Maria Eugènia Domènech
El punt de partida és que, més enllà del límit legal, alcohol i conducció són totalment incompatibles. Catalunya és pionera en seguretat viària i portem molts anys treballant el tema de l’alcohol. Si bé és cert que una part important dels conductors són conscients del perill d’aquesta barreja, encara circulen massa conductors que superen el límit legal d’alcohol a la sang (es calcula que aproximadament un 2,5% dels conductors) i continua sent un factor important en els accidents amb víctimes mortals i greus. Diferents estudis diuen que l’alcohol és present en un percentatge d’entre el 30% i el 50% dels sinistres amb víctimes mortals i d’entre el 15% i el 35% dels sinistres amb víctimes greus. A més, segons les últimes dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, un 32,5% dels conductors morts l’any 2010 van donar positiu en les proves toxicològiques.
Fins aquí les dades per situar el tema i veure la importància de lluitar contra aquesta conducta mortal. S’està fent sensibilització, educació, formació, campanyes, i fins s’apliquen sancions, però continua havent-hi persones que perden la vida i segueix havent-hi famílies destrossades per culpa de conductors que han pensat que encara que hagin begut poden conduir, persones al volant que es pensen que controlen la situació quan els estudis científics demostren que l’alcohol afecta des de la primera gota i augmenta el risc d’accident.

Existeix una tecnologia que pot evitar això, que pot reduir de forma eficaç el nombre de conductors inconscients (han begut), negligents (han begut i superen el límit legal) o delinqüents (han begut i superen el límit penal) que condueixen i així fer que els nostres carrers i carreteres siguin més segurs. Aquesta tecnologia és l’alcolock, un tancament automàtic que impedeix que el vehicle arrenqui si detecta que el conductor supera el límit legal.

Alguns països europeus exigeixen la instal·lació dels alcoholímetres a conductors o vehicles determinats: transports escolars, de passatgers o mercaderies, conductors reincidents per alcoholèmia, etc. França és el primer país que adoptarà aquesta mesura de forma general, segons ha anunciat el seu president, i exigirà la instal·lació d’alcoholímetres als vehicles per reduir les víctimes de trànsit. Encara que no sabem els detalls i terminis d’aquesta mesura, pensem que és una bona iniciativa que posa sobre la taula la necessitat d’utilitzar els mitjans tècnics que tenim a la nostra disposició per evitar els drames a l’asfalt i a les llars.

És una forma de limitar que determinats conductors posin en perill la vida dels altres. Una vegada s’ha demostrat que certs sistemes no funcionen, tenim l’obligació moral d’aplicar allò que està al nostre abast, en aquest cas, els alcoholímetres per a vehicles. És cert que es necessita consens, programes de rehabilitació i modificacions legislatives, però també que cal valentia per aplicar aquesta mesura. Comencem a parlar d’aquesta possibilitat a casa nostra!

No oblidem que alcohol i conducció són incompatibles i que la vida és massa bonica per llançar-la d’aquesta manera. Conductor: si has de conduir no beguis o, si ho prefereixes, si beus no condueixis.

Joan Amat i Solé i Joan Gil i Sánchez
Cada cultura, amb les seves tradicions i estils de vida, té els seus hàbits de consum i, en particular, en relació amb les diferents categories de begudes alcohòliques, cadascuna compta amb les seves característiques.

El sector vitivinícola ha estat històricament un defensor de la responsabilitat i moderació en el consum. Aquest fet es plasma en les formes en què els vins i els caves es presenten, es comuniquen i són consumits.

El vi i el cava han format part de la cultura europea des de temps immemorials, i són un viu reflex de la història i de la diversitat de les cultures, del saber viure i dels hàbits alimentaris. Estan basats en la varietat i associats de forma natural amb la gastronomia i la cultura de cada país. Així mateix, són productes agrícoles definits com a tals en els tractats constitutius de la Unió Europea i estan plenament regulats amb vista a aconseguir els principals objectius dels tractats en relació amb el seu patrimoni cultural i a la protecció del legítim interès dels consumidors.

És cert que el consum excessiu o irresponsable de qualsevol producte té conseqüències personals, socials o de salut que poden ser negatives, però els vins i els caves, com a begudes elaborades a partir d’una fermentació natural, es diferencien d’altres tipus de begudes alcohòliques pel fet de trobar-se associats a la gastronomia, de manera que són gaudits cada vegada més per la gran majoria dels consumidors de forma responsable i moderada.

Per tal de continuar amb la seva tasca de responsabilitat social, les empreses vitivinícoles s’han compromès a subratllar en els seus missatges el clar foment de la moderació i de la responsabilitat en el consum, així com a destacar la dimensió cultural i la naturalesa dels productes i els seus atributs: orígens, procedència, tradició, elaboració, característiques específiques, servei i degustació, enoturisme, etc.

Des del sector vitivinícola, entenem que la clau del consum intel·ligent i responsable rau en l’educació en el sentit més ampli.

Una educació impartida ja des de les escoles, i mitjançant missatges dirigits a estimular la moderació, és bàsica per fixar els models responsables de consum dirigint les persones cap a una sola via: la del consum responsable i intel·ligent.