Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Si no veieu correctament aquest butlletí, cliqueu aquí
# 282
Butlletí
de Medi Ambient


Departament de Medi Ambient i Habitatge

1 d'abril de 2010

Us informem que el butlletí trimestral està dedicat monogràficament a les dades ambientals que hagin tingut rellevància durant els darrers tres mesos.

 
 
 

:: Dades climatològiques

Els mesos de gener, febrer i març es caracteritzen termomètricament com a freds i per plujosos a gran part de Catalunya
Mapa 1. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Gener 2010
El mes de gener ha estat fred a gran part de Catalunya, si bé s’han enregistrat algunes anomalies lleugerament positives a punts de la depressió Central. Pel que fa a les precipitacions, el mes s’ha caracteritzat per ser plujós o molt plujós a gran part del territori, si bé a moltes zones del terç nord del país el mes ha estat sec o, fins i tot, molt sec. El mes de gener s’hauria de qualificar de ventós, amb quatre episodis de vent fort que van superar la Situació Meteorològica de Risc (SMR) de nivell 1 (ratxes de vent per sobre dels 90 km/h).





Mapa 2. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Febrer 2010

El mes de febrer ha estat fred a gran part de Catalunya, tret de punts del litoral Central on el mes ha estat normal. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós o molt plujós a bona part de les comarques, si bé al vessant nord del Pirineu i a punts de l’extrem sud i de la comarca de la Noguera ha estat normal o sec. Pel que fa al vent, el mes de febrer ha estat marcat pel pas de la depressió Xynthia, que va provocar ratxes de vent molt fortes al Pirineu, amb la qual cosa es va assolir una Situació Meteorològica de Risc (SMR) de nivell 2 (ratxes de vent per sobre dels 126 km/h), especialment a la comarca de la Val d’Aran.

Aquesta depressió es va definir com un procés de ciclogènesi explosiva, és a dir, una baixa que es va aprofundir ràpidament davant de la costa gallega durant el dia 27, es va anar traslladant al llarg del mar Cantàbric i va afectar de resquitlló l’extrem nord de Catalunya la nit del 27 al 28 per després anar-se’n cap al nord d’Europa, tot resseguint el litoral francès.

Aquests tipus de baixes, de petita extensió, es caracteritzen per ratxes de vent molt violentes. El dia 28, era a la Bretanya francesa, on va provocar molts danys i víctimes mortals al seu pas. Catalunya va quedar al límit del seu radi d’acció, amb la comarca de la Val d’Aran com a més afectada, amb destrosses en explotacions agrícoles, vehicles i cases, i centenars d’arbres tombats a molts punts de la comarca.


Mapa 3. Temperatura (ºC) mitjana i precipitació (mm) mensual. Març 2010

El mes de març ha estat fred a gran part del territori, amb anomalies negatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de març respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de març pel període de referència 1961-1990) que han estat inferiors als -1,5ºC a molts indrets, assolint-se anomalies per sota dels -2,0ºC al nord-est.
Aquest març ha estat un dels més freds de les últimes tres dècades. Sobretot cal destacar l’episodi de fred posterior a la profunda depressió mediterrània que va afectar Catalunya durant els dies 7 i 8, la qual va provocar nevades a gairebé tot el territori, amb gruixos molt importants a punts de la meitat nord, tant del litoral com de l’interior.

 
 

:: Recursos hídrics

Diàriament, s’actualitza la informació de l’estat dels recursos hídrics de les conques internes de Catalunya i de la Confederació hidrogràfica de l’Ebre



Amb data 5 d'abril de 2010 la reserva d’aigua embassada a les conques internes se situa al 77.71% de capacitat, amb un volum d'aigua de 539, 63 hm3, mentre que al mateix dia fa un any era de 85,62%.   

 

 

Capacitat
Màxima

Estat actual
(05/04/10)

Estat trimestre anterior (15/01/10)

Estat fa un any
(05/04/09)

hm3

hm3

%

hm3

%

hm3

%

Conques internes

694,45

539,63

77,71

469,52

67,61

615,44

85,62

CHE

3.803,3

2.729

71,75

2.829

74,38

2.635

69,29 

 

 

 


Taula 1. Estat de les conques internes de Catalunya i de les conques de la confederació de l'Ebre (5 d'abril 2010)

A data 5 d'abril, els embassaments mantenen un percentatge de volum de la seva capacitat entre el 70 i el 100%, exceptuant el de la Boadella amb un 35,57%.

L'hivern passat es destaca per haver set fred i plujós; per tant, s'espera que aquesta primavera el volum dels embassaments es vegi incrementat pel desgel i per les precipitacions dels mesos d'abril i maig. No obstant això, cal seguir realitzant una planificació hidrològica adequada i tenir en compte les existents alternatives (dessalinització, recuperació d'aqüífers, millora de xarxes, reutilització i estalvi) per garantir la disponibilitat i la qualitat de l'aigua.

 
 

:: Boscos

Ordenació i gestió dels boscos públics i privats
Catalunya compta amb un 78,53% de superfície forestal privada i un 21,47% de titularitat pública.

La superfície pública compta amb un total de 475.260,07 hectàrees en un total de 934 forests (inclou forests de la Generalitat i d'enitats locals). La superfície ordenada per any és d'un total de 298.970 hectàrees (62.91% del total de superfície pública), és ad ir un total de 487 forests (52.14%).

Taula 2. Superfície pública ordenada per any.

 

 

 

 

 

 

 





 


Pel que fa a la superfície privada, aquesta es gestiona a través de diferents instruments d'ordenació forestal (IOF). Per una banda hi ha els Plans Tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) per a finques forestals de propietat privada de més de 25 hectàrees i per l’altra, tenim els Plans simples de gestió forestal que són per a finques de menys de 25 hectàrees (PSGF).

Any

Superfície forestal privada (ha)

PTGMF vigents (nombre)

Superfície forestal privada ordenada (ha) amb PTGMF

PSGF vigents (nombre)

Superfície forestal privada ordenada (ha) amb PSGF

Superfície forestal privada ordenada (%)

2008

1.512.758

2.787

413.248

218

2.567

27,5

2009
1.512.758
2.833
419.340
231
2.762
27,9
Taula 3. Superfície forestal privada ordeanada a data 31 de desembre de 2009.



Gràfica 1. Evolució del nombre d'instruments d'ordenació forestal aprovats i de la superfície ordenada (ha)

La creixent ordenació de la superfície forestal mitjançant els plans de gestió forestals ha estat molt notable en els últims anys, la qual cosa es reflecteix en la disminució d'hectàrees cremades.

Cal constatar que en acabar l'any 2009 Catalunya comptava amb 3.064 plans vigents en un total de més de 422.000 hectàrees forestals, número que es veu incrementat any rera any. L'any 2008 eren 3.005 plans en 415.000 hectàrees.


 


Finalment cal afegir que des del 15 de març i fins el 15 d’octubre, està prohibit fer qualsevol mena de foc al bosc. El Decret que estableix la prohibició de fer foc al bosc va entrar en vigor l'any 1995. Aquesta prohibició inclou també els terrenys forestals, siguin o no poblats d'espècies arbòries, i a la franja de 500 metres que els envolta. Les cremes agrícoles són la segona causa d'incendi forestal. Més del 13% dels incendis a Catalunya es produeixen per aquest motiu.


 


 

:: Gestió dels residus

El Registre de Productors de Residus Industrials
És el registre on es recullen les dades d’identificació dels productors de residus industrials. Durant l’any 2009, s’han donat d’alta 2.453 empreses de les quals 928 són productores de residus industrials. El Registre de productors de residus industrials està format per 22.022 empreses (tipus A1), mentre que els productors  de residus no industrials (no inscrites en el Registre, tipus A2) són 28.352 empreses.


Taula 4. Registre de productors de l'any 2009














Actualització del inventari de PCB
Gràfica 2. Evolució dels aparells inventariats (2005-2009)
En aplicació del Reial decret 1378/1999, modificat posteriorment pel Reial Decret 228/2006, s’han actualitzat les dades del inventari de PCB (policlorobifenils) de Catalunya a partir de les declaracions anuals subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment, en l’inventari, hi consten 282 empreses posseïdores d’equips amb PCB actius. Pel que fa als equips, hi apareixen 3267 unitats actives d’un total de 13137 aparells inventariats.




Els sòls contaminats. Presentació dels informes preliminars de situació
El Reial Decret 9/2005 segons el qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, indica que, entre d’altres, els titulars de les activitats potencialment contaminants del sòl (APC) hauran de presentar l’informe preliminar de situació (IPS) i informes de situació (IS).

Durant l’any 2009, l’ARC ha rebut 277 informes més, el que dona un total de 7.722 informes relacionats amb el RD 9/2005.
 

 

:: Qualitat de l'aire

Índex Català de Qualitat de l'Aire
L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), repartides per tot Catalunya i que detecten els nivells d’immissió dels contaminants principals (monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10)).

Segons la gràfica 3 de l'ICQA del període trimestral gener, febrer i març, s'observa una qualitat de l'aire satisfactòria (67.1%) segons els valors establerts per les estacions seleccionades de Catalunya. Els contaminants crítics més destacats han estat el diòxid de nitrogen (42,8%) i l'ozó (45,6%).

Si fem una valoració mensual, durant el mes de gener i febrer el diòxid de nitrogen ha estat el principal contaminant, mentre que durant el mes de març l'ozó s'ha vist incrementat.


Gràfica 3. Evolució de l'ICQA mitjà diari trimestral (gener, febrer i març)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Consultar les gràfiques d'ICQA mensuals: gener, febrer i març.

L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l'atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), (COVs) i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l'època típica dels màxims d'ozó coincideix amb la primavera i el principi de l'estiu. Els principals precursors de l'ozó (NOx i COV) s'emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes. 

L'única manera efectiva de disminuir els nivells d'ozó superficial és evitant o reduint l'emissió dels seus precursors, els quals provenen majoritàriament del trànsit i de les indústries. Però podria donar-se el cas, fins i tot, que la reducció d'òxids de nitrogen afavorís la formació d'ozó en aconseguir-se una relació més propera a l'òptima entre els dos precursors. Només la reducció simultània d'ambdós precursors és garantia d'èxit. 

Finalment, cal dir que les partícules en suspensió s'han mantingut en un percentatge elevat, trobant-se al 100%, la qual cosa disminueix la qualitat de l'aire diària.



Departament de Medi Ambient i Habitatge

D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.

alta :: baixa :: contacte :: butlletins anteriors ::