1. Introducció

2. Alguns aspectes teòrics i metodològics

3. La parla de la Conca de Tremp: una actualització

4. Processos de variació i canvi lingüístics: anàlisi d'alguns casos representatius
4.1 Variables lingüístiques i conjunts de factors explicatius
4.2 Resultats

5. Conclusions

6. Bibliografia

1. Introducció

La llengua catalana compta amb una important tradició dialectològica que s’ha ocupat intensament de certes zones del domini nord-occidental, sigui pel seu interès com a zona de transició interlingüística –la Franja de Ponent–, interdialectal –el tortosí– o, més recentment, a causa de la importància demogràfica de l’àrea del lleidatà. Tanmateix, l’àmbit nord-occidental té, encara, buits per omplir, tant des del punt de vista dialectològic, ja que manquen monografies i actualitzacions, com des del punt de vista sociolingüístic, perquè són necessaris estudis de les actituds en les diferents comunitats de parla (vegeu Sistac, 1998/2000: 227). En aquest context, la parla de la Conca de Tremp, que ha estat escassament objecte d’estudi i tractament diferenciats, presentaria les característiques pròpies d’una zona de transició intradialectal que, com provarem de mostrar, comparteix característiques dels subdialectes veïns, l’àrea ribagorçanopallaresa i el lleidatà.

Segons les hipòtesis de partida, les característiques particulars de tipus geogràfic (vall prepirinenca de caràcter mediterrani), històric (romanització tardana, sembla que no anterior al segle V, i zona de frontera), econòmic (àrea agrícola i ramadera que manté el caràcter tradicional de zona de comerç i serveis en el seu entorn immediat de referència) i social (àrea molt castigada per l’emigració durant el segle XX, que actualment presenta una demografia estable, però amb una de les poblacions més envellides de Catalunya) dibuixarien una situació que permetria l’estudi de les modificacions internes de la llengua, causades per factors lingüístics i per d’altres de caràcter extern.

2. Alguns aspectes teòrics i metodològics

El marc teòric que dóna cobertura als objectius plantejats es configura a partir d’aportacions del camp del contacte de varietats, especialment de l’anàlisi de processos de convergència lingüística i de les característiques de la varietat estàndard del català i les seves relacions amb les varietats geogràfiques (Pueyo, 1980; Lamuela, 1994; Segarra & Farreny, 1996; Bibiloni, 1997), especialment amb el català nord-occidental, i de postulats procedents de la sociolingüística quantitativa (Labov, 1966; Sankoff, 1978), que permet estudiar els canvis lingüístics en fase de desenvolupament i descriure la variabilitat en termes de regla variable a partir de l’assignació de valors probabilístics que fan possible predir la probabilitat d’ocurrència de les variants (a través d’eines informàtiques específiques com la saga de programes informàtics VarbRul).

Des del punt de vista metodològic, diversos estudis exploratoris previs (Romero, 1996, 1998a i 1998b) ens havien aportat indicis per a la identificació de diferents factors explicatius individuals, socials, sociolingüístics i situacionals que incidirien en el procés de canvi lingüístic dels trets analitzats en aquesta comunitat de parla. Aquests mateixos estudis prospectius havien permès justificar també la necessitat de complementar el tractament freqüencial de les dades, que contribueix a la descripció de l’ús oral actual, amb el tractament probabilístic, que possibilita l’anàlisi de la regressió de certes formes tradicionals i la consegüent progressió de les formes estàndard.

En lingüística, la quantificació s'ha tendit a fer a través de l'anàlisi estadística i a partir, precisament, de dues finalitats principals que s’obtenen dels diferents tractaments quantitatius aplicats a les dades utilitzades: per un cantó, s’han descrit i resumit les dades mitjançant les freqüències, que provenen de l'estadística descriptiva; i, per un altre cantó, s’han fet estimacions de significació i de fiabilitat, per poder aplicar conclusions a un conjunt de dades major, aquestes operacions són possibles a partir de les probabilitats obtingudes per estadística inferencial. En aquest context, doncs, la sociolingüística quantitativa havia buscat fórmules en l'estadística aplicada que li permetessin incorporar un model explicatiu rigorós a l'estudi de la variació. El segon model probabilístic de Rousseau & Sankoff (1978), base dels programes informàtics VarbRul entre els quals es troba l’aplicació GoldVarb 2.0 per a Macintosh, és un dels models estadístics més utilitzats per mesurar la influència de factors lingüístics i extralingüístics en l'aparició de variants lingüístiques i per convertir, a través de procediments matemàtics, freqüències reals en probabilitats teòriques.