Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


El multilingüisme en l’etiquetatge. Comparativa de la situació i de les polítiques lingüístiques pel que fa a l’etiquetatge de productes en comunitats lingüístiques de característiques similars a la catalana, per Bernat Gasull i Roig


CONTINUA


Aquesta protecció de les llengües pròpies en l’etiquetatge de productes es dóna fins i tot en comunicats lingüístiques molt petites, i de manera específica per una regió determinada, no pas com a normativa d’àmbit estatal. Al Tirolsud, on l’etiquetatge dels productes alimentaris és una realitat, el govern italià fins i tot va anar més enllà promovent el Decret legislatiu del maig del 2001, n. 283, (21) de manera que queda garantit el bilingüisme italià-alemany per a les instruccions dels productes farmacèutics per a la província de Bolzano/Bozen inclosa en la Regió Autònoma del Tirol Sud, de manera que el Ministeri de Sanitat italià n’avala el contingut de la informació en les dues llengües. Aquest Decret es va fer d’acord el Decret Presidencial 574 del 1988 i conté sancions que cal aplicar, després d’un període adaptatiu i d’informació de sis mesos, si per exemple el ciutadà no pot disposar de les instruccions d’un producte farmacèutic en alemany.

En definitiva, espellucant els diferents models europeus podem afirmar que, comparativament a la comunitat lingüística catalana, no hem trobat dins la Unió Europea, i dins l’àmbit dels països de tradició democràtica i amb desenvolupament econòmic, cap país amb una llengua comparable en quant el nombre de parlants i vitalitat en l’ús que aquesta no sigui plenament present en l’etiquetatge de tots els productes bàsics distribuïts en el seu territori. La comunitat lingüística catalana a l’Estat espanyol n’és l’excepció. A més l’etiquetatge en la llengua pròpia és àmpliament protegit i garantit en alguns països amb comunitats lingüístiques amb un nombre de parlants molt més inferior que el català.

3. El plurilingüisme en l’etiquetatge de productes a Catalunya: un tractament excepcional

Pel que fa a la comunitat lingüística catalana podem constatar que: Les empreses que en àmbits comparables actuen aplicant els codis respectius o una legislació que protegeix els consumidors d’aquesta comunitat, en el cas de l’Estat espanyol es desentenen dels propis codis, emparats, això sí, per un buit legal en aquest sentit; o més aviat amb una legislació que només garanteix els drets d’una part dels consumidors de l’estat: els que pertanyen a la comunitat amb llengua pròpia castellana.

Tanmateix, a l’Estat espanyol, el plurilingüisme en l’etiquetatge existeix, per bé l’aplicació és totalment diferent que en les opcions lingüístiques esmentades en l’apartat anterior. Seguidament exposarem alguns exemples d’aquest plurilingüisme particular i posteriorment analitzarem les causes d’aquesta situació excepcional.

L’any 1992, Joan Tudela, va elaborar el treball Estudi sobre la llengua de l’etiquetatge, (22) on d’una banda comparava la situació de Barcelona amb Brussel·les, Zuric i Mont-real, i a la vegada analitzava l’ús dels idiomes en les etiquetes de 50 productes de gran consum a casa nostra. En ambdós casos l’anàlisi de les llengües no tenia en compte només la presència, sinó també l’espai que ocupaven dins l’etiqueta. Els resultats s’expressaven doncs segons l’espai que ocupava cada llengua, de manera que els percentatges sumats per idioma són el 100%.

En el gràfic 1 volem mostrar les llengües en l’etiquetatge d’aquests 50 productes a Barcelona. Insistim que es mesurava l’espai de cada llengua en l’etiqueta, no pas el percentatge de productes etiquetats en aquella llengua. És interessant el contrast d’entre les dues llengües oficials, i la diferència justament amb la que és pròpia. Per posar un exemple, a Barcelona el català ocupava el mateix espai que el grec.

Gràfic 1. Espai que ocupa cada llengua en l'etiquetatge de 50 productes de gran consum a Barcelona, 1992 (Tudela, J.)

Si comparem la situació amb Zuric, Brussel·les i Mont-real per al 1992, el tractament del plurilingüisme de Barcelona tenia una tendència ben diferent que no pas en els altres casos (gràfic 2). En les tres primeres ciutats el plurilingüisme en les etiquetes reflectia justament el plurilingüisme reconegut en les llengües oficials. Tanmateix a Barcelona el plurilingüisme reconegut oficialment no es veia reflectit en l’etiquetatge.

Gràfic 2. Espai que ocupa cada llengua en l'etiquetatge de productes de gran consum a diferents ciutats, 1992 (Tudela, J.)

De manera semblant, i amb dades més actualitzades, tenim més mostres d’aquest comportament en el plurilingüisme particular de l’Estat espanyol. En l’exposició d’etiqueteselaborada per la Plataforma per la Llengua (2004) (23) es mostraven productes de gran consum, àmpliament coneguts, de multinacionals que operen en molts països. Aquest productes triats eren Coca-cola, cervesa Heineken, xocolata Nestlé, iogurt Danone, patates Lays, cereals Kellogg’s, refresc Schweppes, preservatius Durex, Aspirina Bayer, puré Maggi i galetes Lu. En tots els casos es respectaven les llengües oficials i comprables amb el català en les respectius països, llevat del cas dels productes trobats a Catalunya. Aquests n’eren l’única excepció. També era patent que en alguns casos l’ús de moltes llengües (sovint degut a la política lingüística que mantenien arreu llevat del cas espanyol) era més estès en aquests altres països, que no pas en general en el cas de Catalunya o l’Estat espanyol. En la taula 1 en fem la comparativa amb alguns exemples concrets.

Taula 1. Comparativa d'etiquetatge de productes de gran consum en diferents
ciutats, 2004 (Plataforma per la Llengua)

Producte
Barcelona
Ciutat
Ús de totes les llengües oficials
Llengües emprades
Ús de totes les llengües oficials
Llengües emprades
Patates Lays
No
castellà
Zagreb- Croatia
serbocroat, ucraïnès, polonès, estonià, letó, lituà, hongarès, rus
Aspirina
No
castellà
Brussels-Belgium
francès, alemany, neerlandès
Iogurt Danone
No
castellà
Helsinki-Finland
finès, suec, anglès
Cervesa Heineken
No
castellà, anglès
Zurich-Switzerland
francès. alemany, anglès
Puré Maggi
No
castellà
Zurich-Switzerland
francès. alemany, italià
Cerals Kellogg’s
No
castellà, portuguès
Tallinn-Estonia
estonià, lituà, rus, eslovac, eslovè, turc, macedoni, polonès, romanès, serbocroat, hongarès, letó, búlgar, txec, anglès
Coca-cola
No
castellà
Quebec-Canada
anglès, francès
Tònica Schweppes
No
castellà
Tallinn- Estonia
estonià, lituà, letó, suec, finès, noruec
Galetes PIM’s de Lu
No
castellà, anglès, danès, noruec, suec, finès, italià
Brussels- Belgium
neerlandès, francès, alemany
Xocolata Nestlé-Kit-Kat
No
castellà, grec, anglès, alemany, portuguès, italià, neerlandès, francès, eslovè
Copenhagen Denmark
danès, italià, suec, finès, portuguès, espanyol, francès, alemany, hongarès

 

Cal insistir que el nombre de parlants de català a l’Estat espanyol, és molt superior als parlants de serbo-croat a Croàcia, neerlandès, francès i alemany a Bèlgica, finès i suec a Finlàndia, francès, alemanys i italià a Suïssa, estonià a Estònia, francès al Quebec (Canadà), o danès a Dinamarca.

Després de l’estudi de l’any 1992 no tenim constància de cap estudi posterior analitzant l’etiquetatge en general a Catalunya. Sí que hi hagut estudis sectorials, especialment en l’etiquetatge de vins i caves, i en l’etiquetatge de productes de marca pròpia d’empreses distribuïdores com a part d’estudis més amplis d’ús del català en supermercats i hipermercats. (24) Molts d’aquests estudis s’han fet des de la Secretaria General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Volent però exemplificar l’ús del plurilingüisme en les etiquetes, hem pres l’estudi que l’any 2004 la Plataforma per la Llengua va realitzar sobre les llengües en l’etiquetatge de productes de marca blanca a Catalunya: Les llengües d’ús en l’etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya. Tardor 2004. En el gràfic 3 mostrem les dades segons presència (no pas percentatge d’ocupació de l’etiqueta com l’estudi de Tudela del 1992) de 624 productes de marca blanca seleccionats segons 30 tipus de productes de gran consum.

En aquest estudi es feia evident que l’ús del plurilingüisme era ben diferent segons les marques blanques. Només algunes empreses catalanes empraven el català; Bon Preu per exemple de manera única. Sorlidiscau l’emprava pràcticament en tots els productes, i també era força estès a Condis i Caprabo. Eroski majoritàriament etiquetava en quatre idiomes entre ells el català. D’altres ho feien només en castellà (com Mercadona o Supersol). El portuguès, l’anglès i el grec curiosament també eren força emprats. Així el plurilingüisme de DIA consistia majoritàriament en productes etiquetats a la vegada en castellà, portuguès i grec. El Corte Inglés, que de moment està implantat només a l’Estat espanyol i Portugal, etiquetava majoritàriament en castellà, portuguès i anglès, tot i que posteriorment a l’estudi ha començat a etiquetar en català aquells pocs productes que preveu la legislació.

   


3 de 4