Segons dades de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, del Departament d’Empresa i Ocupació, el 33,2% de les víctimes per accident de trànsit a Catalunya el 2012 es van produir en l’entorn laboral, ja fos in itinere o en missió. Quines mesures estan prenent les empreses de la PIMEC per minimitzar els riscos a la carretera?

Des de la PIMEC s’ha aconsellat a les seves empreses fer ajustaments de jornades laborals a través de canvis d’horaris de treball d’entrades i sortides per evitar les congestions d’hores punta i així disminuir els riscos d’accidents i situacions d’estrès. Una manera de millorar la seguretat dels conductors és la formació. Un exemple és el manual Seguretat en la conducció en la jornada de treball del Departament d’Empresa i d’Ocupació de la Generalitat, on s’estableixen mesures preventives a dur a terme per l’empresa i pel mateix treballador per tal que els conductors professionals desenvolupin la seva feina amb les màximes garanties de seguretat. Accions com organitzar els trajectes de forma adequada, especialment amb una bona programació de les rutes, fer un bon manteniment preventiu del vehicle o fer un bon ús dels sistemes de seguretat passius poden millorar les condicions de seguretat.

En relació amb la pregunta anterior, quins són els resultats obtinguts pels plans de mobilitat i  seguretat viària de les empreses de la PIMEC?

Els plans de desplaçament d’empresa són un conjunt d’actuacions que pretenen millorar la mobilitat dels centres de treball, promovent una major participació dels mitjans de transport més sostenibles i segurs, i un ús més racional del vehicle privat. Aquests plans tenen en compte els desplaçaments de totes les persones relacionades amb els centres de treball, ja sigui in itinere o in labore, assolint un seguit d’avantatges tant per a l’empresa com per al personal que hi treballa com la reducció de costos, l’increment de productivitat, l’augment del nombre de treballadors potencials, els desplaçaments més confortables i de major seguretat i la no-discriminació pel fet de no disposar de carnet i vehicle.

La conjuntura actual dificulta el desenvolupament d’aquests plans, que en el seu inici requereixen certes inversions en temps i diners, sobretot entre les pimes. Per això els exemples que es poden trobar entre les empreses de la PIMEC no són nombrosos. Malgrat això, és una actuació que cal recomanar ja que disposar d’un pla d’aquestes característiques permet estalvi de temps i d’espai a les empreses i millora de la seguretat en els desplaçaments.

Quant al transport dels treballadors i les mercaderies, quina cura tenen les empreses del manteniment de la flota dels vehicles en un context de parc mòbil envellit?

La majoria de les empreses mantenen en molt bon estat les flotes de vehicles, independentment de l’antiguitat o de la situació econòmica, ja que estem parlant de la seguretat dels seus treballadors, i en aquest àmbit, no hi ha dubtes. Per altra banda, val a dir que la relació entre l’envelliment del parc automobilístic i la sinistralitat no és directa. Les grans causes dels accidents viaris tenen origen en una suma de factors relacionats amb errors humans o per vies de circulació millorables.

Fins a quin punt influeix la situació de les infraestructures viàries en el desenvolupament i la competitivitat de les empreses que representa?

En diversos estudis s’ha identificat que una millora de l’accessibilitat territorial, derivada d’una millora de les infraestructures, comporta en general una disminució dels costos del transport. A la vegada, aquesta reducció s’acaba traslladant a les tarifes que els transportistes repercuteixen a les empreses. Alhora, la millora d’infraestructures també crea una nova oferta d’espai, és a dir, un àmbit que passa a ser accessible es fa visible al territori i es converteix en un àmbit de desenvolupament potencial. Sobre la base d’aquests efectes, doncs, es produeix l’atracció d’activitat econòmica i nous negocis que sense aquesta millora no serien possibles. Per tant, al meu entendre, les infraestructures poden millorar el desenvolupament i la competitivitat de les empreses. Malgrat això, cal tenir en compte que si bé aquestes infraestructures són necessàries per al desenvolupament econòmic, això no ha de repercutir en un augment de costos ambientals, paisatgístics i socials.