Quin és l’objectiu d’aquest nou Congrés?
Des del Servei Català de Trànsit sempre, en les cinc edicions anteriors d’aquest Congrés, hem mirat a Europa per conèixer les millors pràctiques i hem comptat amb persones expertes d’arreu que ens han ajudat a completar la nostra visió sobre aspectes de formació, món local, educació... Enguany, precisament l’any que el Govern ha aprovat el Pla estratègic 2014-2020, volem escoltar els països líders com nosaltres en seguretat viària per saber on posen l’accent estratègic, a mitjà i a llarg termini, a favor de la mobilitat segura. Ja ho hem fet, integrant la visió zero de Suècia, estenent l’estratègia de seguretat viària laboral del Regne Unit o Irlanda i protegint els col·lectius vulnerables amb el suport a accions com els elements reflectors per a motocicletes o l’Alcolock, que a França ja són obligatoris. Però ho hem de fer més. El model català de seguretat viària és, sens dubte, el model europeu, i Catalunya i Europa són i han de ser definitivament vasos comunicants a l’hora d’aplicar les millors pràctiques.

I on posarà l’accent el Servei Català de Trànsit?
Nosaltres, a Catalunya, després d’una quinzena d’anys de descens continuat de les víctimes mortals a la xarxa viària, creiem que, si volem seguir complint els manaments europeus que plantegen una nova reducció del 50% de mortalitat l’any 2020 respecte del 2010, hem d’activar —i ja ho hem fet— un pla d’accions concretes sobre grups particulars i amb una visió de responsabilitat compartida entre agents públics i privats.

Quines han estat aquestes primeres accions?
Hem posat el focus en col·lectius vulnerables com els motoristes i en el món laboral, perquè la sinistralitat d’aquests dos grups no s’ha reduït de la mateixa manera i fins i tot ha augmentat l’últim any. I, a través del mateix mètode, un grup de treball format per entitats públiques i privades, hi hem aplicat la mateixa recepta: educació i formació. Cursos de training per a joves, perquè hem de guanyar generacions educades en el risc; i ara, plans de seguretat viària laborals, perquè volem ajudar les empreses a conscienciar els treballadors en els desplaçaments particulars o professionals. Ah, i a aquesta persistència sobre l’educació i la formació, hi hem afegit un missatge global a favor de la seguretat i del manteniment dels vehicles, cosa que encara hem d’adreçar a tots els col·lectius.

Què hi escoltarem, al Congrés, sobre aquests i altres aspectes?
La planificació estratègica serà l’element central, però volem escoltar i compartir experiències sobre seguretat viària laboral, sobre protecció de motoristes, ciclistes i vianants, sobre l’impacte de la salut en la mobilitat segura, sobre els nous avantatges que ens ofereix la tecnologia. Per això hem convidat una trentena de ponents de Catalunya, de la resta de l’Estat i de tot Europa, amb la participació específica en aquest últim cas de representants de Suècia, Holanda, Alemanya, Suïssa, França, Bèlgica, Irlanda i Dinamarca. A nivell directiu està confirmada la presència d'Antonio Avenoso, director executiu de l’European Transport Safety Council (ETSC), l’organització referent dels estudis europeus sobre seguretat viària; de la directora de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l'Interior, María Seguí; de la directora de Trànsit del Govern Basc, Garbiñe Sáez, i del fiscal coordinador de seguretat viària del Tribunal Suprem, Bartolomé Vargas.

I, potser el més important, quina serà l’herència del Congrés?
Volem internacionalitzar el model català de seguretat viària, com a voluntat explícita del Pla estratègic 2014-2020, i la col·laboració amb institucions públiques i privades principalment de la Unió Europea però també d’arreu del món. I per això el Congrés tindrà continuïtat no només amb l’edició de les ponències, sinó que una de les primeres concrecions serà la creació de l’Observatori de Seguretat Viària. L’Observatori permetrà alinear el Servei Català de Trànsit amb la visió estratègica dels països amb més bons resultats i amb el context general europeu, establint noves sinergies de treball compartit i millorant el coneixement de les millors pràctiques que s’executen, sobretot en vies urbanes però també en vies interurbanes. L’SCT, en aquest sentit, també té la voluntat de fer repercutir aquesta tasca de l’Observatori en l'àmbit local a partir del treball engegat des del 2006 amb els ajuntaments catalans a través dels plans locals de seguretat viària.