|
 |
|
Hivern 2003 |
|
|
|
|
|
|
El calidoscopi pragmàtic | |
|
|
|
|
 |
L'entorn pragmàtic: de corrents i
perspectives per Lluís Payrató |
||
|
|
|
|
 |
Els límits entre
la pragmàtica, la sociolingüística i altres ciències del llenguatge són imprecisos, i
difícilment poden plantejar-se en termes categòrics atesa la interdisciplinarietat que
caracteritza el progrés científic. Al costat de temes tradicionals que han estat molt
presents al llarg de tota la història de la pragmàtica (els actes de parla, la dixi, les
pressuposicions i inferències, la modalitat…), d’altres s’hi han afegit
més recentment (la cortesia, per exemple) o tot just són nouvinguts (la multimodalitat o
confluència entre diversos canals i codis comunicatius). Les diferents teories
pragmàtiques tenen el repte d’intentar sintetitzar l’essència del que sovint
s’ha anomenat la mirada pragmàtica, per evitar una diversitat excessiva i que
porti a una vaguetat o imprecisió que també sovint s’ha donat com a característica
de la disciplina.
|
||
|
Pragmàtica i anàlisi del discurs per Margarida Bassols |
||
|
|
|
|
|
La pragmàtica,
com l’anàlisi del discurs, supera l’estudi estructural de la frase i se centra
en unitats superiors –actes de parla i intervencions dialògiques. A més, enfoca el
seu objecte d’estudi mitjançant la consideració de la construcció del context, del
coneixement de la intenció del parlant i de l’establiment dels implícits que ha de
descabdellar l’oient. En aquest article projectem el concepte d’orientació
discursiva sobre alguns enunciats argumentatius emesos pels caps de llista de les
eleccions del mes de novembre de 2003 al Parlament català.
|
||
|
Cognició, pragmàtica i gramàtica per Maria Josep Cuenca |
||
|
|
|
|
|
En aquest
article presentem alguns exemples de com s’integren la cognició, la pragmàtica i la
gramàtica. Aquesta perspectiva del llenguatge, que subjau a les teories de l’ús
lingüístic com la lingüística cognitiva es contraposa amb models com
l’estructuralisme o el generativisme, que deixen fora del seu objecte d’estudi
tots els aspectes vinculats a l’ús. Els principis generals del cognitivisme i la
discussió i l’exemplificació dels conceptes de construcció, gramaticalització o
subjectivació ens mostren que la gramàtica és una entitat en evolució contínua per
efecte de l’ús discursiu (la pragmàtica) i que reflecteix en certa mesura aspectes
de la cognició.
|
||
|
Pragmàtica i estilística per Vicent Salvador |
||
|
És inherent a la pragmàtica la consideració de la variació lingüística i, especialment, la relativa als factors contextuals, terreny on aquella sovint conflueix temàticament amb algunes aportacions de l’estilística. Aquest paper revisa algunes aportacions rellevants que s’han fet des de perspectives relacionades amb el tractament de l’estil (estudis literaris, sociolingüística, funcionalisme sistèmic) i estableix algunes línies de la reflexió sobre una estilística de la llengua, entorn de la tripartició de Buhler en símptoma, senyal i símbol. Finalment, s’exemplifica aquesta aproximació, sense ignorar la dimensió ideològica, amb la referència a alguns temes d’anàlisi.
|
||
|
Vico i la justificació de la
pragmàtica per Amadeu Viana |
||
|
|
|
|
|
La pragmàtica i l’anàlisi del discurs no acostumen a indagar entre el material històric, cercant pistes funcionalistes per entendre l’enfocament modern. El Renaixement representa un moment crucial per una indagació d’aquesta mena, per la seua reacció furiosa contra la gramàtica escolàstica. Durant el Barroc, el punt de vista adoptat per Giambattista Vico segurament és el més interessant per a una avaluació correcta de la filologia de la seua època i la recerca discursiva, pel seu interès per relacionar mots i accions, fins i tot des del punt de vista cognitiu. Avui, investigadors a banda i banda de l’Atlàntic han recuperat l’obra de l’italià, en tant que sistema comprensiu de la relació entre coneixement i llenguatge, amb serioses implicacions filosòfiques. Vico creia (com sosté la pragmàtica moderna) que la raó i els arguments són una adquisició del coneixement humà, després d’haver-se obert camí entre emocions, accions i signes. Els principis inclosos a la Scienza Nuova semblen una manera més que correcta d’incorporar el material històric al pensament pragmàtic contemporani.
|
||
|
La pragmàtica en la tradició
(socio)lingüística catalana per Núria Alturo |
||
|
Aquest article
descriu el procés d’introducció de la perspectiva pragmàtica en l’àmbit dels
estudis sobre la llengua catalana. Es distingeixen tres etapes: els inicis (anys 80),
l’expansió (anys 90) i una tercera etapa, encara oberta, que podria ser de
consolidació dels estudis pragmàtics sobre la llengua catalana.
|
||
