Les importants dificultats que comporta la consideració del paràmetre estilístic han fet que un bon nombre de treballs n'hagin prescindit. D'altra banda, sobre la base de la proposta clàssica de Labov, ha estat freqüent la creació de noves tipologies que s'adapten millor a les característiques de la comunitat de parla estudiada. Pradilla (1993a) va definir un contínuum diafàsic amb quatre contextos d'ús: la narrativa (discurs casual) i l'estil d'entrevista (discurs acurat), ambdós obtinguts mitjançant la conversa enregistrada, i dos graus de formalitat aconseguits a través d'una activitat de traducció i la lectura d'un text. (5)

Ja s'ha fet esment de la dificultat d'obtenir parla casual en una situació d'observació com és una entrevista concertada. Si, a més a més, es pretén enregistrar-la, l'artificialitat augmentarà i amb ella, la formalitat del discurs. Silva-Corvalán (1989:24-35), fent-se ressò de les crítiques de Wolfson (1976:189-209) a la tècnica de Labov, va arribar a la conclusió que el quid de la qüestió rau en el fet d'evitar que els parlants identifiquin la situació de parla proposada com d'entrevista i, alhora, afavorir la percepció de participació en una conversa social, per "passar l'estona". Personalment creiem, però, que l'ideal és partir d'una situació d'entrevista que l'habilitat de l'investigador ha de menar cap a una conversa social. D'una altra manera, es corre el risc de provocar una situació encara més artificial, que generi desconcert i recel en l'informant, ja que és molt difícil justificar, d'entrada, una situació de col.loquialitat i intranscendència amb un magnetòfon enregistrant.

L'assoliment de l'objectiu fixat passarà, en definitiva, per l'adopció de tot un conjunt d'estratègies, l'efecte combinat de les quals haurà de proporcionar una mostra suficient de parla casual. Així, l’elaboració d’una estratègia d’accés als informants que afavoreixi una actitud receptiva i col.laboradora és un punt essencial que, sens dubte, marcarà el desenvolupament posterior de l’entrevista. D’altra banda, el paper de l’entrevistador serà determinant: caldrà que conegui, doncs, els efectes lingüístics que el seu comportament pot causar en l’entrevistat.

4. La conversa

Aquest apartat de l'entrevista ha de proporcionar dades pertanyents a dos tipus de discurs: el casual i l'acurat. Si sabem que la situació creada afavoreix enormement aquest darrer discurs, els esforços s'hauran de centrar en l'obtenció de narratives, això és, segments de discurs produïts amb un mínim d'autoobservació i d'autocorrecció.

El tipus de control que exercirà l'entrevistador en el desenvolupament de la conversa en definirà tres tipus (Silva-Corvalán 1989:30-35). El extrems seran ocupats per la conversa lliure, amb un control mínim sobre els temes a tractar, i la conversa dirigida, prèviament planificada amb rigidesa. La conversa dirigida presentarà una disposició ordenada de temes a tractar, que es mantindrà inalterable. Una opció intermèdia ens l'ofereix la conversa semidirigida. Aquesta modalitat permetrà conduir la interacció cap als temes on l'informant se sent més còmode. La base és un llistat de mòduls temàtics que inclouen tot un seguit de tòpics particulars o universals. Es tracta d'una estructuració temàtica flexible, que permetrà alteracions en l'ordre d'aparició o adaptacions a les característiques específiques dels informants.

Sintetitzem a continuació la rutina seguida a les converses de les entrevistes sociolingüístiques fetes per Pradilla (1993a):

A) Arribada al domicili de l'informant amb l'alumne mitjancer, presentació distesa, explicació de l'objectiu (social) del treball i justificació de l'enregistrament: poder xerrar tranquil.lament sense haver de prendre notes.

B) L'enregistrament començava amb la comprovació de les dades que ja teníem sobre l'informant, a qui es demanava que fes una descripció detallada del seu entorn familiar.

C) Introducció de mòduls temàtics:

a) Escolarització. La gent adulta responia molt bé al tòpic ¿L'escola d'avui és com la d'abans?.

b) Entreteniments. Mòdul especialment productiu en el jovent.

c) Ocupació. Descripció d'una jornada, caracterització de les diverses feines -a la terra, el mar, la indústria, la llar, l'escola, etc.-.

d) Història. L'estructura de les històries de vida (Pujadas 1992) dóna molt bons resultats, sobretot en la gent adulta. Una passejada per moments històrics especialment transcendents -la guerra civil, la postguerra...- és suficient per fer aflorar una gran quantitat de records.