|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
Per això és important regular o promoure polítiques de promoció del català atès que, com s’ha vist anteriorment, aquesta llengua té una doble dificultat, ja que no compta amb un estat nació que promogui la cultura nacional catalana i aquesta funció ha de quedar en mans dels ens autonòmics i locals, que per altra banda seguint el principi de subsidiarietat seria el desitjable sempre que també hi donés suport l’estat. 6.2 Orientacions per a una política lingüística a les empreses Com observem en ambdós tipus d’empresa la variable que més afecta l’ús del català és el percentatge de cursos de formació interna que es fan en català, (IUCE=28,7 en el cas de les grans empreses i IUCE= 37,3 en les empreses de serveis públics, si menys de la meitat dels cursos es fan en català, i IUCE=51,1 a les grans empreses i 66,5 a les de serveis públics, si fan més de la meitat en català). Però aquesta variable és tan explicativa de l’ús com l’ús és explicativa d’ella, formant un cercle que es retroalimenta i per tant si augmentem una de les dues augmentarà també l’altra, alhora que aquesta influirà positivament en la primera i així successivament. Aquest fet ve explicat per dos fenòmens. En primer lloc en l’estudi qualitatiu sobre l’ús del català a les grans empreses es va contrastar que aquestes adaptaven l’idioma dels cursos a l’idioma dels treballadors i per tant és lògic que amb un major ús del català hi hagi una major proporció de cursos de formació interna en català. Però aquest fenomen també es dóna en sentit invers, la proporció de cursos de formació interna en català ajuda a normalitzar aquesta llengua entre els treballadors de les empreses i per tant influeix positivament en l’ús. El fet que la formació en català influeix en l’ús també ve demostrat en l’àmbit més global, a les dades de l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 (EULC03) observem com les persones que tenen el castellà com a llengua materna i adopten el català com a llengua habitual tenen un major nivell d’estudis que les que no ho fan, per tant podem observar com el fet d’haver rebut la formació en català potencia l’ús en tots els àmbits. Gràfic 10. Adopció del català com a llengua habitual per estudis
D’acord amb tota l’exposició anterior, proposem tres línies o aspectes per a una política lingüística a les empreses multinacionals i de serveis públics, que podem resumir en: a) Promoció de mecanismes que garanteixin que la formació interna del personal es faci majoritàriament en català. b) Regulació o autoregulació sobre el coneixement de català com a requisit o mèrit en la selecció del personal. c) Informació pública a les empreses sobre els avantatges d’usar el català. Quant a la formació, observem que si es vol fer una política lingüística a les empreses, o almenys als dos tipus d’empreses que s’analitzen, pot ser una idea rendible promoure que la llengua vehicular dels cursos de formació interna sigui el català atès que els cursos tenen un paper transcendental en la normalització de la llengua a l’empresa. Quant a la selecció, a les grans empreses també pot ser important intervenir sobre la selecció de personal, incorporant el coneixement del català com a requisit de selecció, almenys en alguns llocs clau com ara tots aquells que tenen contactes amb l’exterior de l’empresa tant sigui amb altres empreses com directament amb el consumidor. També caldria informar sobre els beneficis de comunicació amb els clients o consumidors que suposarà per a les empreses augmentar o millorar l’ús i la qualitat de les comunicacions en català. I informar també que l’ús del català no comporta pèrdues, ni té més riscos que el mateix fet de no fer-ho. Ben aviat la Secretaria de Política Lingüística publicarà unes orientacions sobre el multilingüisme als webs d'empresa en què es donen dades sobre els avantatges comercials d'incloure la llengua catalana als webs, i orientacions tècniques per dur-ho a terme. A continuació es mostra en un quadre resum les idees bàsiques que vol aportar aquest article.
Per mirar d’endreçar aquestes idees s’ha elaborat un mapa conceptual en el qual se situa com a element central l’ús del català a les empreses, i als costats els elements que expliquen aquest ús, els principals avantatges i inconvenients que les empreses veuen que té aquest ús i les principals demandes de serveis lingüístics d’aquestes empreses. També s’ha descrit els tres vectors principals de les polítiques públiques que caldria implementar per actuar en aquests factors i per tant indirectament en l’ús del català a les empreses multinacionals i a les de serveis públics. Quadre 3. Factors, demandes, avantatges i inconvenients de l'ús del català a les multinacionals i les empreses de serveis públics
Alarcón, A. Economía, Política e Idiomas. Intercambio lingüístico y sus efectos sobre la eficiencia y la distribución, Consejo Económico y Social, Colección Estudios núm. 158, 2004. Enquesta sobre Usos Lingüístics a Institucions Públiques (EULIP), Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2004. Estadística d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 (EULC), Generalitat de Catalunya, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de la Presidència, Secretaria de Política Lingüística, 2004. Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística. Querol, E. “ L’ús del català a les grans empreses” dins de, Llengua i Ús núm. 28, tercer quadrimestre 2003, Secretaria de Política Lingüística. Rendón S. The catalan premium: language and employment in Catalonia, Working Paper 03-04 Economics Series 10, Departament d’Economia, Universitat Carles III de Madrid, juliol de 2003. Sales, A. “L’estat nació, les empreses transnacionals i la qüestió lingüística en una economia globalitzada” Les pràctiques lingüístiques a les empreses amb vocació internacional. Actes del Col·loqui Internacional. Quebec, 9 i 10 de juny de 2003. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Política Lingüística, 2005. (Publicacions de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Sèrie Documents de Treball) [en premsa]. Usos lingüístics a les grans empreses presents a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística, 2002. Joan
Solé Camardons |
