Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz


CONTINUA


5. Variables que afecten l’ús lingüístic

A continuació s’estudiarà i es reproduirà gràficament les variables més importants que influeixen en l’ús del català en cadascun dels tipus d’empreses analitzats. Per tal de poder comparar millor els dos tipus d’empreses  primerament s’ha fet un procés per tal d’aconseguir que les variables fossin tan homogènies com sigui possible. (2) L’anàlisi s’ha fet mitjançant la tècnica C&RT que divideix la variable a explicar sempre en dos grups tenint com a criteri la major diferència de mitjanes entre ells i que siguin tan homogenis com sigui possible dintre d’ells mateixos, és a dir mostra les variables que més discriminen l’índex d’ús de català per empreses.

Per fer els arbres de segmentació s’ha prescindit  de les característiques de les empreses equivalents a les sociodemogràfiques de les persones (3) ja que variables com la ubicació de l’empresa, si és filial de una matriu o no, el percentatge de vendes a Catalunya, el nombre de treballadors, la facturació i el sector d’activitat donen un coneixement important sobre els tipus d’empreses que més o menys usen el català.

5.1 Empreses multinacionals

L’estudi previ de l’ISC sobre l’ús del català a les empreses multinacionals, del qual s’han tret les dades per a aquest article, posa en relació les característiques de les empreses amb l’ús del català, posant de manifest quin tipus d’empreses són les que més i les que menys usen el català segons aquestes característiques. (4)

En aquest punt nosaltres desenvoluparem un model explicatiu que analitzi la relació de variables d’actuació i actitud de les grans empreses amb l’ús, ja que aquest no només s’explica per les característiques de les empreses sinó  també per altres variables. De l’estudi de l’ISC podem veure dos grups de variables que han sigut mesurades però no han estat relacionades amb l’ús i poden tenir la seva importància. Les variables d’actuació de l’empresa en relació amb l’ús del català són:

  • “Proporció de cursos de formació de personal (FP) en català”

  • “L’empresa recorre a serveis de traducció/correcció de català?”

  •  “Hi ha directrius lingüístiques pròpies en relació amb l’ús del català?”

  • “Coneixement del català com a criteri de selecció de personal”

  • “Coneixement del castellà com a criteri de selecció de personal”

  •  “Participació de l’empresa en activitats de patrocini cultural”.

Les variables de valoració i actitud davant l’ús del català a les empreses són:

  • Previsió de realitzar cursos de català”

  • “Intenció d’augmentar l’ús del català a la seva empresa”

  • “Creu que usar el català a l’empresa té avantatges?”

  • “Creu que usar el català a l’empresa té inconvenients?”

  • “Valoració de l’ús del català a la seva empresa”

  • “Importància que creu que té el català a la seva empresa”

El que permet la tècnica emprada és relacionar aquests dos grups de variables  amb l’ús del català, per tal de perfilar més què és el que influeix en aquest ús  en les empreses internacionals i així trobar aquelles empreses que usen més o  menys el català definides pels dos grups de variables anteriors (d’actuació i d’actitud).

En primer lloc per tal de veure quines variables dels dos grups són significatives, és a dir afecten d’una manera important l’ús del català, s’ha fet una anàlisi de la variància de totes les variables (5) dels dos grups anteriors. Els resultats d’aquest procés mostren que tan sols quatre de totes les variables es poden considerar estadísticament significatives a un nivell de confiança del 95%. Seran, doncs, aquestes quatre variables les que es tindran en compte per desenvolupar el model explicatiu.

Variables significatives del model explicatiu

  • Proporció de cursos de formació interna que l'empresa realitza en català

  • Coneixement del català com a criteri de selecció del personal

  • Importància subjectiva de l’ús del català a l’empresa

  • Valoració de l’ús del català a l’empresa

En segon lloc s’ha fet un arbre de segmentació amb la tècnica C&RT per mitjà de la qual s’ha aconseguit representar d’una manera gràfica un model explicatiu de l’ús del català, tenint en compte les variables dels dos grups que anteriorment s’ha vist que eren significatives.

En cada quadre de l’arbre es presenta la mitjana de l’índex d’ús del català a l’empresa (IUCE), el nombre d’empreses de cada grup i el percentatge que representa aquest nombre sobre el total de la mostra (300). Així, seguint les ramificacions podem veure quines variables són les que discriminen més i conèixer el grup d’empreses que fan un ús més o menys intensiu del català. Al quadre 1 es representa gràficament l’arbre de segmentació de les grans empreses. Per arribar al grup d’empreses amb major ús del català s’ha de seguir el camí marcat en verd i per arribar al de menor ús cal seguir el camí vermell. En el segon cas hi ha dos camins atès que el grup d’empreses que usen menys el català està format per tan sols 6 empreses i no és gaire significatiu, per això s’ha marcat un segon camí fins a un altre grup amb molt poc ús i numèricament més gran (19 empreses).

Les empreses amb major ús del català (IUCE = 78,6) són, doncs, aquelles que fan més de la meitat dels cursos de formació de personal en català, tenen com a requisit en la selecció del personal a Catalunya conèixer el català, tenen una puntuació més gran de 5 en la importància donada a l'ús del català i una valoració superior a 8,5 sobre 10 en la valoració de l'ús del català a l'empresa. Veiem que són un grup d'empreses que usa el català en gairebé tots els àmbits i d'una manera no només funcional o de cara al mercat.

Les empreses amb menor ús (IUCE = 12,1) són aquelles que fan menys de la meitat dels cursos de formació interna en català, tenen com a requisit en la selecció del personal a Catalunya conèixer el català i tenen una puntuació menor de 5 en la importància donada a l'ús del català. Així doncs, aquestes empreses solament tenen en compte el català per seleccionar personal, és a dir, d'una manera funcional per a la relació amb el mercat català, segurmanet perquè el tipus de serveis que ofereixen els fa necessari un contacte lingüístic amb el client i el mercat català.

L'altre camí amb empreses amb un ús molt baix (IUCE = 14,7) són aquelles que fan menys de la meitat de cursos de formació interna en català, no tenen com a requisit en la selecció del personal a Catalunya conèixer el català i tenen una puntuació menor de 5 en la importància donada a l'ús del català. Aquestes ja no tenen ni l’ús funcional i fan poc ús del català en tots els àmbits, però tot i això la mitjana d’IUCE és més alta que la de les empreses del paràgraf anterior, fet que pot ser explicat perquè tans sols eren 6 i per tant no és gaire representatiu.

Vegeu quadre 1: Arbre de segmentació segons les variables d'actuació i d'actitud / valoració vers el català de les grans empreses. (PDF 8 KB)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ISC.

Observem que les dues variables que més discriminen són d’actuació i les dues següents d’actitud o valoració. És a dir de les variables que afecten significativament l’ús del català les d’actuació són més importants que les d’actitud o valoració i això és ben lògic, ja que una cosa és el que és políticament correcte i el que potser convindria fer si es pogués, i una altra cosa el que es fa a la pràctica, sobretot a les grans empreses que es guien per motius econòmics i de mercat.

Analitzant les variables una per una veiem que la que més discrimina l’ús del català mesurat per l’índex d’ús del català en l’empresa és el percentatge de cursos de formació que fa l’empresa en català. S’observa que IUCE=  28,7 si menys de la meitat dels cursos es fan en català i IUCE=51,1 si fan més de la meitat dels cursos en català.

Seguidament, la segona variable que més discrimina és si l’empresa té com a criteri de selecció de personal el coneixement del català, i això és lògic atès que si els nous empleats per entrar han de saber català és normal que s’usi més que en les que hi ha personal que no en sap. Aquesta variable és explicativa clarament i pot ser un punt molt important a tenir en compte en la política lingüística adreçada al món de l’empresa.

En tercer lloc hi ha la importància que es dóna a l’ús del català dins l’empresa i per acabar la valoració de l’ús del català a l’empresa. En aquestes dues variables  si es té una percepció alta de l’ús és normalment perquè aquest ús és realment alt, tot i que pot haver empreses que tendiran a veure’l insuficient i d’altres excessiu amb un mateix nivell d’ús segons altres factors econòmics i ideològics.

5.2 Empreses de serveis públics

En fer l’arbre de segmentació de l’IUCE a les empreses de serveis públics es veu com només hi ha una variable significativa que discrimina la variable ús a aquest tipus d’empreses. Aquesta variable és el percentatge de cursos de formació interna que es fan en català, que coincideix amb la que més influeix sobre l’ús a les empreses multinacionals.

Quadre2. Arbre de segmentació
Índex d'ús del català a l'empresa (IUCE)
Empreses de serveis públics

Quadre2. Arbre de segmentació

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ISC.

Observem doncs, que a les empreses de serveis públics que tenen la meitat o més d’aquests cursos en català tenen un IUCE de 66,5 i les que tenen menys de la meitat de cursos l'IUCE és de 37,27. S’observa que són índexs més alts que en els dels grups que separava la primera branca de l’arbre a les empreses multinacionals ja que les de serveis públics tenen una mitjana més alta en l’IUCE.

6. Una política lingüística a les multinacionals i empreses de serveis públics

6.1. Justificació de la política

El món empresarial es mostra reticent a obligacions lingüístiques argumentant sobretot raons econòmiques, (6) però igualment es mostra contrari gairebé a qualsevol intervenció de l’administració en el mercat. Les empreses argumenten sota el prisma del neoliberalisme la no-intervenció de l’administració en l’economia, però igual que ja es coneixen les fallides de mercat, també el mercat comet fallides culturals, globalitzant el món i concentrant igual que ho fa amb el capital la cultura en les cultures i llengües majoritàries (7) en les relacions internacionals amb la conseqüent pèrdua de riquesa cultural que això suposa.

Cal estendre’s més en el concepte de fallida cultural. És clar que en el món econòmic disposar d'una llengua comuna de relacions internacionals augmenta la productivitat i la producció global. Igualment, com més gran sigui l’àmbit territorial d’ús d’una llengua aquesta és més útil per a la nova economia, però aquest fet produeix un mecanisme anàleg a les externalitats negatives de mercat. La llengua principal internacional, l’anglès, i el seu augment de productivitat porta com a contrapartida una davallada del patrimoni cultural i lingüístic de la resta de comunitats (8) que sense fer res surten perjudicades. Això va clarament contra gairebé totes les concepcions de la justícia (9) i és clar que si en una situació semblant com la contaminació d’una fàbrica, que augmenta la productivitat però perjudica la comunitat l’Estat ha d’intervenir, és perfectament justificable la regulació o intervenció de l’Administració en matèria cultural i lingüística per evitar l’efecte pervers del mercat de la pèrdua cultural i lingüística.


3 de 4