|
Sumari
1.
Justificació i antecedents
2.
Resultats
2.1.
La situació demosociolingüística dels francòfons a l'Oest del Canadà
2.2.
Les variables fonamentals
2.3.
Les causes de l'evolució sociolingüística
3.
Comparacions amb Catalunya
4.
Bibliografia
1.
Justificació i antecedents (2)
Una
de les qüestions més problemàtiques de l'actual situació sociolingüística
catalana és la dels efectes reals de la política lingüística escolar
sobre la població d'origen immigrat, en especial els individus de
segona -o ja tercera- generació de famílies castellanoparlants provinents
de la resta de la península Ibèrica. El sistema dit de 'conjunció
lingüística', que es basa en la metodologia coneguda com d'"immersió"
-l'exposició primerenca dels infants a una llengua distinta de la
de la família-, per als alumnes de L1 no catalana, generalitzat
en el conjunt del sistema públic d'ensenyament, ha estat estudiat
i teoritzat des dels seus aspectes psicolingüístics i pedagògics
però molt menys des del vessant sociolingüístic. Pels estudis de
què disposem (vegeu Vila i Moreno, 1996) hi ha indicis prou seriosos
per creure que, en el pla de l'ús lingüístic no formal, els efectes
esperats d'augment de l'ús del català com a llengua habitual de
relació entre els alumnes s'estan produint en molt poc grau i, en
tot cas, en contextos demosociolingüístics molt favorables ja de
per si per a aquesta llengua. En situacions on la relació numèrica
entre els efectius de L1 catalana i de L1 castellana són més igualats
o on predominen aquests darrers, l'ús quotidià no formal de la llengua
històrica de Catalunya és més aviat baix, i fins i tot en la gran
majoria de les relacions intergrupals tendeix a ser sempre el castellà
la llengua utilitzada, malgrat la presència del català com a llengua
vehicular i institucional predominant.
És,
doncs, urgent de teoritzar adequadament la dinàmica de la situació
per tal de poder corregir els factors que ocasionen aquest poc avenç
del català i que contribueixen a la perpetuació de la norma intergrupal
favorable a l'ús del castellà també entre les noves generacions.
A part de les recerques que es poden dur a terme a Catalunya mateix,
sobre el terreny, cal dotar-nos de perspectives comparatives adequades
que ens permetin adonar-nos dels factors i fenòmens soterrats que
estan influint en la situació catalana i que poden no resultar vistents
si no són aproximats des d'una òptica més general i connectada a
d'altres situacions, on aquells apareguin més diàfanament.
La
situació catalana es caracteritza pel fet de combinar la influència
dels factors més estrictament escolars amb els de caràcter demosociolingüístic
i amb els heretats d'una situació històrica políticament i lingüísticament
desfavorable. Així, la influència que podria exercir el sistema
escolar com a tal es veu interferida pel distint origen grupal dels
individus en la constitució dels conjunts-classe, i alhora, entre
altres elements, per la norma social heretada que predica l'adaptació
de l'individu de L1 catalana al de L1 castellana en la interacció,
i no a l'inrevés. El resultat d'aquesta configuració és, com hem
dit, un baix ús del català en les converses informals en els centres
escolars de Catalunya, fins i tot dels individus d'origen autòcton,
que s'adapten ràpidament a l'ús social del castellà esdevingut potser
prevalent en termes generals en aquesta etapa generacional, malgrat
el procés general de normalització del català emprès d'ençà de la
fi del franquisme.
No
és fàcil la localització d'altres situacions sociolingüístiques
que tinguin similaritats amb la catalana, que continguin alhora
com a factors rellevants el contacte grupal quotidià, els aspectes
demosociolingüístics, la política lingüística escolar, i un marc
de total o parcial oficialització lingüística, que ens permetin
aprofundir en la comprensió de les dinàmiques interrelacionades
que es generen en aquest tipus de situacions. En trobem una de potencialment
interessant per a la teorització i per a la pràctica en el cas dels
francòfons al Canadà a fora de Quebec. Emparats en un marc d'oficialitat
lingüística federal, els francòfons canadencs no quebequesos es
troben, però, freqüentment en situació minoritària respecte dels
volums demolingüístics dels anglòfons, els quals acostumen a ser
majoritaris en les distintes províncies canadenques, a fora de Quebec.
Malgrat, però, aquesta minoritat demolingüística, en la gran majoria
dels casos aquests francòfons disposen d'autogestió escolar i de
protecció lingüística federal, fet que aprofiten per tal de mantenir
i desenvolupar xarxes escolars en francès que els permetin intentar
de mantenir el seu codi en aquestes situacions de minoria i d'intentar
assegurar-ne la reproducció futura (vegeu Martel, 1995).
2.
Resultats
2.1.
La situació demosociolingüística dels francòfons a l'Oest del Canadà
Tal
com ja es va indicar en una recerca anterior (vegeu Bastardas, 1999a),
la població francòfona de les províncies canadenques de la Colòmbia
Britànica i d'Alberta es troba clarament en una situació demosociolingüísticament
minoritària, ja que no arriba a cap de les dues províncies al 5
% dels seus habitants. No obstant això, el francès és cooficial
amb l'anglès en el nivell canadenc federal, cosa que, per exemple,
permet de disposar d'emissores de ràdio i televisió en francès arreu
del Canadà, d'etiquetatge comercial també en les dues llengües,
d'atenció en francès per l'administració federal -si bé encara no
en totes les dependències de manera generalitzada- i, sobretot,
d'autogestió escolar. És a dir, les comunitats francòfones poden
controlar actualment els seus centres escolars, administrar-los,
i, dins dels marges generals, programar els seus objectius específics
i les seves didàctiques. |