3.2 Usos lingüístics a casa, amb els amics i a la feina

- El català continuava sent la llengua més utilitzada a casa, però baixava l’ús del català i pujava el del castellà.

- Amb els amics, els nivells d’ús es mantenien estables respecte a 1995.

- A la feina hi havia un descens del català i un augment del castellà com a llengua més utilitzada en les relacions internes –entre companys i amb superiors o subordinats. En les relacions externes –amb clients i proveïdors– pujava el bilingüisme català-castellà i baixava l’ús exclusiu de cada una d’aquestes llengües.

3.3 Indicadors d’ús

Els indicadors d’ús variaven respecte al 1995, tal com podem veure en la taula següent:

Els resultats principals que es van extreure de la comparació dels dos estudis en aquest apartat són els següents:

- En general, l’indicador d’ús del català baixa i el del castellà puja. El francès i el portuguès es mantenen estables.

- Per nacionalitats, els andorrans i els espanyols de llengua materna catalana són els que més fan servir el català; el castellà és la llengua més utilitzada pels espanyols de llengua materna castellana; el francès, pels francesos, i els portuguesos utilitzen tant el castellà com el portuguès.

- Per edats, els joves entre 15 i 25 anys i les persones de més de 50 anys són els que més parlen en català, però en totes les franges d’edat baixa l’ús del català i puja el del castellà.

3.4 Usos lingüístics en les relacions dels ciutadans amb l’Administració pública

L’Administració continuava sent l’àmbit en què es feia servir més el català. La població de nacionalitat portuguesa encara s’hi adreçava més en castellà que en català, però des del 1995 l’ús del català augmentava significativament en aquest grup. En general, els percentatges de persones que sempre s’hi adreçaven o eren ateses en castellà disminuïa i augmentava el bilingüisme català-castellà respecte al 1995.

3.5 Usos lingüístics en les relacions amb el món socioeconòmic

En totes les situacions analitzades excepte el banc, la companyia d’assegurances o la gestoria baixava el percentatge de persones que sempre parlen en català i augmentava el bilingüisme català/castellà. Agrupant-les per més o menys favorables a l’ús del català en adreçar-s’hi i en l’atenció rebuda surten els grups següents:

– situacions favorables: banc/companyia d’assegurances/gestoria i metge/dentista;
– situacions intermèdies: restaurant i botiga;
– situacions desfavorables: perruqueria/barberia, taxi/autobús, grans magatzems i bar/pub/discoteca.

En relació amb la classificació que sortia el 1995 hi havia una situació que passava de ser intermèdia a ser desfavorable: la perruqueria/barberia.

Imatge de la campanya en el sector de les perruqueries que es va impulsar l’any 2000, a conseqüència dels resultats de l’estudi del 1999.

3.6 Variables fonamentals

Els dos factors dels quals depèn principalment el comportament lingüístic de les persones entrevistades en el món socioeconòmic l’any 1999 són la nacionalitat i la llengua materna:

- Els andorrans en general i els espanyols de llengua materna catalana sempre fan servir més el català, però en passar de les situacions favorables a les desfavorables el fan servir amb menys freqüència. Els andorrans de llengua materna catalana utilitzen més el català en totes les situacions, mentre que els castellanoparlants d’origen s’adapten més a la llengua de l’interlocutor. Entre els espanyols de llengua materna catalana ha augmentat l’ús del català en les situacions desfavorables.

- Els espanyols de llengua materna castellana mantenen el castellà com a llengua més utilitzada excepte en les situacions favorables. En les intermèdies fan servir menys el català que el 1995.

- Entre els francesos hi ha dos grups de comportament diferent: un que parla en català a tot arreu i l’altre que parla en francès en les situacions favorables i el va canviant pel castellà en les més desfavorables.

- Els portuguesos utilitzen sobretot el castellà en tots els àmbits del món socioeconòmic.

3.7 Indicador lingüístic

L’indicador lingüístic que variava més el 1999 era el del castellà, (4) que pujava 8,2 punts: 50 el 1995 i 58,2 el 1999. El català baixava 2,4 punts: passava de tenir un indicador de 56,3 el 1995 a 53,9 el 1999. Entre el 1995 i el 1999 s’invertia, doncs, la relació entre els indicadors lingüístics del català i el castellà, que passava a ocupar el primer lloc.

En analitzar els factors decisius en les diferències d’indicador per grups de població es va constatar de nou que la nacionalitat i la llengua materna eren les variables principals que determinaven l’obtenció d’un nivell determinat de puntuació:

- l’indicador lingüístic del català era molt alt entre els andorrans i els espanyols de llengua materna catalana, i molt baix en els espanyols de llengua materna castellana, els francesos i els portuguesos;

- els portuguesos obtenien un indicador molt alt del castellà tenint en compte que no és la seva llengua materna;

- els francesos pujaven de nivell respecte a l’estudi anterior en l’indicador lingüístic del català.

3.8 Conseqüències i implicacions en la política lingüística andorrana

Les dades obtingudes pel primer estudi ja havien posat de manifest la insuficiència de la legislació lingüística andorrana del moment per regular l’ús de la llengua oficial que els canvis demogràfics feien baixar de manera progressiva.

L’estudi de 1999 revelava que el grup de persones que tenien la llengua catalana, única oficial al Principat d’Andorra, com a llengua inicial havien deixat de ser el grup més nombrós de la població d’Andorra, un primer lloc que ja el 1999 era ocupat per la població castellanoparlant d’origen.

El Consell General, en la sessió del 16 de desembre de 1999, va aprovar amb cap vot en contra i amb una sola abstenció, més per motius formals que no pas de contingut, la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que va entrar en vigor el gener de l’any 2000.

Aquesta Llei, que reunia tota la legislació anterior en la matèria i l’ampliava, ha estat una de les eines més eficaces de promoció de l’ús del català durant els anys 2001 i 2002.

La situació actual és la constatació que aquest text necessita un desplegament per guanyar efectivitat en molts sectors. L’etapa actual, doncs, es caracteritza per l’elaboració de reglaments que apropin la regulació en matèria de llengua oficial a cada sector concret de la societat andorrana.

Durant tot l’any 2001 van tenir lloc diverses actuacions informatives i de dinamització encaminades a explicar a la població que al gener del 2002 entrava en vigor una disposició transitòria de la Llei que establia l’obligatorietat de totes les empreses de garantir l’atenció al públic en català.

Com es podia preveure és una disposició de compliment difícil i caldrà temps i molts esforços per fer-la complir. Tot i això, la immensa majoria dels empresaris n’estan informats i saben que s’arrisquen a la sanció corresponent en cas d’incompliment. Per això cada cop hi ha més empreses que expliquen als treballadors de cara al públic que han d’iniciar la conversa i saludar en català i que s’han d’esforçar. D’altra banda, els ciutadans catalanoparlants són més sensibles ara que fa uns anys i n’hi ha molts que fa cinc anys haurien parlat en castellà i que ara es mantenen fidels a la llengua oficial, malgrat les importants dificultats, en les seves relacions en el món socioeconòmic.

Els problemes de mà d’obra que pateix Andorra i el fet que cada cop hi vinguin a viure i a treballar menys catalans, dificulta encara més l’adequació a la legalitat en la qüestió de l’atenció al públic. Les inscripcions als cursos de català per a adults han augmentat molt en els darrers anys, i també s’han previst accions informatives per als immigrants que acaben d’arribar. Els tècnics de política lingüística no descarten fer propostes més avançades en matèria de llengua i immigració.

4. Els joves

4.1 Anàlisi de resultats i publicació de Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d’Andorra

Els darrers dos anys el Servei de Política Lingüística s’ha centrat en l’objectiu d’obtenir i divulgar dades sobre la població més jove, i en aquest sentit ha publicat el llibre Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d’Andorra (2002), que recull els resultats d’un estudi encarregat pel Centre de la Cultura Catalana del Principat d’Andorra amb una dotació de la UNESCO. Aquest estudi també és quantitatiu i es va fer mitjançant entrevistes a una mostra representativa de la població escolar d’edats compreses entre els 8 i els 16 anys durant el curs 2000-2001. El nombre total d’estudiants objecte d’estudi és de 5.221 i la mostra extreta, amb un marge d’error de 4%, (5) era de 556 alumnes. Les mostres es van agafar proporcionalment per sistemes educatius, per nombre d’alumnes de cada centre i per edats. En resumim els resultats principals a continuació.

Un 38,7 % dels alumnes van a escoles del sistema educatiu francès, un 22,7 % a les escoles congregacionals (Sant Ermengol, Janer i Sagrada Família), un 20,5 % a l’Escola Andorrana i un 18,1 % a l’Escola Espanyola. (En l’anàlisi per sistemes educatius considerem sempre les escoles congregacionals –que tenen la llengua catalana com a llengua vehicular– separades de les escoles espanyoles –amb el castellà com a llengua vehicular– per la diferència de plantejament lingüístic.)