4.1.1 Usos

L’estudi té en compte les llengües parlades a casa, a l’escola i en la vida social.

A casa:

- Per interpretar les dades obtingudes s’ha de tenir en compte sobretot la diversitat d’orígens familiars: per exemple, només un 35 % dels nens entrevistats tenen algun dels avis a Andorra.

- Un 30,6 % de la població escolar diu que va aprendre a parlar en més d’una llengua.

- La nacionalitat amb més predomini d’una sola llengua és la francesa, amb un 80 % de nens que parlen en francès, i les que presenten més varietat són l’andorrana i l’espanyola, amb percentatges diferents d’ús exclusiu del català, del castellà o de totes dues llengües en la mateixa família. Entre els nens andorrans predomina el català com a llengua parlada a casa (41,8%) i entre els espanyols el castellà (54,3 %). Els nens francesos i portuguesos esmenten altres combinacions bilingües: els nens de nacionalitat francesa, català i francès o castellà i francès, i els de nacionalitat portuguesa, castellà i portuguès (no apareix l’opció català i portuguès).

- Un 20,5 % dels nens portuguesos parlen en castellà amb els germans, i només un 2,6 % en català; un 4,5 % dels nens francesos parlen en castellà amb els germans i un 9,1 % en català.

A l’escola:

-Els usos lingüístics varien significativament en funció del sistema educatiu:

En la vida social:

- Un 47,4 % dels nens de nacionalitat andorrana parlen amb els amics sobretot en català i un 46,3 % sobretot en castellà.

- Un 29,3 % dels nens de nacionalitat espanyola parlen amb els amics sobretot en català i un 66,4 % sobretot en castellà.

- Només un 4,1 % dels nens de nacionalitat portuguesa parlen amb els amics sobretot en català i un 83,7 % ho fan majoritàriament en castellà.

- Un 12 % dels nens de nacionalitat francesa parlen amb els amics habitualment en català, un 20 % majoritàriament en castellà i un 68 % sobretot en francès.

- En el consum de productes lúdics i culturals (televisió, videojocs, música, cinema i espectacles, llibres i revistes) domina el castellà principalment a causa de l’oferta, que és un dels motius esmentats pels nens quan se’ls demana per què van a veure pel·lícules o juguen amb videojocs en castellà. En el cas de la música, el castellà (41 %) està molt igualat amb l’anglès (42 %), i pel que fa a la televisió (el 58 % veu més televisió en castellà) a part de la presència majoritària de canals en castellà hi influeix molt l’èxit d’alguns programes adreçats a aquestes edats.

- Als establiments comercials el 44 % dels entrevistats diu que parla en català, el 43,9 % en castellà i el 6,4 % en català o castellà. Els que hi parlen en castellà diuen que ho fan perquè és una llengua que entén tothom o perquè és la llengua en què parlen habitualment.

Percepcions i actituds

- La gran majoria saben que la llengua oficial és el català. Tot i això encara hi ha aproximadament un 6 % que no ho saben.

- La percepció que la llengua més parlada a Andorra és el català és superior a l’ús del català amb els amics.

- Dels nens andorrans, un 52,3 % sent com a llengua pròpia el català, un 28,6 % el castellà i un 8,3 % el català i el castellà. Dels espanyols, un 32,4 % sent com a llengua pròpia el català, un 48,2 % el castellà i un 13,7 % el català i el castellà. Dels portuguesos, un 81,7 % sent que la seva llengua és el portuguès i un 8,2 % el castellà. Dels francesos, un 87,4 % sent que la seva llengua és el francès, un 4,2 % el català i un 4,2 % el castellà.

- Un 71,6 % dels nens enquestats creu que s’ha de defensar la llengua com a símbol d’identitat d’un país. Per nacionalitats, s’identifiquen amb aquesta afirmació un 73,4 % dels andorrans, un 69 % dels espanyols, un 88 % dels francesos i un 59 % dels portuguesos.

- Un 52,4 % dels nois i noies enquestats (la pregunta s’adreçava als de més d’onze anys) pensa que d’aquí a cinquanta anys a Andorra es parlarà una mica de tot, un 23,1 % creu que es parlarà el català majoritàriament, un 15 % el castellà i un 9,5 % l’anglès.

4.2 Usos i representacions socials del català a Andorra

L’any 2001 el Servei de Política Lingüística va adjudicar un ajut a la investigació al projecte Usos i representacions socials del català a Andorra, presentat per Ernest Querol, que proposa un estudi de les representacions socials dels nois i noies d’últim curs de secundària amb un mètode de recerca que ja ha aplicat a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, amb l’objectiu de delimitar les variables que afavoreixen l’ús del català.

Un dels interessos d’aquest estudi és el caràcter de cens de joves de la mateixa edat que té la mostra i també el fet que se’n poden treure dades molt valuoses per a les futures actuacions de política lingüística.

Els resultats encara s’han d’acabar d’elaborar però la gran profusió de dades ens avança algunes línies molt interessants.

Com hem dit, la mostra d’aquesta enquesta correspon al cens d’alumnes d’últim curs de secundària, i els resultats obtinguts han confirmat totes les hipòtesis. Les variables que afavoreixen més l’ús del català són les següents:

- desig d’ús del català;
- xarxa social en català;
- representació del català;
- "el que seria just en català", apartat que s’inclou en la representació del català, i
-representació del castellà.

L’estudi revela que, més enllà dels quatre orígens lingüístics principals dels joves d’Andorra (català, castellà, portuguès i francès), en matèria d’ús la jove societat andorrana és quasi bilingüe (català-castellà). En la majoria dels usos el castellà supera lleugerament el català, però en el cas de les prediccions d’ús hi ha una variació una mica més gran a favor del català.

En les relacions dels joves, el francès i el portuguès no treuen gairebé protagonisme al català; en la majoria dels casos l’ús del català baixa o puja en benefici o en detriment del castellà.

A l’estudi tots els joves es divideixen en quatre grups segons si fan un ús gairebé exclusiu del català (a), un ús molt alt del català (b), ús baix de la llengua oficial (c) o un ús nul de la llengua oficial (d). Encara que els dos blocs –a i b d’un costat, i c i d de l’altre– estan bastant equilibrats, una primera constatació és que hi ha més joves als grups que fan servir menys la llengua catalana. Per llengua inicial el grup més nombrós està constituït pels joves de llengua inicial castellana.

Ens trobem, doncs, en un moment probablement crucial en aquesta balança entre la utilització de dues llengües i les conseqüències socials i culturals d’aquesta realitat lingüística. L’anàlisi més aprofundida de les dades de l’estudi sens dubte ens donarà moltes més pistes sobre les actuacions urgents relacionades amb els nois i noies andorrans.

5. Darrers projectes

Actualment, el Servei de Política Lingüística té interès a explorar amb més detall el sector de població de vint a quaranta anys i vol fer-ho amb estudis que donin prioritat a l’observació i als resultats qualitatius.

6. Conclusions

La realitat andorrana fa que en els estudis sociolingüístics que es facin en els propers anys sigui fonamental el punt de vista més sociològic i psicològic. Qüestions com immigració, participació social, política i econòmica dels ciutadans, qualitat de vida i benestar social són indissociables de qualsevol actuació que l’Administració vulgui impulsar en matèria de política lingüística, i cal que els executors de qualsevol projecte disposin de la màxima informació possible per planificar eficaçment la seva intervenció.

Queda clar, doncs, que més enllà de l’interès científic o acadèmic que pugui tenir qualsevol estudi sociolingüístic, les administracions tenen l’obligació de patrocinar-ne i de detallar-ne el tipus segons les circumstàncies i la realitat del territori i la població que han de servir. Per això, no cal dir que els estudis són imprescindibles per planificar actuacions i etapes de política lingüística. En el cas andorrà podem concloure, a més, que els estudis són a la base de totes les campanyes, tots els projectes, i també de la legislació que ha aparegut després de 1995.

Marta Pujol Palau
Montserrat Badia Gomis
splcultura.gov@andorra.ad
Servei de Política Lingüística
Govern d'Andorra