L’article fa una síntesi de les mesures de política lingüística i els recursos esmerçats en la promoció del català fins a la creació el 1988 del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra; resumeix els estudis sociolingüístics impulsats per aquest Servei per determinar els coneixements i els usos lingüístics de la població adulta, i mostra diversos exemples de les accions de política lingüística empreses pel Govern tenint en compte els resultats d’aquests estudis, que van revelar l’augment de l’ús del castellà en molts contextos: campanyes genèriques per promoure l’ús del català entre la població, campanyes sectorials en els àmbits del món socioeconòmic menys favorables a l’ús del català, i l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial el desembre de l’any 1999. Actualment, l’atenció del Servei de Política Lingüística se centra en els usos lingüístics de la gent jove i els factors que els determinen. Enguany ha publicat els resultats d’un estudi del Centre de la Cultura Catalana i la UNESCO sobre la població escolar i l’ajut a la investigació de l’any passat es va destinar al projecte d’Ernest Querol Usos i representacions socials del català a Andorra, que agafa com a objecte d’estudi els joves d’últim curs de secundària.

1. Introducció

2. L’estudi de 1995
2.1. Llengües maternes
2.2. Indicador d’ús
2.3. Usos lingüístics en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública
2.4 Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic
2.5 Indicador lingüístic
2.6 Conseqüències

3. L’estudi de 1999
3.1 Llengües maternes de la població adulta d’Andorra
3.2 Usos lingüístics a casa, amb els amics i a la feina
3.3 Indicadors d’ús
3.4 Usos lingüístics en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública
3.5 Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic
3.6 Variables fonamentals
3.7 Indicador lingüístic
3.8 Conseqüències i implicacions en la política lingüística andorrana

4. Els joves
4.1 Anàlisi de resultats i publicació de Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d’Andorra
4.2 Usos i representacions socials del català a Andorra

5. Darrers projectes

6. Conclusions

1. Introducció

La història dels estudis sociolingüístics impulsats per les institucions andorranes es pot qualificar de recent. Com se sap, la profunda transformació que va viure la societat andorrana durant la segona meitat del segle XX va tenir com a conseqüència uns canvis culturals i lingüístics molt visibles de la població a l’últim quart de segle.

Fins aleshores, el Consell General i molts comuns, en els camps de les competències respectives, havien hagut de regular amb ordinacions sectorials molt específiques alguns usos en què no quedava clar quina llengua calia fer servir. L’acord del Consell General de la fi del segle XIX (1898) mitjançant el qual el síndic general manava que s’imprimissin "los pasaports y guías ab lo lenguatge catalá y no castellá per ser aquell lo propi idioma de las Valls" testimonia que els usos ambigus vénen de lluny i no són només fruit de la immigració més recent.

Tot i això, com s’ha dit, les ordinacions aprovades per solucionar algun ús irregular (que afectava principalment la retolació, la publicitat o els documents que es presentaven a l’Administració andorrana) van esdevenir, durant molt de temps, una eina eficaç i suficient perquè la llengua catalana ocupés el lloc que li correspon com a llengua oficial.

Durant la dècada dels anys 80 es feia evident que els recursos esmerçats en matèria de política lingüística eren clarament insuficients. Probablement, com a fruit d’aquesta constatació van tenir lloc dues creacions importants per a la promoció de la cultura andorrana i la integració dels immigrants: la més significativa va ser la implantació de l’Escola Andorrana el curs 1982-1983; la segona va tenir lloc l’any 1988, i va ser la creació del Servei de Política Lingüística per donar suport a l’empresa i el comerç, i en general per millorar el grau de coneixement de la llengua oficial de la població del país i promoure’n l’ús, d’acord amb l’article 2.1 de la Constitució i amb les ordinacions del Consell General que regulaven l’ús del català.

Després d’uns primers anys de rodatge i d’implantació d’aquest Servei, que per primer cop facilitava recursos en àmbits diferents de l’educatiu, el Govern andorrà es va plantejar la necessitat d’analitzar amb més profunditat la realitat sociolingüística. Així va néixer l’enquesta sobre usos i coneixements lingüístics de la població d’Andorra que es va fer l’any 1995.

Prèviament, hi havia hagut altres estudis que havien analitzat la realitat andorrana des de perspectives diferents, com el de Lixfeld, sobre "les relacions entre les estructures socials i les lingüístiques en un estat multiètnic", que era més aviat un estudi d’autor amb aportacions notables, o el més conegut de Boix i Farràs sobre usos, coneixements i ideologies lingüístics dels joves de secundària andorrans, que se cenyia als joves i combinava l’anàlisi quantitativa amb la qualitativa.

D’altra banda, l’any 1989 es va fer el cens de població i s’hi van incloure dues preguntes sobre les llengües parlades a casa. Malauradament, les poques dades obtingudes van ser molt difícils d’utilitzar.

2. L’estudi de 1995

Tot i el valor innegable de tots els estudis fets en aquella època per investigadors diversos, als tècnics andorrans els preocupava una tendència a assimilar o a comparar amb massa facilitat la realitat d’Andorra amb la de Catalunya, que des d’un punt de vista psicològic i sociològic, i més encara en aquella època, era molt diferent. Per això, es va donar la màxima prioritat que l’estudi fos enfocat directament per tècnics andorrans, que no obstant això van comptar amb l’assessorament professional d’especialistes de Catalunya, i es va voler fer una primera fotografia sociolingüística de tota la població adulta d’Andorra.

L’estudi es va titular Usos i coneixements lingüístics de la població d’Andorra. Les característiques i els resultats més importants es detallen a continuació:

El qüestionari tenia una durada aproximada de 25/30 minuts, es va entrevistar una mostra de 1.016 persones, i l’error absolut dels resultats totals es va situar en ±3,1%. (1) La mostra es va estratificar per sexe, nacionalitat i parròquia de residència de la persona entrevistada. El treball de camp es va efectuar de l’11 de setembre al 10 d’octubre de 1995, amb un equip de 19 enquestadors.

La selecció de les persones que calia entrevistar es va efectuar en dues etapes:

• 1a etapa: selecció del domicili de la persona entrevistada pel mètode de rutes aleatòries.

• 2a etapa: selecció de la persona entrevistada pel mètode de quotes.

2.1 Llengües maternes

Els percentatges de distribució de la població per llengües maternes que es van comprovar en aquest primer estudi són els següents:

2.2 Indicador d’ús

La freqüència d’ús de cada llengua en cada situació es valorava segons una escala d’1 a 5: 1 volia dir "gens", 2 "poc", 3 "de tant en tant", 4 "bastant" i 5 "molt". Per establir l’indicador d’ús es van prendre com a referència les relacions a casa, amb els amics i les relacions internes a la feina, que són les que ocupen més temps en la vida quotidiana, i es va fer la mitjana entre les freqüències d’ús en aquests àmbits. Els resultats van ser els següents:

2.3 Usos lingüístics en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública

Per analitzar-los es va demanar a les persones entrevistades quina llengua feien servir per adreçar-se i en quina llengua eren ateses al Govern, els comuns (corporacions locals), la CASS (seguretat social), FEDA (Forces Elèctriques d’Andorra), l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, el Servei d’Immigració...

En general, l’Administració va resultar l’àmbit més favorable a la freqüència d’ús del català.

2.4 Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic

Les situacions analitzades van ser les següents:

– quan va al metge o al dentista;
– quan va a uns grans magatzems;
– quan va a un restaurant;
– quan agafa el taxi o l’autobús;
– quan va a una botiga;
– quan va al bar, al pub o a la discoteca;
– quan va al banc, a la companyia d’assegurances o a la gestoria;
– quan va a la perruqueria o al barber.

Agrupant-les per més o menys favorables a l’ús del català en adreçar-s’hi i en l’atenció rebuda van sortir els grups següents:

– situacions amb un ús alt del català: banc/companyia d’assegurances/gestoria i metge/dentista;
– situacions amb un ús mitjà del català: restaurant, botiga i perruqueria/barberia;
– situacions amb un ús baix del català: taxi/autobús, grans magatzems i bar/pub/ discoteca.