Com va arribar a formar part de l’equip de retransmissions de Fórmula 1 de TV3?
Va ser l’any 2005 i una mica per casualitat. Jo vaig decidir estudiar periodisme esportiu perquè volia dedicar-me a fer retransmissions de futbol per la ràdio perquè sóc molt futbolero. Quan vaig entrar a treballar a TV3, al departament d’esports, al cap de pocs mesos la direcció va voler fer canvis en l’equip de la Fórmula 1 i em van proposar incorporar-m’hi. Vaig acceptar la proposta perquè era una oportunitat fantàstica que no es podia deixar escapar. Per fer aquesta feina, t’ha d’agradar molt la Fórmula 1, el soroll dels cotxes... i vaig agafar el tren!

En què consisteix la feina de cobrir un gran premi de F1?
La feina forta es pot dividir en quatre dies. L’activitat al circuit comença el dijous, que és el dia de les rodes de premsa i de les entrevistes als pilots; el divendres hi ha els entrenaments lliures; el dissabte hi ha la sessió dels entrenaments oficials, i el plat fort, el diumenge. Els diumenges són dotze hores de feina: la prèvia, la retransmissió de la cursa, l’anàlisi i les entrevistes de després dels grans premis. I el dilluns anterior a les curses fem reunió de l’equip per decidir els temes de la prèvia, els distribuïm entre els redactors i muntem els vídeos que formaran part de la prèvia de les curses.

La seva feina implica viatjar a l’estranger durant una bona temporada de l’any. Molts poden pensar que és una gran sort. És així?
El pitjor d’aquesta feina és el sacrifici familiar que has de fer. La gent veu que viatges per tot el món, que vas a països que si no fos per feina no visitaries i fas una mica d’enveja, però darrere d’això hi ha molt sacrifici i sobretot hi ha un sacrifici personal. Quan vaig començar no tenia parella, ni fills, i no em suposava cap problema. Ara, casat i amb dos fills petits, tot és molt difícil. Quan faig la maleta per marxar per feina el nen gran es posa a plorar i això et trenca el cor. Són molts dies a fora sense veure la família.

I per oci encara li queden ganes de fer viatges llargs?
Per oci, l’últim que vols és agafar un avió i amb la família busquem destinacions on es pugui anar en cotxe o que sigui fàcil d’arribar-hi, però també entenc que quan és l’hora de fer vacances amb la dona i els nens, de vegades s’ha de fer, perquè saps que agafaràs un avió i aniràs a un hotel... No aniràs a fer feina.

"Quan faig la maleta per marxar per feina el nen gran es posa a plorar i això et trenca el cor”

Hi ha aficionats a qui no convenç la nova F1 per les noves normes dels motors que s’han imposat. Retreuen, entre altres coses, que els cotxes són massa silenciosos i que s’ha perdut part de l’atractiu d’aquest esport en desaparèixer el so identificable de la Fórmula 1. Quina és la seva opinió respecte als canvis introduïts aquesta temporada?
Aquests canvis s’han fet perquè  la Fórmula 1 sigui més eficient amb el medi ambient i tingui menys costos. Amb això hi estic d’acord, però també coincideixo amb els aficionats que els F1 d’aquest any no sonen com els F1 de tota la vida. Un dels punts més atractius o més xulos d’anar a veure una cursa era sentir el soroll que feien els vehicles. Ara hi ha espectadors que ens han comentat que són a la tribuna i no saben per on els vénen els cotxes perquè no els acaben de sentir. Aquesta temporada, quan som al pitlane, és el primer cop que podem treballar sense taps a les orelles perquè, si no, acabaves sord, i en canvi ara pots treballar tranquil·lament, però a mi, personalment, el nou so de la Fórmula 1 no m’agrada.

"A mi, personalment, el nou so de la Fórmula 1 no m’agrada”

Com és la relació amb els pilots i els seus equips? Són accessibles aquests esportistes? És un món tancat i elitista com aparentment sembla?
Quan vaig començar a cobrir la Fórmula 1 em va sorprendre comprovar com és de tancat aquest esport i això em va decebre una mica, sobretot per comparació a l’ambient al qual jo estava acostumat a la premsa comarcal. Pràcticament no hi ha accés als pilots, tot i que pots tenir una mínima relació amb els de casa com Gené, De la Rosa, Alguersuari, Dani Clos... Però amb la resta, per accedir a fer una entrevista personalitzada has d’enviar vint mails i t’has de fer molt pesat. Poder fer un cafè amb un pilot de manera distesa és molt difícil.

I amb quin pilot té més bona relació o més afinitat?
És un món tan tancat que acabes tenint més relació amb els pilots de casa. Una relació bona la mantinc amb el provador de Ferrari, Pedro Martínez de la Rosa.

Des de fa aproximadament una dècada ha anat augmentant l’afició per la Fórmula 1 tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, sobretot per l’"Alonsomanía". Creu que potser d’aquí uns anys s’acabarà esvaint l’interès per aquest esport?
Quan desaparegui el boom Alonso i si no apareix cap altre pilot amb possibilitats de fer-ho bé a la Fórmula 1, penso que és natural que les audiències baixin una mica. Tot i així, no crec que tinguin un nivell baix com abans de la irrupció de Fernando Alonso perquè ara la gent té cultura de Fórmula 1, té ganes de veure les curses, però és evident que si hi ha un pilot de casa que per a molta gent és el favorit, que vol que guanyi, si aquest pilot es retira i no hi és, les audiències es desinflaran una mica. És difícil arribar a dalt però hi haurà alguns que ho aconseguiran. Ara tenim el Dani Juncadella, que és un pilot de Barcelona que crec que té molt talent, i entre ell i la possible tornada del Jaume Alguersuari i qui sap si el Dani Clos podrien ser els substituts d'Alonso, a la llarga.

El circuit de Montmeló s’ha posicionat com un dels circuits referents a escala internacional. Quina diria que és la imatge que es té del circuit de Catalunya a l’exterior?
Penso que si als pilots els preguntessin per un traçat que no hauria de desaparèixer mai del Mundial dirien el de Catalunya. Per la seva configuració, per la varietat de revolts que té, els va molt bé per fer proves i per poder posar a punt els cotxes per a altres circuits del campionat. Per tant, per als entrenaments és un circuit perfecte, i quan se celebra el Gran Premi és un circuit on es viu un ambient magnífic. D’aquí poques setmanes anirem a Montmeló procedents de Malàisia i Bahrain, on les tribunes estan pràcticament buides perquè en aquests països la Fórmula 1 no genera interès, i en canvi Montmeló, que obrirà la temporada europea, oferirà una imatge espectacular. Si depengués dels pilots, Montmeló estaria sempre al calendari.

Quin és el seu gran premi favorit del Mundial?
El GP que sempre fa més il·lusió cobrir és el de casa, el de Montmeló, perquè l’ambient és fantàstic, sempre estan les tribunes plenes, com deia, no té res a veure amb el que trobes en altres llocs com Malàisia, on no hi ha pràcticament ningú. I si en tinc un de favorit o em fa més gràcia és el de Singapur, perquè es corre de nit, el circuit està il·luminat amb focus, és un campionat urbà... És un gran premi diferent en tots els sentits.

"Si depengués dels pilots, Montmeló estaria sempre al calendari”

Expliqui’ns algun aspecte que li hagi cridat l’atenció pel que fa al trànsit o a l’actitud dels conductors en algun dels països que ha visitat.
M’ha cridat molt l’atenció el desordre que hi ha a l’Índia, en autopistes de tres carrils en poden arribar a formar cinc o sis i els conductors no tenen cap respecte pels senyals, és un caos absolut. També Turquia, un altre país on domina el caos circulatori; per exemple, per fer un tram de dos quilòmetres poden trigar deu minuts, quan si el fessin de manera ordenada trigarien molt menys.

Dels països per on ha viatjat, quin destacaria com a mirall o model de seguretat viària?
Sempre que vaig a Alemanya em sorprèn la disciplina i el respecte que tenen els conductors d’allà respecte als límits de velocitat de les carreteres.

Quines mesures creu que són més òptimes per combatre l’accidentalitat viària?
Jo crec que la feina que es fa per evitar tot tipus d’accidents a la carretera és una bona feina; els missatges als panells que et trobes a les autopistes, el missatge amb el nombre de víctimes mortals des del dia 1 de gener o el recordatori dels cinturons de seguretat o dels sistemes de retenció infantil, o les campanyes televisives... És una feina que va calant. Si circules per una autopista i veus en un panell la xifra de quanta gent ha mort a les carreteres i estàs conduint massa ràpid, el primer que fas és aixecar el peu de l’accelerador.

Li resulta útil la informació viària?
Trobo que és utilíssima i que tota la informació que l'SCT dóna a través de la ràdio o de la tele sobre l’estat del trànsit està molt ben feta. Molta gent diu que sempre es comenten les mateixes retencions, que sembla una crònica pregravada, però és que en realitat sempre és a les mateixes carreteres on hi ha aturades. Jo sóc seguidor del Twitter de Trànsit perquè és increïble la rapidesa de l’actualització de la informació; qualsevol accident, qualsevol retenció, qualsevol obra, la tens de seguida al teu Twitter. Ara és molt fàcil informar-se’n, tothom porta telèfon mòbil i pots consultar els tuits per saber el que et trobaràs.

"Si circules per una autopista i veus en un panell la xifra de quanta gent ha mort a les carreteres i estàs conduint massa ràpid, el primer que fas és aixecar el peu de l’accelerador”

EL QÜESTIONARI

Condueix normalment?
Sí, cada dia per portar els nens a l’escola i els caps de setmana que no treballo per anar a visitar la família a Lleida.
Des de quan té permís de conduir?
Condueixo des dels 18 anys, perquè el necessitava per la feina. La part teòrica la vaig aprovar a la primera, però la pràctica, i em fa vergonya reconèixer-ho, em va costar una mica i la vaig aprovar a la quarta. El primer examen pràctic el vaig suspendre per no posar-me el cinturó de seguretat.
Quines conductes dels altres conductors li molesten més?
M’emprenya moltíssim conduir dins els límits de velocitat i que se m’enganxi algun vehicle al darrere i em comenci a fer llums. No ho puc suportar.
Es defineix com un conductor...
Com a conductor em defineixo prudent i respectuós amb les normes.
Si no es dediqués a les retransmissions de Fórmula 1, quin esport li agradaria retransmetre?
El meu esport preferit per practicar, com que no pot ser la Fórmula 1 perquè resultaria massa difícil, és el futbol.
De totes les ciutats que ha visitat de l’estranger, quina escolliria per viure-hi i en quina no li agradaria viure-hi?
Hauria de triar entre Mont-real i Melbourne però em quedaria amb Singapur. Segurament canviaria el clima però per viure-hi és espectacular. On no m’agradaria viure és a Nova Delhi perquè és supercaòtica, no crec que m’hi acabés d’acostumar però penso que s’hi ha d’anar un cop a la vida, amb els fills, perquè s’adonin de la sort que tenim de viure on vivim, tant culturalment com econòmicament.
Els moments lliures, els pocs que pugui tenir quan viatja per feina, en què els ocupa?
Els dedico principalment a connectar-me amb la família a través de les noves tecnologies com Messenger o Skipe o per telèfon, i si queda temps per fer una mica de turisme, aprofito per fer fotos.