|
 |
|
Hivern 2005 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest article compara diverses dades sociolingüístiques (usos, criteris, avantatges, inconvenients i demandes) d’ús del català en les empreses multinacionals i en les empreses anomenades de serveis públics, tal com les enuncia la Llei de política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Presenta també un model explicatiu de quines variables influeixen més en l’ús del català en cada tipus d’empresa i dóna unes orientacions estratègiques sobre política lingüística en aquestes empreses. |
||
|
versió per imprimir (198 KB) |
||
|
Sumari 1.
Introducció 2. Usos i
criteris lingüístics 3. Actituds
lingüístiques 4. Interès
dels serveis lingüístics 5. Variables
que afecten l'ús lingüístic 6. Una
política lingüística a les multinacionals i empreses de serveis públics
La llengua catalana és una de les 6.000 llengües parlades al món i si la comparem amb altres llengües parlades en territoris sense estat propi podem dir que té una bona salut, tanmateix sembla clar que no és una de les llengües importants d’expressió internacional a la nova economia. En el món globalitzat, tal com diu Arnaud Sales (2004), “allò que altera l’estatus de les llengües a escala internacional i facilita el predomini de l’anglès està relacionat, sobretot, amb la ruptura de l’espai cultural protegit pels estats nació”, però això si ens fixem en les llengües que han sigut protegides per l’estat nació. La situació del català, per contra, no és aquesta, el català no ha sigut històricament protegit per l’Estat espanyol i fins i tot ha sigut discriminat a favor de la llengua castellana mitjançant la qual pensava que s’aconseguiria la unió i homogeneïtat dins de les fronteres, i d’aquesta manera ha estat la llengua protegida per l’estat en l’espai econòmic i internacional. Així doncs, a priori sembla que ni amb la formació de l’estat nació ni amb l’evolució de la globalització i la concentració de capital, pròpia del nostre sistema econòmic, el català pot tenir fàcil aconseguir la normalització en el món de l’empresa multinacional. El juny del 2003 es va organitzar el Col·loqui Internacional sobre Usos Lingüístics a les Empreses amb Vocació Internacional, organitzat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de Quebec. En aquest marc es van presentar diverses recerques sobre el usos lingüístics a Catalunya, Quebec i el País Basc. Aquest article aprofundeix en les dades obtingudes a Catalunya. La Llei 1/1998 de política lingüística preveu en l’article 31: “1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. 2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen. 3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats.” D’acord amb aquesta regulació el 2003 es va fer una enquesta per mitjà del qüestionari Indexplà (vegeu "Indexplà programa d'avaluació de les organitzacions", A. Castell, Noves SL, Estiu 2003) a les empreses de serveis públics per conèixer la seva situació lingüística. Els principals resultats es presenten en aquest article. Aquest article pretén descriure la situació lingüística en dos dels àmbits del món socioeconòmic: les empreses multinacionals i les empreses de serveis públics que presten els seus serveis a Catalunya. S’analitzen les semblances i les diferències entre tots dos tipus i també s’explica quines variables són les que més influeixen en l’ús del català en els dos tipus d’empreses. Aquest coneixement és bàsic si es vol aconseguir la normalització del català en el món socioeconòmic intervenint, justificadament, sobre les variable correctes. 1.2 Fonts d’informació i metodologia Fitxa tècnica de les enquestes En el següent quadre es resumeixen les característiques del dos estudis previs que han servit de font per a les dades que es tracten en aquest article.
1.3 Tècniques d’anàlisi utilitzades Per a l’elaboració d’aquest article hem partit de dos estudis sociolingüístics promoguts per l’Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la Generalitat de Catalunya. Aquests estudis són: l’Enquesta sobre usos lingüístics a institucions públiques (EULIP) i l’estudi sobre Usos lingüístics a les grans empreses presents a Catalunya. Aquests dos estudis, com s’ha vist a la fitxa tècnica, utilitzen dos mètodes de recollida diferents, tenen mostres diferents i a més algunes de les variables comunes han estat mesurades de forma distinta. Aquest fet ha obligat a fer un esforç d’homogeneïtzació per tal de presentar les dades comparades sempre que sigui possible, tenint en compte que en alguns casos no ho serà completament. A més de la comparació quantitativa de dades es proposa un model explicatiu sobre quines variables influeixen més en l’ús en cada tipus d’empresa. Per fer això s’ha dut a terme una anàlisi de la variància de totes les variables per tal de veure quines de les variables de les tingudes en compte són significatives a un nivell de confiança del 95%, és a dir, afecten d’una manera important l’ús del català. A continuació, amb les variables significatives s’ha aplicat la tècnica C&RT, (1) la qual per mitjà dels arbres de segmentació representa d’una manera molt gràfica el model explicatiu amb les variables que discriminen més l’ús del català. 2. Usos i criteris lingüístics En les sis àrees de comunicació analitzades en ambdós tipus d’empreses l’ús de català assoleix un nivell de presència més alt en les empreses de serveis públics que en les multinacionals. Cal destacar que en l’atenció oral, l’ús del català assoleix un nivell mitjà (56% i 61%, respectivament) mentre que en la pàgina web de l’empresa l’ús és minoritari (23% i 33%) Gràfic 1. Ús del català a les comunicacions externes
En les comunicacions internes l’ús del català se situa entre 14% en els programes informàtics i el 76% en les reunions no directives. Observem doncs com, igual que a les comunicacions externes, novament en els programes informàtics es dóna un ús del català més baix a les empreses. Cal destacar també la diferència d’ús entre els dos tipus d’empreses en les reunions, sobretot les directives, ja que el caràcter internacional en l’àmbit d’actuació de les empreses multinacionals fa que les comunicacions es facin en altres llengües. Gràfic 2. Ús del català a les comunicacions internes
2.3 Coneixements i usos lingüístics del personal No disposem de dades comparables per als dos tipus d’empreses, raó per la qual només s’exposaran les dades. Per a les multinacionals disposem de dades sobre l’ús subjectiu: “En quina proporció parlen català a l’empresa?” Taula 1. En quina proporció parlen català a l’empresa?
|
