Eth dia 24 de mai de 2015 auràn lòc eleccions municipaus en toti es municipis der Estat espanhòl.

En aguestes eleccions se trigaràn es membres que formaràn part des corporacions municipaus o es ajuntaments pendent es pròplèu quate ans.

Aguestes eleccions son competéncia deth Govèrn der Estat, e d’acòrd damb era normativa vigenta, s’an de celebrar eth quatau dimenge der an que correspongue.

Eth nombre de còssos a trigar en cada municipi s’establís en foncion dera sua poblacion e a d’èster tostemp un nombre impar.

 

• Enquia 100 residents:  3 còssos

• De 101 a 250: 5 còssos

• De 251 a 1.000: 7 còssos

• De 1.001 a 2.000: 9 còssos

• De 2.001 a 5.000: 11 còssos

• De 5.001 a 10.000: 13 còssos

• De 10.001 a 20.000: 17 còssos

• De 20.001 a 50.000: 21 còssos

• De 50.001 a 100.000: 25 còssos De 100.001 entà deuant, un còsso/ath delà per cada 100.000 residents o fraccion.

 

Quan eth resultat sigue un nombre parelh, se n’ahig un mès. Eth sistèma electorau aplicat ei comun entà toti es municipis qu’an mès de 250 abitants e non foncionen en regim de conselh dubèrt.

Es caracteristiques essenciaus d’aguest sistèma son: corconscripcions municipaus, candidatures en listes barrades e bloquejades, barrèra electorau deth 5 % des vòts valids e formula de Hondt.

Es municipis d’enquia 100 residents triguen 3 còssos mejançant un sistèma de vòt limitat e majoritat relativa.

S’an de presentar candidatures damb listes d’enquia 3 candidats e es electors pòden votar enquia un maxim de dus candidats. Non se tracte pas d’un vòt entara lista, senon individuau entà cada candidat.

Un còp efectuat er escrutinh, se proclamen elèctes es candidats qu’agen obtienut un nombre mès gran de vòts.

Entàs municipis qu’an entre 101 e 250 abitants, que trigen 5 còssos, eth sistèma electorau ei identic ath que s’utilize entàs municipis d'enquia 100 residents, tot e qu’es candidatures pòden presentar ua lista d’enquia 5 candidats e es electors pòden votar un maxim de 4 candidats.

 

Es municipis que foncionen en regim de conselh dubèrt se caracterizen per ua organizacion municipau qu’ei integrada per toti es electors dera entitat locau, amassadi en assamblea, a on delibèren e prenen es decisions que, en regim ordinari, corresponen ath plen der ajuntament.

En aguesti municipis, era eleccion deth baile se hè peth sistèma majoritari de majoritat simpla e candidatures uninominaus (ei proclamat baile eth candidat damb mès vòts).

Mapa de CatalunyaCatalonha ei format per 947 municipis acorropadi es 41 comarques