Sumari
1.
Introducció
1.1
Objectius
1.2
Fonts d'informació i metodologia
1.3
Tècniques d'anàlisi utilitzades
2. Usos i
criteris lingüístics
2.1
Comunicacions externes
2.2
Comunicacions internes
2.3
Coneixements i usos lingüístics del personal
2.4
Llengua vehicular de la formació interna a l'empresa
2.5
Criteris lingüístics en la selecció de personal
3. Actituds
lingüístiques
3.1
Valoració d'avantatges i inconvenients
3.2
Principals avantatges adduïts
3.3
Principals inconvenients adduïts
3.4
Intenció d'augmentar l'ús del català
4. Interès
dels serveis lingüístics
4.1
Valoració dels serveis lingüístics
5. Variables
que afecten l'ús lingüístic
5.1
Empreses multinacionals
5.2
Empreses de serveis públics
6. Una
política lingüística a les multinacionals i empreses de serveis públics
6.1.
Justificació de la política
6.2.
Orientacions per a una política lingüística a les empreses
7. Mapa
conceptual
8.
Bibliografia
1.
Introducció
La llengua
catalana és una de les 6.000 llengües parlades al món i si la comparem amb altres
llengües parlades en territoris sense estat propi podem dir que té una bona salut,
tanmateix sembla clar que no és una de les llengües importants dexpressió
internacional a la nova economia. En el món globalitzat, tal com diu Arnaud Sales (2004),
allò que altera lestatus de les llengües a escala internacional i facilita
el predomini de langlès està relacionat, sobretot, amb la ruptura de lespai
cultural protegit pels estats nació, però això si ens fixem en les llengües que
han sigut protegides per lestat nació.
La situació
del català, per contra, no és aquesta, el català no ha sigut històricament protegit per lEstat espanyol i fins i tot ha
sigut discriminat a favor de la llengua castellana mitjançant la qual pensava que
saconseguiria la unió i homogeneïtat dins de les fronteres, i daquesta
manera ha estat la llengua protegida per lestat en lespai econòmic i
internacional. Així doncs, a priori sembla que ni
amb la formació de lestat nació ni amb levolució de la globalització i la
concentració de capital, pròpia del nostre sistema econòmic, el català pot tenir
fàcil aconseguir la normalització en el món de lempresa multinacional.
El juny del
2003 es va organitzar el Col·loqui Internacional sobre Usos Lingüístics a les Empreses
amb Vocació Internacional, organitzat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de
Quebec. En aquest marc es van presentar diverses recerques sobre el usos lingüístics a
Catalunya, Quebec i el País Basc. Aquest article aprofundeix en les dades obtingudes a
Catalunya.
La
Llei
1/1998 de política lingüística preveu en larticle 31:
1.
Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara
les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys,
el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.
2. Les
comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per
les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els
altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels
ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.
3. El que
disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic
s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis
esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats.
Dacord
amb aquesta regulació el 2003 es va fer una enquesta per mitjà del
qüestionari Indexplà
(vegeu "Indexplà programa d'avaluació de les
organitzacions", A. Castell, Noves SL, Estiu 2003)
a les empreses de serveis públics
per conèixer la seva situació lingüística. Els principals
resultats es presenten en aquest article.
1.1 Objectius
Aquest
article pretén descriure la situació lingüística en dos dels àmbits del món
socioeconòmic: les empreses multinacionals i les empreses de serveis públics que presten
els seus serveis a Catalunya. Sanalitzen les semblances i les diferències entre
tots dos tipus i també sexplica quines variables són les que més influeixen en
lús del català en els dos tipus dempreses. Aquest coneixement és bàsic si
es vol aconseguir la normalització del català en el món socioeconòmic intervenint,
justificadament, sobre les variable correctes.
1.2 Fonts dinformació i
metodologia
Fitxa
tècnica de les enquestes En el següent quadre es resumeixen les
característiques del dos estudis previs que han servit de font per a les dades que es
tracten en aquest article.
Concepte |
Empreses multinacionals |
Empreses de serveis públics |
Univers |
Empreses privades que facturen més de 12 milions d'euros i més de 100
treballadors |
Empreses i entitats públiques o privades de serveis públics de transport, de
subministraments, de comunicació i d'altres |
Població estudiada |
300 empreses |
Població acotada: cens de 28 empreses de serveis |
Error estadístic |
e=+/-4,8% per p=q=0,5 |
Han respost 21 empreses |
Tècnica |
Entrevista telefònica |
Entrevista personal |
Qüestionari |
Qüestionari ad hoc |
Qüestionari Indexplà adaptat |
Treball de camp |
Novembre 2002 |
Juliol 2004 |
Empresa d'estudis |
Line Staff Consulting |
DEP consultora estratègica |
Tractament informació |
Taules de freqüència, anàlisi Cluster i CHAID |
Taules de freqüència i indicadors sintètics |
Informe |
Usos lingüístics a les grans empreses presents a Catalunya |
Enquesta sobre Usos Lingüístics a Institucions Públiques (EULIP) |
1.3 Tècniques danàlisi
utilitzades
Per
a lelaboració daquest article hem partit de dos estudis
sociolingüístics promoguts per lInstitut
de Sociolingüística Catalana (ISC) de la Generalitat de Catalunya.
Aquests estudis són: lEnquesta
sobre usos lingüístics a institucions públiques (EULIP)
i lestudi sobre Usos
lingüístics a les grans empreses presents a Catalunya. Aquests
dos estudis, com sha vist a la fitxa tècnica, utilitzen dos
mètodes de recollida diferents, tenen mostres diferents i a més
algunes de les variables comunes han estat mesurades de forma distinta.
Aquest fet ha obligat a fer un esforç dhomogeneïtzació per
tal de presentar les dades comparades sempre que sigui possible,
tenint en compte que en alguns casos no ho serà completament.
A més de la comparació quantitativa de dades es
proposa un model explicatiu sobre quines variables influeixen més
en lús en cada tipus dempresa. Per fer això sha
dut a terme una anàlisi de la variància de totes les variables per
tal de veure quines de les variables de les tingudes en compte
són significatives a un nivell de confiança del 95%, és a dir, afecten
duna manera important lús del català. A continuació,
amb les variables significatives sha aplicat la tècnica C&RT,
(1)
la qual per mitjà dels arbres de segmentació representa duna
manera molt gràfica el model explicatiu amb les variables que discriminen
més lús del català.
2. Usos i criteris lingüístics
2.1 Comunicacions externes
En les sis
àrees de comunicació analitzades en ambdós tipus dempreses lús de català
assoleix un nivell de presència més alt en les empreses de serveis públics que en les
multinacionals. Cal destacar que en latenció oral, lús del català
assoleix un nivell mitjà (56% i 61%, respectivament) mentre que en la pàgina web de
lempresa lús és minoritari (23% i 33%)
Gràfic 1. Ús del
català a les comunicacions externes
2.2 Comunicacions internes
En les
comunicacions internes lús del català se situa entre 14% en els programes
informàtics i el 76% en les reunions no directives. Observem doncs com, igual que a les
comunicacions externes, novament en els programes informàtics es dóna un ús del català
més baix a les empreses. Cal destacar també la diferència dús entre els dos
tipus dempreses en les reunions, sobretot les directives, ja que el caràcter
internacional en làmbit dactuació de les empreses multinacionals fa que les
comunicacions es facin en altres llengües.
Gràfic
2. Ús del català a les comunicacions internes
2.3 Coneixements i usos lingüístics
del personal No disposem de dades comparables per als dos tipus dempreses, raó per la
qual només sexposaran les dades. Per a les multinacionals disposem de dades sobre
lús subjectiu: En quina proporció parlen català a lempresa?
Taula
1. En quina proporció parlen català a lempresa?
Tipus de llocs de treball |
% català |
Operaris i personal de producció |
48,1 |
Tècnics i comandaments intermedis |
68,5 |
Directius i executius |
72,1 |
Personal d'atenció al públic |
74,5 |
Personal administratiu i d'oficina |
74,8 |
|