|
 |
 |
|
| Sociolingüística internacional |
|
Estiu 2001 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La situació lingüística del Tirol del
Sud, per Albert Branchadell i Joan Manrubia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El propòsit d’aquesta presentació és divulgar l’experiència sud-tirolesa de protecció de minories lingüístiques. En primer lloc, farem una introducció històrica: el Tirol del Sud és un territori vinculat a Àustria des del s. XIV que va passar a mans italianes després de la I Guerra Mundial, on des del Tractat de París (1946) s’apliquen mesures de protecció de la població germanòfona (i, en menor mesura, ladinòfona). En segon lloc, parlarem de la situació política actual. En tercer lloc, descriurem la situació sociolingüística actual a partir del cens del 1991 i altres fonts recents. En quart lloc, presentarem els tres pilars bàsics de la política de protecció esmentada: el separatisme lingüisticoescolar, el bilingüisme de l’Administració i la justícia, i l’anomenada "proporció ètnica" a la funció pública. | ||
|
|
Sumari 1. Breu història del
Tirol del Sud En acabar la Primera Guerra Mundial, Itàlia va rebre, gràcies al tractat de Saint Germain-en-Laye (setembre de 1919), la part meridional del Tirol austríac. Els anglesos i els francesos, l’any 1915, ja havien promès als italians aquesta part del Tirol perquè Itàlia entrés en guerra del cantó aliat. La resta forma avui un land de la República Federal d’Àustria. Els conflictes de la població, majoritàriament de llengua alemanya, amb el centralisme italià no es van fer esperar. El rei Vittorio Emmanuele va prometre l’1 de desembre de 1919 que garantiria a la nova província "una scrupolosa salvaguardia delle istituzione locale e dell’amministrazione autonoma". Però el 28 d’octubre de 1922 els feixistes van passar a governar Itàlia i el rei va haver de donar el poder al Duce, Benito Mussolini. Els feixistes es van posar com a objectiu d’estat desgermanitzar el Tirol del Sud i per a aconseguir-ho van aplicar tres mesures: a) persecució política de la llengua alemanya, b) immigració massiva de ciutadans italianòfons i, finalment, c) evacuació de la població germanòfona. Així, l’ús de la llengua alemanya va ser castigat i prohibit. L’italià va ser declarat llengua oficial l’any 1925, tot i que a partir de 1923 ja s'havia introduït la toponímia en italià i havia estat prohibida l’alemanya. El 20 de febrer de 1935, d'altra banda, els feixistes van començar la seva política d’immigració cap al Tirol del Sud, amb la creació d’indústries pesades a Bolzano-Bozen. La tercera mesura dels feixistes, pactada amb Hitler, va consistir a obligar els sud-tirolesos a optar entre la nacionalitat alemanya (que implicava l'emigració al territori del III Reich) i la italiana (que implicava la renúncia a qualsevol mesura de protecció del caràcter ètnic alemany). Aquesta mesura es va anomenar "Option". Dels 246.036 habitants del Tirol del Sud, 34.237 van optar per la nacionalitat italiana i 211.799 per l'alemanya, dels quals 75.000 van arribar a marxar abans que la marxa dels esdeveniments bèl·lics interrompés el procés d’expatriació. El 8 de setembre de 1943 els italians van firmar l’armistici amb els aliats. El naixement del Südtiroler Volkspartei (http://www.svpartei.org), l'any 1945, i els compromisos internacionals amb Àustria (acord De Gasperi-Gruber), l'any 1946, van conduir a la promulgació de l’Estatut d’autonomia de la regió Trentino-Alto Adige, que incloïa les províncies de Trento i el Tirol del Sud. L'acord De Gasperi-Gruber és la contrapartida que van oferir els aliats a Àustria i a l’SVP, que eren partidaris de la reincorporació del Tirol del Sud a Àustria. Aquest acord assegurava als sud-tirolesos mesures especials per al manteniment de les seves peculiaritats econòmiques i culturals. També els garantia l’escola en llengua alemanya, la igualtat de les llengües italiana i alemanya, el reconeixement de les titulacions escolars, la possibilitat d’accedir als llocs que convoca l’Administració pública, i la més important, la concessió d’autonomia. L'acord va formar part integrant del tractat de pau dels aliats amb Itàlia, de manera que la qüestió sud-tirolesa va passar a ser un afer internacional. En els anys següents, Itàlia no va complir totes les disposicions de l'acord, cosa que va fer que Àustria portés la qüestió sud-tirolesa a l’Assemblea General de les Nacions Unides, que va instar totes dues parts (Àustria i Itàlia) a negociar per a una aplicació efectiva de l'acord. Com a conseqüència de la pressió internacional (però també de la violència política interna) es van crear diferents comissions i grups d’estudi que van elaborar un conjunt de mesures per a resoldre el contenciós (l'anomenat "Paket") que incloïen un nou Estatut d’autonomia que va entrar en vigor l'any 1972. Finalment, l'any 1992 Itàlia i Àustria van declarar davant de l'ONU que la qüestió sud-tirolesa havia estat resolta satisfactòriament. La recent entrada d’Àustria a la Unió Europea ha obert moltes possibilitats de col·laboració entre les dues parts del Tirol. |
