Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Si no veieu correctament aquest butlletí, cliqueu aquí
# 316
Butlletí
de Medi Ambient

DADES ESTADíSTIQUES AMBIENTALS

Departament de Territori i Sostenibilitat.

Maig de 2012

Us informem que el butlletí està dedicat monogràficament a les dades ambientals que hagin tingut rellevància durant els darrers tres mesos.

 
 

 

:: Qualitat de l'aire

Avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya 2011
La vigilància i l’avaluació de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es duu a terme principalment mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). S’avalua principalment amb mètodes de mesura fixa, inclús en aquelles zones on no és necessari.

Per poder fer les mesures representatives en relació a tota la zona que comprenen, es va dividir el territori en funció de l’homogeneïtat de l’orografia, la climatologia, la població i el volum d’emissions industrials i de trànsit. Dins de cada zona hi podem identificar diferents tipus d’àrees segons l’ocupació del sòl (urbanes, suburbanes i rurals) i el tipus de fonts emissores (àrees de trànsit, industrials o de fons). Així, d’acord amb aquests criteris, cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l'aire i està caracteritzat per un tipus d'àrea.

D’acord amb aquestes premisses, emmarcades en la Llei 34/2007 i el Reial Decret 102/2011, es va classificar el territori en 15 zones de qualitat de l’aire (ZQA).

Cal distingir les zones 1 i 2, les quals, per les seves característiques específiques, es va aprovar l’any 2007 un Pla per millorar la qualitat de l’aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. L'objectiu d’aquest Pla és establir les mesures necessàries per prevenir i reduir l'emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), i ajustar les emissions als límits que estableix la legislació de la Unió Europea per a l'any 2010, definits per preservar i reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient.  El document del Pla es va elaborar en el si d'una Comissió Interdepartamental i amb la col·laboració dels ens locals. L’objectiu d’aquest Pla és establir les mesures necessàries per prevenir i reduir l'emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), i ajustar les emissions als límits que estableix la legislació de la Unió Europea per a l'any 2010, definits per preservar i reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient.

L’avaluació de la qualitat de l’aire a l’any 2011 a la zona 1 ha estat la següent:

L’avaluació de la qualitat de l’aire a l’any 2011 a la zona 2 ha estat la següent:

La comparativa entre l’any 2010 i 2011 de la qualitat de l’aire per les zones 1 i 2 es representa en la taula següent:

A la resta de zones que comprenen el territori de Catalunya, per l’any 2011 presenten l’avaluació següent:

Per més informació, podeu consultar les dades relatives a la qualitat de l’aire per l’any 2011 i l’evolució dels darrers anys en el document Balanços i informes del web de Territori i Sostenibilitat.

Índex de qualitat de l'aire
L’Índex català de qualitat de l’aire (ICQA) es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), repartides per tot Catalunya i que detecten els nivells d’immissió dels contaminants principals [monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10)].



Evolució de l'ICQA mitjà diari TRIMESTRAL
Període: 01/01/2012 al 31/03/2012

Segons el gràfic de l’ICQA del període trimestral que comprèn el gener, el febrer i el març, s’observa una qualitat de l’aire satisfactòria (59,4%) segons els valors establerts per les estacions seleccionades de Catalunya. El contaminant crític més abundant és el diòxid de nitrogen (49%).

Consultar les gràfiques d'ICQA mensuals: gener, febrer i març





 

 

:: Aigua

Recursos hídrics a les conques internes de Catalunya
En data 12 d’abril del 2012 la reserva d’aigua embassada a les conques internes se situa al 84,70% de la capacitat, amb un volum d’aigua de 588,20 hm3, mentre que el mateix dia de l’any anterior era de 94,42%.




En data 12 d’abril del 2012, la majoria dels embassaments de les conques internes se situen per sobre del 84,70% de la seva capacitat. Catalunya, per tant, manté un nivell d’aigua força alt gràcies a les reserves que provenien de l’any anterior i a les primeres pluges de primavera que han afectat sobre tot al vessant sud dels Pirineus i a la Catalunya central. No obstant això, cal seguir fent una planificació hidrològica adequada i tenir en compte les alternatives existents (dessalinització, recuperació d’aqüífers, millora de xarxes, reutilització i estalvi) per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua.

L’aplicació de L’Aigua en temps real proporciona un servei d’informació sobre l’estat de l’aigua a Catalunya en temps real per millorar-ne l’ús i potenciar un millor servei i una difusió de la informació hidrometeorològica disponible. Les diferents consultes poden donar informació, entre moltes altres opcions, sobre la qualitat i la quantitat de l’aigua, tant d’aigües superficials com subterrànies i costaneres; informació específica sobre inundabilitat i espais fluvials, o dades corresponents a la cartografia i les masses d’aigua a Catalunya.
 

 

:: Meteorologia

Dades meteorològiques dels primers tres mesos de l’any
Mapa 1. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Gener 2012
Gener: El mes de gener del 2012 ha estat càlid a gran part del país, a excepció del tram mitjà del riu Segre, la plana de Lleida, la Catalunya Central, les fondalades de l’Alt Berguedà i de la Val d’Aran, la conca de Tremp i a àmplies zones del quadrant nord-oriental on el mes ha estat normal o fred. Pluviomètricament, el gener ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció del delta de l’Ebre i el massís del Port, on el gener s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós. D’altra banda, el mes ha estat poc ventós.





Mapa 2. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Febrer 2012
Febrer: El mes de febrer del 2012 ha estat fred a gran part del país, i molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, la Catalunya Central, la serralada Prelitoral i el litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la comarca de la Val d’Aran, on les anomalies han estat per sota dels -5 ºC. Pluviomètricament, el mes de febrer ha estat sec o molt sec a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental del territori, on el febrer s’ha presentat normal i, fins i tot, plujós a les parts més elevades de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. El mes ha estat ventós, molt especialment durant la primera quinzena del mes, quan es va superar el nivell 2 de la Situació Meteorològica de Risc (SMR) per vent al nord del cap de Creus i les parts més elevades dels Pirineus i Prepirineu.


Mapa 3. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Març 2012
Març: El Servei Meteorològic de Catalunya qualifica el mes de març de 2012 com a normal o càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants s’ha enregistrat a les parts més elevades del Prepirineu i de la Serralada Prelitoral, fruit de la inversió tèrmica que ha caracteritzat algunes fases del mes.
El mes de març ha estat marcat per una alta irregularitat pluviomètrica. El mes ha estat plujós o molt plujós al vessant sud dels Pirineus, a la Catalunya Central, a punts de la vall de l’Ebre i a les muntanyes de Prades. En canvi, ha estat molt sec a punts de l’altiplà central. A la resta del país ha estat normal o sec.

 

 

:: Incendis Forestals

Durant els tres primers mesos del 2012 s’han cremat més hactàrees forestals que durant tot el 2011
Durant el període acumulat des de l’1 de gener fins al 31 de març s’han cremat un total de 1.571,196 hectàrees forestals. Les comarques amb més incendis han estat el Pallars Jussà i l’Alt Penedès, amb 26 i 18 incendis respectivament.  Ara bé, on s’han cremat més hectàrees forestals ha estat a l’Alt Empordà, amb un total de 395,713 hectàrees arbrades en 8 incendis diferents, i al Pallars Sobirà, que amb 2 incendis s’han cremat 337,210 hectàrees, repartides en zones arbrades i no arbrades.

L’any 2011 hi va haver 586 incendis amb un total de 1.096,64 hectàrees cremades, de les quals 214,14 eren hectàrees arbrades i 882,51 hectàrees no arbrades. A destacar el fet que durant 3 primers mesos del 2012 s’acumulen 500 hectàrees cremades més que al 2011.


Dades provisionals

 

 

:: Gestió de Residus

Residus municipals i recollida selectiva
Evolució generació RM TOTAL Catalunya
A 2010, últimes dades disponibles, es van generar 4.192.190 tones de residus municipals. Respecte l’any 2009, la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 0,15 % tot i que la població ha incrementat un 0,49%.

La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de l'energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges.


Evolució recollida selectiva de Residus Municipals
L'aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment, l'administració s'encarrega de gestionar.

L’any 2010 a Catalunya es van recollir selectivament 1.701.100 tones de residus.
L’índex de recollida selectiva es situa en el 40,57% del total de residus generats. Això suposa un increment  del 8% respecte l’any anterior. La tendència de la recollida selectiva de residus continua a l'alça.

Empreses inscrites en el Registre de Productors de Residus Industrials

Residus industrials
A través de les Declaracions anuals de residus industrials (DARI) s’obté la informació sobre la producció i la gestió dels residus provinents de les industries de Catalunya.

L’explotació de les dades estadístiques de les DARI presentades es realitza diferenciant la informació d’aquelles empreses inscrites al registre de productors que realitzen serveis ambientals (gestors de residus i depuradores) de les industries amb activitat de producció industrial (indústries).


L’any 2010, a Catalunya la generació de residus de l’activitat industrial* es situa en un total de 4.127.616 tones de residus.


*L’activitat industrial, segons la classificació CCAE-2009, inclou la secció B: indústries extractives, secció C: indústries manufactureres, secció D:subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat i, secció E : subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació , i altres centres no productors de residus industrials que generin més de 10 tones de residus especials.

Evolució de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya segons entrades de residus a les instal·lacions

Residus de la construcció
Els residus de construcció i demolició (RCDs), procedeixen en la seva major part d'enderrocaments d'edificis, d’excavacions de sòls o execució d’obres viàries i de les restes dels materials de construcció de les obres de nova planta i de petites obres de reformes en habitatges o urbanitzacions.


La major part dels RCDs es poden considerar inerts o assimilables a inerts, i per tant el seu poder contaminant és relativament baix, però per contra, el seu impacte visual és amb freqüència alt pel gran volum que ocupen.


Evolució de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya segons entrades de residus a les instal·lacions



L’any 2010 s’han gestionat mitjançant les instal·lacions específiques de gestió de residus de la construcció i demolició, un total de 3.527.000 tones de residus de la construcció. Comparant les dades respecte les de l’any 2009 s’aprecia un decreixement d’un 25%.

L’any 2010, s’han gestionat a través les plantes de triatge de runes prop de 108.000 tones de residus de la construcció, un 55,4 % més que l’any anterior.



Evolució de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya segons entrades de residus a les instal·lacions


Considerant que el total de residus valoritzats han estat tant els que han entrat a les plantes de reciclatge com els que han entrat a les plantes de triatge, a 2010, més de la meitat dels residus de la construcció, el 57,6%, es van gestionar en plantes de valorització.






Imatge Generalitat de CatalunyaCreativeCommons License Logo

D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.

alta :: baixa :: contacte