5. Variables que afecten lús lingüístic A continuació
sestudiarà i es reproduirà gràficament les variables més importants que
influeixen en lús del català en cadascun dels tipus dempreses analitzats.
Per tal de poder comparar millor els dos tipus dempreses primerament sha fet un procés per tal
daconseguir que les variables fossin tan homogènies com sigui possible. (2) Lanàlisi sha fet
mitjançant la tècnica C&RT que divideix la variable a explicar sempre en dos grups
tenint com a criteri la major diferència de mitjanes entre ells i que siguin tan
homogenis com sigui possible dintre dells mateixos, és a dir mostra les variables
que més discriminen líndex dús de català per empreses.
Per fer els
arbres de segmentació sha prescindit de
les característiques de les empreses equivalents a les sociodemogràfiques de les
persones (3)
ja que variables com la ubicació de lempresa, si és filial de una matriu o no, el
percentatge de vendes a Catalunya, el nombre de treballadors, la facturació i el sector
dactivitat donen un coneixement important sobre els tipus dempreses que més o
menys usen el català.
5.1 Empreses multinacionals
Lestudi previ de lISC sobre lús del català a les empreses
multinacionals, del qual shan tret les dades per a aquest article, posa en relació
les característiques de les empreses amb lús del català, posant de manifest quin
tipus dempreses són les que més i les que menys usen el català segons aquestes
característiques. (4)
En aquest punt nosaltres desenvoluparem un model explicatiu que analitzi la
relació de variables dactuació i actitud de les grans empreses amb lús, ja
que aquest no només sexplica per les característiques de les empreses sinó
també per altres variables. De lestudi de lISC podem veure dos grups de
variables que han sigut mesurades però no han estat relacionades amb lús i poden
tenir la seva importància. Les variables dactuació de lempresa en relació amb
lús del català són:
Proporció
de cursos de formació de personal (FP) en català
Lempresa
recorre a serveis de traducció/correcció de català?
Hi
ha directrius lingüístiques pròpies en relació amb lús del català?
Coneixement
del català com a criteri de selecció de personal
Coneixement
del castellà com a criteri de selecció de personal
Participació
de lempresa en activitats de patrocini cultural.
Les
variables de valoració i actitud davant lús del català a les
empreses són:
Previsió de realitzar cursos de
català
Intenció
daugmentar lús del català a la seva empresa
Creu que usar
el català a lempresa té avantatges?
Creu que usar
el català a lempresa té inconvenients?
Valoració de
lús del català a la seva empresa
Importància
que creu que té el català a la seva empresa
El que permet la tècnica emprada és relacionar aquests dos grups de
variables amb lús del català, per tal de perfilar més què és el que
influeix en aquest ús en les empreses internacionals i així trobar aquelles
empreses que usen més o menys el català definides pels dos grups de variables
anteriors (dactuació i dactitud).
En primer lloc
per tal de veure quines variables dels dos grups són significatives, és a dir afecten
duna manera important lús del català, sha fet una anàlisi de la
variància de totes les variables (5) dels dos grups anteriors. Els
resultats daquest procés mostren que tan sols quatre de totes les variables es
poden considerar estadísticament significatives a un nivell de confiança del 95%. Seran,
doncs, aquestes quatre variables les que es tindran en compte per desenvolupar el model
explicatiu.
Variables
significatives del model explicatiu
Proporció de cursos de formació interna que l'empresa realitza en català
Coneixement del català com a criteri de selecció del personal
Importància subjectiva de lús del català a lempresa
Valoració de lús del català a lempresa
En segon lloc sha fet un arbre de segmentació amb la tècnica C&RT per
mitjà de la qual sha aconseguit representar duna manera gràfica un model
explicatiu de lús del català, tenint en compte les variables dels dos grups que
anteriorment sha vist que eren significatives.
En cada quadre
de larbre es presenta la mitjana de líndex dús del català a
lempresa (IUCE), el nombre dempreses de cada grup i el percentatge que
representa aquest nombre sobre el total de la mostra (300). Així, seguint les
ramificacions podem veure quines variables són les que discriminen més i conèixer el
grup dempreses que fan un ús més o menys intensiu del català. Al quadre 1 es
representa gràficament larbre de segmentació de les grans empreses. Per arribar al
grup dempreses amb major ús del català sha de seguir el camí marcat en verd i per arribar al de menor ús cal seguir el camí vermell. En el segon cas hi ha dos camins atès que el grup
dempreses que usen menys el català està format per tan sols 6 empreses i no és
gaire significatiu, per això sha marcat un segon camí fins a un altre grup amb
molt poc ús i numèricament més gran (19 empreses).
Les empreses
amb major ús del català (IUCE = 78,6) són, doncs, aquelles que fan més de la meitat
dels cursos de formació de personal en català, tenen com a requisit en la selecció del
personal a Catalunya conèixer el català, tenen una puntuació més gran de 5 en la
importància donada a l'ús del català i una valoració superior a 8,5 sobre 10 en la
valoració de l'ús del català a l'empresa. Veiem que són un grup d'empreses que usa el
català en gairebé tots els àmbits i d'una manera no només funcional o de cara al
mercat.
Les empreses amb menor ús (IUCE = 12,1) són aquelles que fan menys de la
meitat dels cursos de formació interna en català, tenen com a requisit en la selecció
del personal a Catalunya conèixer el català i tenen una puntuació menor de 5 en la
importància donada a l'ús del català. Així doncs, aquestes empreses solament tenen en
compte el català per seleccionar personal, és a dir, d'una manera funcional per a la
relació amb el mercat català, segurmanet perquè el tipus de serveis que ofereixen els
fa necessari un contacte lingüístic amb el client i el mercat català.
L'altre camí amb empreses amb un ús molt baix (IUCE = 14,7) són aquelles que
fan menys de la meitat de cursos de formació interna en català, no tenen com a requisit
en la selecció del personal a Catalunya conèixer el català i tenen una puntuació menor
de 5 en la importància donada a l'ús del català. Aquestes ja no tenen ni lús
funcional i fan poc ús del català en tots els àmbits, però tot i això la mitjana
dIUCE és més alta que la de les empreses del paràgraf anterior, fet que pot ser
explicat perquè tans sols eren 6 i per tant no és gaire representatiu.
Vegeu quadre 1: Arbre de segmentació segons les variables d'actuació i
d'actitud / valoració vers el català de les grans empreses. (PDF 8 KB)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de lISC.
Observem que les dues variables que més discriminen són dactuació i les
dues següents dactitud o valoració. És a dir de les variables que afecten
significativament lús del català les dactuació són més importants que les
dactitud o valoració i això és ben lògic, ja que una cosa és el que és
políticament correcte i el que potser convindria fer si es pogués, i una altra cosa el
que es fa a la pràctica, sobretot a les grans empreses que es guien per motius econòmics
i de mercat.
Analitzant les variables una per una veiem que la que més discrimina lús
del català mesurat per líndex dús del català en lempresa és el percentatge de cursos de formació que fa
lempresa en català. Sobserva que IUCE= 28,7 si menys de la meitat
dels cursos es fan en català i IUCE=51,1 si fan més de la meitat dels cursos en català.
Seguidament,
la segona variable que més discrimina és si lempresa té com a criteri de
selecció de personal el coneixement del català, i això és lògic atès que si els nous
empleats per entrar han de saber català és normal que susi més que en les que hi
ha personal que no en sap. Aquesta variable és explicativa clarament i pot ser un punt
molt important a tenir en compte en la política lingüística adreçada al món de
lempresa.
En tercer lloc
hi ha la importància que es dóna a lús del català dins lempresa i per
acabar la valoració de lús del català a lempresa. En aquestes dues
variables si es té una percepció alta de lús és normalment perquè aquest
ús és realment alt, tot i que pot haver empreses que tendiran a veurel insuficient
i daltres excessiu amb un mateix nivell dús segons altres factors econòmics
i ideològics.
5.2 Empreses de serveis públics
En fer larbre de segmentació de lIUCE a les empreses de serveis
públics es veu com només hi ha una variable significativa que discrimina la variable ús
a aquest tipus dempreses. Aquesta variable és el percentatge de cursos de formació
interna que es fan en català, que coincideix amb la que més influeix sobre lús a
les empreses multinacionals.
Quadre2.
Arbre de segmentació
Índex d'ús del català a l'empresa (IUCE)
Empreses de serveis públics
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de lISC.
Observem doncs, que a les empreses de serveis públics que tenen la meitat o
més daquests cursos en català tenen un IUCE de 66,5 i les que tenen menys de la
meitat de cursos l'IUCE és de 37,27. Sobserva que són índexs més alts que en els
dels grups que separava la primera branca de larbre a les empreses multinacionals ja
que les de serveis públics tenen una mitjana més alta en lIUCE.
6. Una política lingüística a les multinacionals i empreses de serveis
públics
6.1. Justificació de la política
El món empresarial es mostra reticent a obligacions lingüístiques argumentant
sobretot raons econòmiques, (6) però igualment es
mostra contrari gairebé a qualsevol intervenció de ladministració en el mercat.
Les empreses argumenten sota el prisma del neoliberalisme la no-intervenció de
ladministració en leconomia, però igual que ja es coneixen les fallides de mercat, també el mercat comet fallides culturals, globalitzant el món i
concentrant igual que ho fa amb el capital la cultura en les cultures i llengües
majoritàries (7) en les relacions
internacionals amb la conseqüent pèrdua de riquesa cultural que això suposa.
Cal estendres més en el concepte de fallida cultural. És clar que en el món
econòmic disposar d'una llengua comuna de relacions internacionals augmenta la
productivitat i la producció global. Igualment, com més gran sigui làmbit
territorial dús duna llengua aquesta és més útil per a la nova economia,
però aquest fet produeix un mecanisme anàleg a les externalitats negatives de mercat. La
llengua principal internacional, langlès, i el seu augment de productivitat porta
com a contrapartida una davallada del patrimoni cultural i lingüístic de la resta de
comunitats (8) que
sense fer res surten perjudicades. Això va
clarament contra gairebé totes les concepcions de la justícia (9) i és
clar que si en una situació semblant com la contaminació duna fàbrica, que
augmenta la productivitat però perjudica la comunitat lEstat ha dintervenir,
és perfectament justificable la regulació o intervenció de lAdministració en
matèria cultural i lingüística per evitar lefecte pervers del mercat de la
pèrdua cultural i lingüística. |