2.5 Indicador lingüístic

Per fer una síntesi del nivell de coneixement i la freqüència d’ús de cada llengua, es van mesurar en una escala de 0 a 100, de manera que 0 significava que el coneixement i l’ús d’una llengua eren nuls, i 100 que el coneixement d’una llengua és perfecte i l’ús molt alt, mitjançant l’aplicació d’una fórmula per calcular l’indicador lingüístic. (2)

2.6 Conseqüències

Aquest primer estudi va tenir un gran ressò perquè s’establia "oficialment" per primera vegada la diversitat lingüística dels andorrans, i la fragilitat del grup de catalanoparlants sobretot davant del grup creixent de castellanoparlants.

Les dades de l’enquesta també van evidenciar que Andorra s’obria culturalment cada cop més cap al sud i disminuïa la influència cultural (premsa, ràdio, televisió, carreres universitàries) francesa.

Com s’ha pogut constatar, l’enquesta també revelava que l’ús del català era molt baix en alguns sectors del món socioeconòmic. Aquest fet va ser decisiu en la planificació de les actuacions de dinamització del Servei, que l’any 1996 després de constatar la procedència i les motivacions per parlar català de la població, va decidir fer una campanya genèrica amb arguments i mitjans més adaptats a la realitat andorrana.

En aquell cas es va posar l’èmfasi en la utilitat de parlar català, perquè es va considerar un argument molt més eficaç per als destinataris de la campanya, que no pas altres raons de tipus més patriòtic o sentimental que ja s’havien esgrimit anteriorment.

Es va fer una campanya en dues parts. En la primera part hi havia tanques amb missatges com ara: Serveix per treballar, Serveix per comprar i vendre, Serveix per fer amics, Serveix per jugar o Serveix per estimar. Durant aquesta etapa de publicitat es van repartir milers de butlletes per tots els comerços en què es demanava que la gent digués què era allò que servia per a tantes coses. Calia triar entre la llengua catalana i quatre possibilitats més, i entre els que ho encertessin se sortejaria un viatge a Nova York per a dues persones. La campanya va mobilitzar molta gent i el resultat es va considerar satisfactori.

Després d’aquella campanya paraigua, les actuacions governamentals es van concentrar en sectors com el transport públic, els bars o els grans magatzems, en què l’estudi havia constatat un ús més baix del català, i també es van iniciar els informes previs per presentar un projecte de llei al Consell General.

Per això, es pot dir que els estudis sociolingüístics han estat absolutament decisius en les grans línies de la política lingüística andorrana, i fins i tot que han estat a l’origen de la legislació lingüística actual.

3. L’estudi de 1999

El 1999 el Servei de Política Lingüística va encarregar un segon estudi, també basat en una investigació quantitativa amb el mateix mètode i el mateix objecte d’estudi que el primer: població resident a Andorra de més de 14 anys. L’objectiu era obtenir informació sobre els coneixements i usos lingüístics de la població i comparar la situació de l’any 1999 amb la del 1995 per veure’n l’evolució. La fitxa metodològica és la següent:

El qüestionari del 1999 tenia una durada aproximada de 20/25 minuts, es va entrevistar una mostra de 671 persones, de la qual resultava un marge d’error absolut en els resultats totals de ±3,8%. (3) Es van controlar quotes de sexe, edat, situació laboral, nacionalitat i parròquia de residència de la persona entrevistada. El treball de camp es va efectuar del 15 de setembre al 7 d’octubre amb un equip de 13 enquestadors. La selecció de les persones que calia entrevistar es va fer de la mateixa manera que en l’estudi del 1995.

3.1 Llengües maternes de la població adulta d’Andorra

Per entendre l’evolució en l’ús del català entre la població d’Andorra de més de 14 anys des de 1995, cal tenir en compte que el castellà va passar a ser la llengua materna o llengua en què havia après a parlar un percentatge més alt de població, i el català va baixar al segon lloc:

Per nacionalitats el més destacat és que va augmentar especialment la quantitat d’andorrans de llengua materna castellana (8,3 punts) i va disminuir (9,6 punts) el percentatge d’espanyols d’origen catalanoparlant: