Llengua escolar i context demosociolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: algunes alertes per a la situació catalana, per Albert Bastardas i Boada

És precisament aquest fet d'autoadministració escolar el que fa de l'experiència dels francòfons canadencs a fora de Quebec un cas particularment interessant per a la teoria sociolingüística, perquè permet observar amb més claredat els factors i les dinàmiques que juguen en la relació entre la política lingüística escolar, les condicions demosociolingüístiques, i els usos lingüístics en les diverses situacions socials.

2.2. Les variables fonamentals

Els resultats de la política lingüística escolar mai no poden ser avaluats en el buit sinó en plena relació amb el context demosociolingüístic en què aquella té lloc. Des d'aquest punt de vista, i tal com ocorre en altres casos de minorització estudiats, un factor d'enorme importància en aquest tipus de situacions és el resultat sociolingüístic del matrimoni interètnic, oimés en aquells casos en què les barreres grupals s'han esborrat molt i, per tant, el nombre d'aquestes unitats familiars és alt i en creixement.

A Alberta i la Colòmbia Britànica, per exemple, la gran majoria dels matrimonis mixtos passen a ser llars en què l'anglès és la llengua predominant tant de la parella com dels progenitors amb els fills, en detriment gairebé sempre del francès. Donat que l'anglès és el codi més òptimament compartit pels dos cònjuges i més utilitzat en l'entorn social general, aquest esdevé a la pràctica l'única llengua familiar, ja que molt sovint el cònjuge anglòfon tindrà dificultats fins i tot per a comprendre el francès.

Aquest fet, a causa del gran nombre d'aparellaments d'aquest tipus (a Alberta, per exemple, les 3/4 parts de les parelles dels francòfons són mixtes), converteix les escoles teòricament francòfones -on, sovint, van a parar molt fills d'aquestes parelles interètniques per tal que no 'perdin' el francès- en centres on predominen els individus que tenen únicament l'anglès com a L1 encara que tinguin un progenitor de cada grup lingüístic. Aquestes escoles, doncs, autoadministrades, com hem dit, pels pares francòfons, han d'actuar, a la pràctica, no pas només com a 'mantenidores' sinó com a bilingüitzadores -i tant en el pla escrit com en l'oral- d'aquest conjunt d'individus que la llei pot reconèixer com a 'francòfons' tot i no tenir el francès com a L1.

La presència d'aquesta població d'origen mixt però funcionalment anglòfona produirà, a més, altres efectes sociolingüístics. Donat que la gran majoria d'individus que puguin tenir el francès com a L1 són també bilingües funcionals en anglès a causa de la pressió sociocontextual en què viuen, ocorre el fenomen de veure utilitzar més l'anglès que el francès en la comunicació interpersonal informal i quotidiana entre els propis alumnes d'aquestes escoles francòfones. L'anglès és adoptat de manera inconscient i automatitzada com a llengua 'natural' de les funcions individualitzades mentre que el francès resta per a les funcions més formals i institucionalitzades (llengua vehicular de les classes, per parlar amb els mestres, en la redacció de treballs, etc.).

No és, doncs, que la bilingüització en francès no sigui més o menys reeixida, però la dinàmica de la situació porta al fet que, fins i tot, en les relacions 'intragrupals' entre els individus d'origen francòfon -únic o compartit- no sigui la llengua d'ascendència sinó l'anglesa la utilitzada més sovint en les funcions interpersonals quotidianes. Certament, aquest resultat no deixa entreveure pas una evolució positiva per al manteniment de la minoria francòfona a l'oest del Canadà, ja que vol dir que es van buidant gradualment els seus efectius en llengua primera i que es va convertint, doncs, en un grup cada vegada més dependent del sistema escolar per conservar la llengua, fet que no és el mateix que la transmissió intergeneracional de les varietats lingüístiques, la qual de manera 'natural' assegura la nativització i, doncs, la reproducció històrica dels grups lingüístics.

2.3. Les causes de l'evolució sociolingüística

Cal observar amb claredat com els factors demosociolingüístics són els que engeguen la dinàmica perversa que portarà a la disminució del grup lingüístic i, doncs, també de l'ús del francès, en aquest cas. No és tant el fet que l'escola 'fracassi' com el de la dificultat que presenta la modificació de les dinàmiques sociolingüístiques que els factors demogràfics i sociològics activen. Barrejada molt sovint -per exemple en les grans ciutats- amb la població anglòfona o d'altres orígens, la comunitat francòfona, molt menor numèricament, té moltes més probabilitats de trobar un cònjuge exogen que no pas endogen, i igualment, és molt més possible que els francòfons puguin funcionar comunicativament en anglès que no pas que els anglòfons puguin fer-ho en francès.

Davant d'aquesta dinàmica, fins on pot arribar la influència escolar per, si més no, aconseguir que el francès sigui el codi més utilitzat entre els individus d'origen purament francòfon o mixt? Quins són els factors que juguen aquí?

Igual com els factors macrosociolingüístics són importants per entendre globalment les dinàmiques evolutives, els factors microsociolingüístics ho són per comprendre els comportaments lingüístics individuals. Per què els alumnes d'aquestes escoles amb el francès com a llengua vehicular habitual i clarament orientades a la promoció de la cultura i de la identitat francòfones no adopten el francès per parlar-se entre ells en les funcions no formals?

Per entendre el fenomen cal tenir en compte, probablement, dos factors fonamentals. L'un, el de les competències lingüístiques dels individus en el moment de formar-se el grup-classe, i l'altre, el de la tendència a establir la regularitat del comportament lingüístic interpersonal en termes de persona-llengua, que afavoreix de manera important el manteniment de la tria lingüística efectuada a l'inici de la relació amb cada interlocutor específic.