La imatge d’un infant cordat al cotxe ens és ara habitual i normal, però no sempre ha estat així i fins fa pocs anys no existia l’obligatorietat de portar els menors amb sistemes de subjecció als vehicles. La legislació ha estat clau per avançar en aquesta matèria i evitar morts d’infants i disminuir-ne les lesions greus en cas d’accident de trànsit. A més, les campanyes de conscienciació, com la del Clac i Rum del Servei Català de Trànsit, també han jugat un paper important en la normalització de l’ús dels sistemes de retenció infantil (SRI) a Catalunya.
La legislació, clau
La primera vegada que Europa va començar a posar fil a l’agulla en la protecció dels infants en els cotxes va ser l’any 1991 a través d’una directiva de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre l’ús obligatori de cinturons de seguretat. Aquesta directiva va assentar els antecedents legals dels sistemes de retenció infantil (SRI), atès que expressava la conveniència d’estipular l’ús obligatori de sistemes de subjecció per a nens en els seients equipats amb cinturó de seguretat.
L’Estat espanyol es va incorporar a aquesta directiva l’any 1993 i va convenir que els menors de 3 a 12 anys amb una alçada inferior als 150 centímetres haurien d’utilitzar un sistema de subjecció homologat, sempre que els vehicles que ocupessin en disposessin. D’aquesta manera s’anava avançant en aquest àmbit, però de moment l’obligatorietat d’usar sistemes de subjecció per a menors quedava supeditada a l’existència d’aquests en els vehicles. Tot i això, no va ser fins l’any 2003 que la Comunitat Europea va declarar de compliment obligat l’ús de sistemes de retenció infantil en funció del pes i la talla, i va donar un termini als estats membres per adoptar les disposicions pertinents. Concretament a l’Estat espanyol i a Catalunya, aquesta obligatorietat no va arribar fins al 2006. Va ser a través del Reial decret 965/2006, d’1 de setembre, pel qual es va modificar el Reglament general de circulació.
Actualització dels SRI
Avui dia la normativa sobre els estàndards de seguretat de les cadiretes estan en constant evolució i actualització per adaptar-se cada vegada més a les necessitats de la seguretat infantil a l’automòbil. Actualment és molt important fixar-se que la certificació de l’etiqueta de la cadireta sigui ECE R44/04 i no d’altres d’anteriors.
Aquesta certificació demostra que el fabricant ha superat les proves de seguretat del producte, que inclouen una prova de xoc frontal a 50 km/h (per comprovar el nivell de protecció que ofereix el seient infantil), una prova d’envestida posterior a 30 km/h, diverses proves sobre la sivella de tancament del seient (per comprovar que pot obrir-se amb facilitat després d’un accident, però que alhora no resulta massa fàcil d’obrir per a un nen), i altres requisits com el comportament davant l’exposició al foc, la resistència a la corrosió de les parts metàl·liques o la toxicitat de diversos components.
L’èxit de la campanya Clac i Rum del Servei Català de Trànsit (SCT)
A Catalunya, per fomentar l’ús dels sistemes de subjecció i retenció entre els infants i les famílies, l’SCT va posar en marxa l’any 2006 la campanya "Al cotxe, primer Clac i després Rum”. Aquesta acció de conscienciació va respondre a la necessitat de normalitzar la imatge dels infants cordats als cotxes i convertir-la en un hàbit a les carreteres catalanes amb l’objectiu final de disminuir les lesions dels més petits en cas d’accident de trànsit. De fet, davant l’èxit de la campanya, l’any 2010 es va reeditar i adaptar per a menors d’entre 7 i 11 anys per continuar conscienciant els infants i els pares que és vital anar cordats sempre al vehicle. Les dades d’ús dels SRI a Catalunya acompanyen l’èxit de la campanya Clac i Rum: l’any 2006 més de la meitat de les víctimes d’entre 0 i 12 anys no duien ni cordat ni posat cap SRI; en canvi, l’any 2011, del total de casos en què es coneix l’ús dels accessoris de seguretat, només un 2,5% dels menors accidentats en carretera no en portaven.
Seccions
