Llengua escolar i context demosociolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: algunes alertes per a la situació catalana, per Albert Bastardas i Boada

En aquest tipus de situació, per tant, les competències conversacionals en català poden quedar força subdesenvolupades ja que mai o gairebé mai el català tendirà a ser la llengua de la interacció social quotidiana entre els nois i noies, que veuran com a 'natural' l'ús de les seves varietats pròpies en aquestes funcions. Mancats de contacte regular i sovintejat amb companys d'origen autòcton, aquests individus poden capacitar-se plenament en català des del punt de vista formal, però, en canvi, no trobar-se còmodes amb el català parlat no formal. Per a ells el problema de la tria lingüística queda reduït a la llengua que parlaran amb els mestres -amb alguns dels quals poden tendir a parlar-hi de vegades castellà i no pas català- ja que no acostuma a haver-hi en el seu entorn un gruix suficient d'iguals de L1 catalana amb qui comunicar-se en aquesta llengua. La bilingüització, per tant, pot quedar-se en els nivells escrit i oral formal, i no arribar al grau de còmoda col·loquialització i automatització del català per ser usat conversacionalment tal com es pot fer amb el castellà.

Amb tota probabilitat pot dibuixar-se a Catalunya una evolució configurada per diverses zones demosociolingüístiques: unes àrees amb predomini -no exclusiu, però- del català, unes altres de mixtes, i unes altres on el castellà serà la llengua quotidiana clarament predominant, tot i que amb progressius nivells de bilingüització (no-utilitzada?) en català. Les grans transformacions demogràfiques d'aquest segle no permeten potser pensar en el cas català com un procés habitual d'integració i/o -a la llarga- d'assimilació dels descendents de les persones que van migrar. És força probable que l'índex de substitució lingüística intergeneracional del castellà cap al català sigui baix, i que, per tant, canviï poc la fesomia lingüística del país en el nivell social. La pregunta, si de cas, és, doncs, no si els immigrats s'assimilaran al català sinó si la població autòctona pot iniciar un camí lent d'assimilació cap al castellà, no pas perquè així ho vulgui conscientment, sinó com a resultat de les dinàmiques demosociolingüístiques esmentades -matrimoni mixt amb pèrdua d'unilingües amb català L1, augment de la mescla de poblacions, reproducció de la norma intergrupal favorable al castellà, etc.- en un marc estatal i internacional on el castellà és vist com una llengua forta i extensa, capaç de servir a una vasta àrea del planeta.

Malgrat, doncs, el caràcter oficial del català a Catalunya i la política de normalització lingüística duta terme en aquests darrers anys, les constriccions demosociolingüístiques poden també fer sentir el seu pes i fer anar la situació, si bé gradualment, cap a dinàmiques no volgudes. Potser és el temps de començar a veure l’evolució del conjunt de L1 catalana no només en tant que minoria demogràfica a Espanya sinó també en el seu propi territori històric, amb tot el que això comporta de canvis de paradigma conceptual, de discurs legitimador i d'establiment de polítiques eficaces de compensació funcional. Caldrà imaginació, recerca-acció, creativitat i participació sociopolítica si hom vol assolir una situació a Catalunya en què almenys les competències i els usos lingüístics del conjunt de la població es trobin realment distribuïts i compensats de forma equitativa, i, així, es pugui assegurar un ecosistema sociocultural capaç de donar estabilitat futura al català en el seu propi territori històric.

4. Bibliografia

Allard, Réal, & R. Landry. "Étude des relations entre les croyances envers la vitalité ethnolinguistique et le comportement langagier en milieu minoritaire francophone", a: Théberge, R. & J. Lafontant (ed.). Demain, la francophonie en milieu minoritaire. Winnipeg: Centre de recherche du Collège de Saint-Boniface, 1987, pp. 15-41.

Allard, Réal & R. Landry. "Ethnolinguistic vitality beliefs and language maintenance and language loss", a: Fase, W. K. i S. Kroon (dir.). Maintenance and Loss of Minority Languages. Amsterdam: John Benjamins, 1992, pp. 171-195.

Aunger, Edmund. In Search of Political Stability: A Comparative Study of New Brunswick and Northern Ireland. Montreal: McGill-Queen's University Press, 1981.

Aunger, Edmund. "Language and Law in the Province of Alberta", a: Pupier, P. & J. Woehrling (ed.). Language and Law. Montreal: Wilson & Lafleur, 1989, pp. 203-229, 1989.

Aunger, Edmund. "The Decline of a French-Speaking Enclave: A Case Study of Social Contact and Language Shift in Alberta", Canadian Ethnic Studies 25 (2), 1993, pp. 65-83.

Aunger, Edmund. "Dispersed Minorities and Segmental Autonomy: French-Language School Boards in Canada", Nationalism and Ethnic Politics 2 (2), 1996, pp. 191-215.

Aunger, Edmund. "Les communautés francophones de l'Ouest: la survivance d'une minorité dispersée", a: Thériault (1999), pp. 283-304.

Aunger, Edmund. "Obsèques prèmaturées: la disparition des minorités francophones et autres illusions nationalistes", Comunicació presentada al Col·loqui Fédéralisme, identités et nationalismes (10-12 desembre 1999, Edmonton, Alberta).

Aunger, Edmund. "Language Legislation and Official Bilingualism: The Uneasy Coexistence of Canada's Language Communities", a: Canada: Confederation to Present. Edmonton: Chinook Multimedia (en premsa).

Bastardas i Boada, Albert. Ecologia de les llengües. Medi, contactes, i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Ed. Proa, 1996.

Bastardas i Boada, Albert. "Substitution linguistique versus diglossie dans la perspective de la planétarisation", a: Bouchard, G. i Y. Lamonde (dir.). La nation dans tous ses états. Montréal/París: Harmattan, 1997a, pp. 112-129.

Bastardas i Boada, Albert. "Escola i comportament lingüístic des de l'ecologia de les llengües: el cas català", Escola Catalana 340, 1997b, pp. 6-10.