La recerca que presentem pretén aportar dades de caràcter descriptiu i empíric per contribuir a conèixer diferents aspectes de l’ús oral actual i el funcionament de certs processos de variació i canvi lingüístics. En concret, d’una banda, volem ajudar a completar i actualitzar les dades disponibles sobre les característiques lingüístiques de la Conca de Tremp, zona de transició intradialectal entre l’àrea ribagorçanopallaresa i el lleidatà; i, d’altra banda, analitzem l’estat i la direcció dels processos de canvi lingüístic que afecten l’article definit, algunes formes plenes dels pronoms febles, i els adjectius demostratius i possessius. L’objectiu d’aquestes anàlisis ha estat obtenir dades d’alguns dels factors que, en l’actualitat, contribueixen a l’evolució dels processos de variació i canvi lingüístics.

Les dades que presentem són una mostra dels resultats de l’enquesta sociolingüística coordinada pels autors sobre coneixements, identitats, usos i actituds lingüístiques adreçada al conjunt de la població de Catalunya. L’enquesta es va realitzar durant el primer trimestre de l’any 2000 i posteriorment s’han fet els principals creuaments i una anàlisi factorial i de clusters. Tanmateix, en aquest article, ens limitarem a exposar alguns aspectes vinculats a la identitat i els usos lingüístics al Principat. El treball constitueix una part de l’estudi "Entre l’esperança i el neguit. El català a Catalunya", també dels autors d’aquest article, que ha obtingut ex aequo el 1r. Premi de Sociolingüística Jaume Camps, atorgat al novembre d’enguany.

This paper gives an overview of the Latvian language policy, special as regards the linguistic laws of 1989 and 1999, and some prospects about the further development of the sociolinguistic situation in Latvia taking into account the positive and negative trends which can affect the Latvian language in the future.

En aquest article, l'autora caracteritza la situació sociolingüística del Camerun, al continent africà, amb una especial atenció sobre la convivència de diferents llengües amb estatus i funcions també diferents, i sobre la creació i ús de noves varietats lingüístiques.