Tanmateix hi havia casos d’ús de moltíssimes llengües en una mateixa etiqueta, però que no empraven la llengua oficial i pròpia del lloc de venda (el català), però sí en llengües que ni tan sols tenien la meitat del nombre de parlants en el lloc d’origen, o que fins i tot existia un desconeixement molt més gran entre la població dels territoris on era oficial (com és el cas del letó). Així algun producte de Lidl podia estar etiquetat en 20 llengües diferents (castellà, portuguès, anglès, francès, alemany, grec, neerlandès, italià, finès, suec, noruec, danès, polonès, txec, eslovac, hongarès, romanès, búlgar, lituà, letó) però en cap cas en català. Així mateix Carrefour també tenia productes etiquetats en moltes llengües però no pas en català; per exemple en castellà, portuguès, anglès, francès, alemany, grec, neerlandès, italià, txec, polonès, eslovac i turc. Caprabo, etiquetava a Catalunya només en català, o només en castellà, o puntualment en ambdues llengües. Però en els supermercats de fora de l’àmbit lingüístic català no apareixia mai el català; tot estava etiquetat exclusivament en castellà. En general la primera llengua emprada a Catalunya en l’etiquetatge de marques blanques era el castellà i en segon lloc el portuguès.

El segon pas seria analitzar les raons d’aquest anomalia en l’ús particular del plurilingüisme en l’etiquetatge a Catalunya. Probablement en aquest punt s’hi barrejarien molts aspectes, tant històrics com socials. En tots els casos confluirien dos trets característics de l’Estat espanyol que no es donen a la vegada en d’altres estats comparables dins la Unió Europea o de països similars. Per una banda existeix una gran quantitat de parlants de diferents comunitats lingüístiques pròpies, que les empren amb plena vitalitat i en tenen un ampli coneixement escrit. I de l’altra no hi ha un reconeixement modern d’acord als principis de respecte a aquesta diversitat; tot i que d’altra banda parcialment la diversitat està reconeguda a la Constitució espanyola (article 3). Per bé aquest dèficit pot trobar-se de manera molt puntual en algun altre país, com és el cas de França (reflectit en l’article 2 de la Constitució on només es reconeix una llengua oficial per a tota la república), no es dóna juntament amb el primer supòsit. Per tant el cas espanyol és totalment atípic en el context europeu i probablement dels països democràtics i econòmicament desenvolupats.

A Catalunya, el castellà, llevat dels productes catalans de denominació d’origen (article 34.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística), és l’única llengua obligatòria en l’etiquetatge (article 18 del Reial Decret 1334/1999), tot i no ésser l’única llengua oficial, i no ésser llengua pròpia. Aquest fet inèdit s’acompanya d’una altra circumstància: l’obligatorietat i presència d’altres llengües sembla despendre’s exclusivament dels governs autonòmics on existeixen altres llengües oficials (la Sentència 147/1996 de 19 de setembre reconeixia a les comunitats autònomes amb llengua pròpia la facultat de legislar l’obligatorietat). El Govern de l’Estat només afavoreix una part dels ciutadans (els castellanoparlants). S’afavoreix el monolingüisme castellà a nivell de tot l’estat, mentre es permet el plurilingüisme segons la decisió dels governs autonòmics corresponents, tot vetllant però per la presència del castellà en aquests territoris.

La responsabilitat en l’etiquetatge i en la salvaguarda d’aquest dret dels ciutadans de la comunitat lingüística catalana, recau doncs únicament i de manera exclusiva en l’empresariat. Aquesta circumstància és doncs totalment atípica en el context de l’Europa occidental i central.

4. Bibliografia

AGUILERA, M. Actituds dels consumidors catalans davant de l’ús comercial del català. Elaborat a partir d’una enquesta feta per Line Staff Consulting (1994). Barcelona: Institut de Sociolingüística Catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. 1995.

Bastardes, B.; Renau, E.; Riudor, X.; Solé, J; Els Usos lingüístics en les indústries elaboradores de vins i caves del Penedès. Barcelona: Institut DEP i Direcció General de Política lingüística de la Generalitat de Catalunya. 1998.

BRANCHADELL, A.“Els nous estats membres de la Unió Europea: demografia i política lingüística” Noves SL Primavera estiu 2004 http://www.gencat.cat/llengua/noves

DRUVIETE, I. “Language Policy and Protection of the State Language in Latvia”.Noves SL, Hivern 2001. http://www.gencat.cat/llengua/noves

FISHMAN, J. A. "Some Contrasts between Linguistically Homogeneous and Linguistically Heterogeneous Polities". Dins: Fishman, Joshua A. et al. (eds.). Language Problems of Developing Nations. Lloc: Editorial, 1968.

GASULL, B. 2004, Les llengües d’ús en l’etiquetatge dels productes de marca ‘blanca’ de supermercats i hipermercats a Catalunya. Barcelona: Plataforma per la Llengua. 2004.

LEPRÊTRE, M. “Política lingüística a la Federació Russa: diversitat lingüística i identitat nacional”.Noves SL Primavera 2002 http://www.gencat.cat/llengua/noves

LIJPHART, A. Democracies. YaleUniversity Press, 1984. Versió espanyola: Las democracias contemporáneas. Barcelona: Ariel, 1991.

TUDELA, J. “La llengua de l’etiquetatge a Barcelona i a Brussel·les, Zuric i Montreal”. Revista Llengua i Dret, núm 20, Escola d’Administració Pública. Barcelona 1993.

Wikberg K.Legislació lingüística a Finlàndia i les Illes Aland, pàg 106-110 dins de Legislació i polítiques lingüístiques Catalunya Quebec. Actes del Col·loqui internacional sobre Polítiques i legislacions Comparades Barcelona, 4,5 i 6 d’octubre de 1999 Barcelona: Departament de Cultura Barcelona 2000.

Varis. Exposició La llengua en l’etiquetatge de les grans marques, elaborada per la Plataforma per la Llengua (2004), consultable al web: http://www.plataforma-llengua.cat/exposicio (darrer accés abril 2006)

Varis. Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003. Barcelona Realitzada conjuntament per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Presidència i l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2003.

Bernat Gasull i Roig
Plataforma per la Llengua
bgasull@plataforma-llengua.cat