La major part dels cotxes que circulen pels barris de Nova York han de creuar algun dels més de dos mil ponts o túnels de la ciutat, com ara el famós pont de Brooklyn, el George Washington Bridge, el Lincoln Tunnel o el Holland Tunnel. Aquests túnels i ponts connecten l’urbs amb un sistema d’autovies, autopistes i vies de circumval·lació, i també amb la resta de la regió del nord-est dels Estats Units. Milions de persones condueixen per aquestes carreteres en un país on la cultura del cotxe predomina: la immensa majoria dels habitants dels Estats Units té l’automòbil com a mitjà de transport preferit per comoditat, conveniència i, fora de les grans ciutats, per manca d’alternatives de transport públic.

Congestió de trànsit constant
Comparat amb altres metròpolis dels Estats Units, com ara Los Angeles o Chicago, els novaiorquesos condueixen poc; menys de la meitat dels habitants de la ciutat tenen cotxe propi. Però si en altres capitals les hores punta de tràfic es concentren al matí i al vespre, a Nova York, la ciutat més poblada del país, la congestió és constant, ininterrompuda i inevitable qualsevol dia de la setmana. Els últims anys, l’ajuntament de la ciutat va proposar un peatge de congestió similar a l’instaurat a Londres per tal de reduir el trànsit i limitar-lo a les hores punta. La proposta va ser rebutjada per l’opinió pública, que va considerar la mesura discriminatòria; per portar el projecte endavant s’hauria d’establir una taxa fixa per a tothom, i els que en sortirien més mal parats serien els ciutadans amb menys ingressos.

Mil quilòmetres de tren i metro
L’àrea metropolitana de Nova York, que comprèn els estats de Nova Jersey, Connecticut i els cinc barris de la ciutat, és la zona més densament poblada dels Estats Units. Els  vuit milions d’habitants que viuen als barris de Manhattan, Brooklyn, Queens, Bronx i Staten Island viatgen majoritàriament amb transport públic o amb els famosos taxis, els yellow cabs. Es calcula que cada dia, l’illa de Manhattan dobla la seva capacitat acollint a més de tres milions de persones. Per sort, no tots el que circulen per Nova York ho fan en cotxe. La gran part dels treballadors i visitants que arriben a Manhattan, ho fan a través dels més de mil quilòmetres de vies de metro i de tren, bàsicament subterrànies. Un dels efectes positius de l’ús generalitzat del transport públic a la ciutat és un baix índex d’emissions de contaminants. A més, els novaiorquesos tenen la mitjana de massa corporal més baixa en un país en què més del 60% dels habitants  té problemes de sobrepès.

Els qui s’arrisquen a conduir s’han acostumat a consultar els sistemes de GPS incorporats als telèfons mòbils per estar informats dels carrers amb embussos de trànsit, especialment els dies que hi ha sessió a les Nacions Unides o festes de barri, com la de San Genaro a Little Italy, o les desfilades del Dia de Puerto Rico. Quan el trànsit es complica de veritat és durant els dies en què les celebracions populars tenen lloc en una de les ciutats ètnicament i culturalment més diverses del món.

L’ús del transport públic a la ciutat ha estat impulsat per una de les iniciatives de l’actual alcalde de Nova York, Michael Bloomberg. Des de l’any 2011, Times Square i Herald Square, les places de circulació massiva, són d’ús exclusiu per a vianants. Aquesta mesura ha fet que diversos trams del carrer Broadway estiguin tancats permanentment al trànsit de cotxes, i aportin el seu espai de via pública perquè els visitants de la ciutat gaudeixin de les vistes dels immensos gratacels restant dempeus i sense perill de ser atropellats.