Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional


La situació lingüística del Tirol del Sud,
per Albert Branchadell i Joan Manrubia


CONTINUA


Evolució 1880-1991

Any

Italians

Alemanys

Ladins

1880

3,4

92,2

4,4

1890

4,6

91

4,4

1900

4,1

91,7

4,1

1910

3

93

4

1921

11,7

84

4,3

1961

34,3

62,3

3,4

1971

33,3

63

3,7

1981

29,38

66,40

4,21

1991

27,65

67,99

4,36

Font: ASTAT: http://www.provinz.bz.it/astat

Les dades de 1991

 

Pertinença

 

Agregació

 

Total

 

Italià

113.184

27,42

3.730

36,95

116.914

27,65

Alemany

281.807

68,27

5.696

56,42

287.503

67,99

Ladí

17.764

4,30

670

6,64

18.434

4,36

 

412.755

 

10.096

 

422.851

 

Fonts: ASTAT: http://www.provinz.bz.it/astat

El 83% dels italians es concentren a Bolzano-Bozen, Meran-Merano, Bressanone-Brixen i Laives-Leifers (primera, segona, tercera i quarta ciutat de la província en nombre d'habitants), i són majoritaris en totes aquestes ciutats menys Bressanone-Brixen. Els ladins, en canvi, es concentren a les valls dolomítiques de Val Gardena i Val Badia, on representen més del 90% de la població.

4. Legislació lingüística

La norma bàsica que regula la qüestió lingüística al Tirol del Sud és l'Estatut d'autonomia de 1972 (d.P.R. 31 agost 1972, núm. 670). Així com l'antic Estatut de 1948 va mantenir l'italià com a llengua oficial de la regió Trentino-Alto Adige, amb el nou Estatut l'alemany va ser "equiparat" amb l'italià i, per tant, declarat llengua oficial de la regió (article 99).

D'acord amb aquesta declaració, l'article 100 de l'Estatut reconeix als ciutadans de llengua alemanya del Tirol del Sud el dret d'usar la seva llengua en les seves relacions amb les oficines judicials i els òrgans i oficines de l'administració pública situats a la província o amb competència regional, així com amb les empreses concessionàries de serveis públics, i estableixen l'obligació de tots aquests organismes de contestar en la llengua usada pel ciutadà. L'article 102, d'altra banda, introdueix un cert reconeixement de la llengua ladina, que no va esdevenir llengua oficial local de les valls ladines fins al d.P.R. 15 juliol 1988, núm. 574.

Els articles 99 i 100 de l'Estatut són la base d'un dels principis bàsics de la protecció de la minoria lingüística germanòfona de la província de Bolzano, que va ser enunciat per primera vegada pel d.P.R. 26 juliol 1976, núm. 752. Es tracta de l'obligació de bilingüisme: el coneixement de l'italià i de l'alemany és un requisit per a ocupar llocs de treball a les administracions públiques de la província. Aquest coneixement s'ha de demostrar amb un certificat de bilingüisme que s'obté per mitjà de l'anomenat "examen de bilingüisme". (Per a determinades posicions també és necessari el coneixement del ladí, que s'acredita amb un certificat de trilingüisme.) Els altres dos principis bàsics són la proporció ètnica (articles 61 i 89) i l'escola en llengua materna (art. 19).

El sistema de proporció ètnica preveu que en l'Administració pública la proporció de membres de cada grup lingüístic s'acosti a la proporció relativa dels grups lingüístics en el conjunt de la població. Convé tenir present que l'any 1975 els ciutadans de llengua alemanya i ladina ocupaven solament el 14% de places a l'Administració estatal de la província, tot i representar el 66,7% de la població.

D'altra banda, l'ensenyament als parvularis, escoles primàries i secundàries es fa en la llengua materna dels alumnes (italià o alemany) per part de mestres que tenen aquesta llengua com a llengua materna. L'ensenyament de la "segona llengua" és obligatori des del segon curs de l'escola primària, i també és impartit per mestres que tenen aquesta llengua com a llengua materna. A les dues valls ladines (http://www.istladin.net i http://www.provinz.bz.it/ladin/ipl.htm), el ladí és la llengua vehicular als parvularis, i s'imparteix com a assignatura a l'escola primària i secundària (2 h/setmana), en la varietat pròpia de cada vall. Fora d'això, l'ensenyament es fa a parts iguals en italià i en alemany.

El model lingüísticoescolar és un dels punts principals de controvèrsia que subsisteixen en la qüestió lingüística. La constatació que els alumnes de les escoles italianes no adquireixen una competència prou bona en alemany ha portat a la formulació d'un seguit d'experiències didàctiques que inclouen la immersió (http://www.gebi.bz.it), una opció que és obertament refusada pel partit que representa els interessos germanòfons (SVP) i que no ha estat assumida per l'actual govern de coalició entre l'SVP i tres partits italians.


3 de 4