Sumari

1.Introducció
2. Criteris de tria de les llengües presents en l’etiquetatge per part de les empreses
2.1. Criteris de tria segons les consideracions internes de l’empresa
2.2. Criteris de tria partint de la situació legal en el lloc de distribució
3. El plurilingüisme en l’etiquetatge de productes a Catalunya: un tractament excepcional
4. Bibliografia

1. Introducció

El plurilingüisme en l’etiquetatge de productes és una pràctica àmpliament estesa. La logística en llur distribució fa que no es limiti exclusivament a una comunitat lingüística o país o estat determinats, sinó que l’etiquetatge multilingüe permet no fer diferenciació d’estocs d’acord a la dinàmica funcional dels distribuïdors i del mercat. Així, les llengües presents en l’etiquetatge d’un producte molt sovint no són només les pròpies o oficials o abastament emprades en el lloc de compra, o fins i tot les utilitzades per potencials compradors d’altres comunitats lingüístiques que viatgen o es traslladen en aquell territori, sinó que sovint trobem llengües sense cap o quasi cap representativitat en el lloc on les comprem. Un producte comprat a Lisboa pot, per exemple, vendre’s etiquetat a la vegada en castellà, portuguès, grec i anglès. A vegades hom pot visualitzar les informacions bàsiques o obligatòries del producte en més de vint llengües diferents en una mateixa etiqueta o envàs. Sotmesos a l’interès comercial d’aquesta distribució, els fabricants han trobat solucions pràctiques per tal d’encabir-hi moltes llengües, i per tant, ara com ara, no suposa cap impediment per a la venda del producte, en tot cas un avantatge que permet reduir el control sobre la distribució d’estocs.

2. Criteris de tria de les llengües presents en l’etiquetatge per part de les empreses

Els criteris en l’elecció de les llengües de l’etiqueta evidentment no rauen en un fet purament comunicatiu. Cal tenir en compte que bona part dels consumidors no es llegeixen l’etiqueta o bé suposen que no els cal la lectura per entendre el tipus de producte que compren, o bé la lectura es limita purament a la identificació del tipus de producte. Aquesta confirmació es ben present en diversos estudis. En l’estudi Actituds dels Catalans davant l’Ús Comercial del Català (Aguilera M. 1994) (1) es feia evident el baix record de les llengües de l’etiqueta d’uns productes de mostra fins i tot quan només estaven etiquetats en un sol idioma. Els criteris de tria per part de l’empresa rauen, a més evidentment de les raons comunicatives, en qüestions comercials, d’imatge del producte i l’empresa davant el client, i en les obligacions a què està sotmesa en la informació del producte segons la legislació imperant. Això resta ben palès en les conclusions dels textos de l’exposició Lallengua en l’etiquetatge de les grans marques. 2004 (2) realitzada per la Plataforma per la Llengua, on es feia un recull d’etiquetes de diversos països que per llurs característiques les comunitats lingüístiques eren comparables amb la catalana “Per les empreses la llengua en l’etiquetatge és molt més que un mer mitjà d’informació del producte. Cal fer notar una conclusió que pot semblar evident, però que suposa un element molt important, i és que l’etiquetatge dels productes és diferent a cada país, i que busca adaptar-se de la millor manera possible a les característiques específiques de la societat on ha de ser consumit. L’etiquetatge dels productes, més que voler transmetre una informació intel·ligible per al consumidor, constitueix un mitjà de garantia de respecte i apropament del producte cap al client”

Diferenciem, doncs, la tria dels idiomes de l’etiqueta en dos aspectes ben clars: L’elecció lliure de l’empresa segons els seus propis criteris comercials i d’atenció al client, i les obligacions legals a què hi està sotmesa l’empresa.

2.1. Criteris de tria segons les consideracions internes de l’empresa

Les empreses, més enllà de les voluntats comunicatives, tenen compromisos ètics i d’estratègia comercial amb els clients. Així, tot i que els potencials consumidors d’una comunitat lingüística determinada poden tenir ple coneixement d’una altra llengua més àmpliament estesa i ja emprada per l’empresa en d’altres llocs, el fet que aparegui la llengua pròpia d’aquest consumidors en l’etiquetatge, i més tenint en compte que aquests consumidors tenen un pes comercial important, pot afavorir sense dubte l’apropament del producte al client i per tant consolidar els beneficis obtinguts per part del fabricant. Aquesta actuació és pràcticament en termes econòmics “obigatòria” quan l’entorn comercial, i si s’escau la competència, ja actua en aquell territori respectant aquesta llengua. És prou sabut que com a criteri bàsic mai una empresa emprendrà polítiques de baixa qualitat d’atenció al client quan aquestes són àmpliament o totalment assumides per la resta del mercat. Cap empresa vol ser negativament l’excepció. Pel que fa als compromisos ètics, que sens dubte també són conseqüència molt sovint de la mateixa estratègia comercial, les gran empreses acostumen a tenir codis de conducta que fan públics com una garantia d’actuació davant del client. Aquests codis de conducta sovint contenen referències al respecte per l’entorn cultural del consumidor. A tall d’exemple posem tres mostres de grans empreses on aquests compromisos es fan evidents, tot i que aquesta pràctica es pot generalitzar per a totes les empreses de certa entitat amb codis més o menys semblants:

Extracte de la Responsabilitat Social Corporativa de Heineken, multinacional neerlandesa coneguda especialment per les cerveses: (3)

“La societat espera que les companyies de qualitat no només proveeixin amb productes bons i obtinguin resultats financers positius; esperen que condueixin els seus negocis dins unes actituds socialment acceptades (...). Partint d’aquesta idea, les nostres actuacions es basen en el principi del respecte per les diferents cultures.”

Extracte del Codi de Conducta de Pepsico, multinacional d’origen americà del sector alimentari: (4)

“Nosaltres estem compromesos a comercialitzar els nostres productes cap a tots els grups, tractant els consumidors amb respecte, sensibilitat i justícia.” “Col·laborem amb molts grups per crear programes que afavoreixin a les comunitats minoritàries.”

Extracte dels compromisos dels Principis Corporatius Empresarials de la multinacional suïssa Nestlé: (5)

"Mantenir una comunicació responsable amb els consumidors, que no mostri actituds discriminatòries a determinats col·lectius religiosos, polítics, ètnics, culturals o socials.”