2. Breu dibuix de la situació política

Itàlia es divideix administrativament en regions. Aquestes regions són ens territorials amb determinades funcions i competències. Cinc de les vint regions que hi ha a Itàlia tenen un estatut especial, una de les quals és la regió Trentino-Alto Adige, que es distingeix de les altres quatre pel fet que les competències de la regió són molt poques i l’autonomia veritable la tenen les províncies.

L’Assemblea Regional (http://www.provinz.bz.it), amb 70 membres, és la suma de les assemblees provincials de Trento i del Tirol del Sud, amb 35 membres cadascuna. A més d'una Assemblea Provincial, cada província té també una Junta Provincial (govern) que s’encarrega d’exercir les competències de la província que preveu l'Estatut d'autonomia. L’Assemblea Provincial tria el president, el vicepresident i tres secretaris, que en el cas del Tirol del Sud s’han d’adequar als grups lingüístics representats a l’Assemblea.

Una de les particularitats del Tirol del Sud és que, tot i que el partit hegemònic (l'SVP) representa la població de llengua alemanya, a la primera part de la legislatura el president de l'Assemblea és un membre del grup lingüístic alemany i a la segona meitat, del grup lingüístic italià. L’Assemblea Provincial tria, també, el president i els dos vicepresidents de la Junta Provincial, que han de ser un de cada grup lingüístic.

L'SVP va ser fundat el 8 de maig de 1945 i ràpidament va ser reconegut pels aliats com el representant polític de la població de llengua alemanya del Tirol del Sud. Inicialment partidari de la reincorporació del Tirol del Sud a Àustria, l'SVP va anar acceptant paulatinament el règim autonòmic que es desprenia de l'acord Degasperi-Gruber. Des de l’any 1948, quan es van fer les primeres eleccions a l’Assemblea Provincial del Tirol del Sud, ha guanyat sempre les eleccions provincials per majoria absoluta, i ha estat el partit més votat a les legislatives italianes i a les europees. A les darreres eleccions provincials, celebrades l'any 1998, l'SVP va formar un govern de coalició amb tres partits italians (Popolari-Alto Adige Domani, Progetto Centrosinistra i Il Centro-UDA).

Nombre d’escons que s’adjudiquen a cada grup lingüístic

3. Dades sociolingüístiques

L'evolució de la proporció relativa dels grups lingüístics al Tirol del Sud es pot estudiar a partir del cens de població. Fins l'any 1961 es va preguntar per la llengua d'ús (Umgangssprache/lingua d'uso). Els anys 1971 i 1981 es va preguntar per la pertinença a un grup lingüístic (Zugehörigkeit zu einer Sprachgruppe/appartenenza ad un gruppo linguistico), i l'any 1991, per la pertinença o l'agregació a un grup lingüístic (Zuordnung zu einer Sprachgruppe/aggregazione ad un gruppo linguistico).

Aquesta agregació afecta els ciutadans que tot i declarar-se "altres" han de ser comptats com a membres d'un dels tres grups existents per raó del gaudi dels drets lligats a la pertinença lingüística i de la determinació de la proporció relativa dels grups. No es pot oblidar que des de 1981 el cens és l'instrument que permet realitzar els dos pressupòsits bàsics del sistema de proporció ètnica introduït per l'Estatut d'autonomia de 1972: a) conèixer la consistència relativa dels grups lingüístics per determinar les quotes de llocs de treball que els corresponen i b) conèixer la pertinença de cada ciutadà a un grup lingüístic.