment i alhora patrocina alternatives metodològiques molt interessants (xarxes socials...); C. Silva-Corvalán publica el 1989 Sociolingüística. Teoría y análisis el segon capítol de la qual s'ocupa del mètode; el 1990 surt a la llum Metodología sociolingüística de F. Moreno, llibre molt interessant on postula les regles bàsiques que han de regir la metodologia sociolingüística, i exposa detalladament tots els passos a seguir així com les diverses opcions que es presentaran a l'investigador; i finalment, H. López Morales publica el 1994 Métodos de Investigación Lingüística, text que complementa la reflexió teòrica que el mateix autor ens oferia el 1989.

Pel que fa a l'àmbit català, l'obra de referència és La sociolingüística de la variació, del 1995. Es tracta d'un volum que aplega sis treballs fets des de diverses òptiques del variacionisme, i un capítol introductori de M.T. Turell, coordinadora de la publicació, titulat La base teòrica i metodològica de la variació lingüística.

Si bé una de les aportacions fonamentals de la sociolingüística és l'assoliment d'un veritable salt qualitatiu en l'elaboració d'una metodologia empírica i realista, convé no oblidar que continua oferint importants limitacions, com s'anirà advertint en els apartats que segueixen.

Moreno (1990:47) defineix la investigació perfecta com aquella que és capaç d'obtenir unes conclusions que es trobin a una distància zero de la realitat observada. Tanmateix, s'apressa a dir-nos que cap estudi ha assolit aquest nivell màxim de perfecció. Segons això, es podria considerar com un dels objectius de la sociolingüística el capteniment constant en la reducció d'aquesta distància.

És important, per tant, enfrontar-se a les anàlisis sociolingüístiques des de la consideració que es tracta de models idealitzats d'un fragment de llengua (Milroy 1987:1): models, en tant que artificis teòrics que esquematitzen l'organització interna dels fets; idealitzats, ja que suposen un grau major o menor de distància de la realitat; i fragments de llengua, a causa de la pràctica impossibilitat d'abraçar tots els nivells lingüístics i tots els factors que els afecten. En definitiva, per molt exhaustives que siguin les anàlisis, sempre seran parcials.

Aquest article té com a objectiu central donar compte d'una de les tècniques de recollida de dades que ha fet més fortuna en la sociolingüística de la variació: l'entrevista.