|
Evolució 1880-1991
Any |
Italians |
Alemanys |
Ladins |
1880 |
3,4 |
92,2 |
4,4 |
1890 |
4,6 |
91 |
4,4 |
1900 |
4,1 |
91,7 |
4,1 |
1910 |
3 |
93 |
4 |
1921 |
11,7 |
84 |
4,3 |
1961 |
34,3 |
62,3 |
3,4 |
1971 |
33,3 |
63 |
3,7 |
1981 |
29,38 |
66,40 |
4,21 |
1991 |
27,65 |
67,99 |
4,36 |
Font:
ASTAT: http://www.provinz.bz.it/astat
Les dades de
1991
|
Pertinença |
|
Agregació |
|
Total |
|
Italià |
113.184 |
27,42 |
3.730 |
36,95 |
116.914 |
27,65 |
Alemany |
281.807 |
68,27 |
5.696 |
56,42 |
287.503 |
67,99 |
Ladí |
17.764 |
4,30 |
670 |
6,64 |
18.434 |
4,36 |
|
412.755 |
|
10.096 |
|
422.851 |
|
Fonts:
ASTAT: http://www.provinz.bz.it/astat
El 83% dels
italians es concentren a Bolzano-Bozen, Meran-Merano, Bressanone-Brixen i Laives-Leifers
(primera, segona, tercera i quarta ciutat de la província en nombre d'habitants), i són
majoritaris en totes aquestes ciutats menys Bressanone-Brixen. Els ladins, en canvi, es
concentren a les valls dolomítiques de Val Gardena i Val Badia, on representen més del
90% de la població.
4.
Legislació lingüística
La norma bàsica
que regula la qüestió lingüística al Tirol del Sud és l'Estatut d'autonomia de 1972
(d.P.R. 31 agost 1972, núm. 670). Així com l'antic Estatut de 1948 va mantenir l'italià
com a llengua oficial de la regió Trentino-Alto Adige, amb el nou Estatut l'alemany va
ser "equiparat" amb l'italià i, per tant, declarat llengua oficial de la regió
(article 99).
D'acord amb
aquesta declaració, l'article 100 de l'Estatut reconeix als ciutadans de llengua alemanya
del Tirol del Sud el dret d'usar la seva llengua en les seves relacions amb les oficines
judicials i els òrgans i oficines de l'administració pública situats a la província o
amb competència regional, així com amb les empreses concessionàries de serveis
públics, i estableixen l'obligació de tots aquests organismes de contestar en la llengua
usada pel ciutadà. L'article 102, d'altra banda, introdueix un cert reconeixement de la
llengua ladina, que no va esdevenir llengua oficial local de les valls ladines fins al
d.P.R. 15 juliol 1988, núm. 574.
Els articles 99 i
100 de l'Estatut són la base d'un dels principis bàsics de la protecció de la minoria
lingüística germanòfona de la província de Bolzano, que va ser enunciat per primera
vegada pel d.P.R. 26 juliol 1976, núm. 752. Es tracta de l'obligació de bilingüisme:
el coneixement de l'italià i de l'alemany és un requisit per a ocupar llocs de treball a
les administracions públiques de la província. Aquest coneixement s'ha de demostrar amb
un certificat de bilingüisme que s'obté per mitjà de l'anomenat "examen de
bilingüisme". (Per a determinades posicions també és necessari el coneixement del
ladí, que s'acredita amb un certificat de trilingüisme.) Els altres dos principis
bàsics són la proporció ètnica (articles 61 i 89) i l'escola en llengua
materna (art. 19).
El sistema de
proporció ètnica preveu que en l'Administració pública la proporció de membres de
cada grup lingüístic s'acosti a la proporció relativa dels grups lingüístics en el
conjunt de la població. Convé tenir present que l'any 1975 els ciutadans de llengua
alemanya i ladina ocupaven solament el 14% de places a l'Administració estatal de la
província, tot i representar el 66,7% de la població.
D'altra banda,
l'ensenyament als parvularis, escoles primàries i secundàries es fa en la llengua
materna dels alumnes (italià o alemany) per part de mestres que tenen aquesta llengua com
a llengua materna. L'ensenyament de la "segona llengua" és obligatori des del
segon curs de l'escola primària, i també és impartit per mestres que tenen aquesta
llengua com a llengua materna. A les dues valls ladines (http://www.istladin.net
i http://www.provinz.bz.it/ladin/ipl.htm),
el ladí és la llengua vehicular als parvularis, i s'imparteix com a assignatura a
l'escola primària i secundària (2 h/setmana), en la varietat pròpia de cada vall. Fora
d'això, l'ensenyament es fa a parts iguals en italià i en alemany.
El model
lingüísticoescolar és un dels punts principals de controvèrsia que subsisteixen en la
qüestió lingüística. La constatació que els alumnes de les escoles italianes no
adquireixen una competència prou bona en alemany ha portat a la formulació d'un seguit
d'experiències didàctiques que inclouen la immersió (http://www.gebi.bz.it), una
opció que és obertament refusada pel partit que representa els interessos germanòfons
(SVP) i que no ha estat assumida per l'actual govern de coalició entre l'SVP i tres
partits italians. |