Sumari

1. Introducció
2. Les actuacions polítiques. El replegament simbòlic
3. L'activisme polític. El replegament lúdic
4. Les percepcions de la política
5. Els replegaments retòric i ètic
6. Els posicionaments juvenils en el camp polític
7. El català en el posicionament polític juvenil
8. Bibliografia

1. Introducció

En el present article em proposo fer una reflexió personal arran de la recent publicació de la recerca Participació, política i joves. Una aproximació a les pràctiques polítiques, la participació social i l’afecció política de la joventut catalana (González, Collet i Sanmartín, 2007), de la qual vaig ser el coordinador. En aquesta recerca, encarregada per la Secretaria General de la Joventut a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, hem analitzat la manera en què els joves catalans viuen i perceben la política. En l’article repassem les principals aportacions d’aquesta recerca, per després apuntar quin efecte té la llengua en el posicionament polític dels joves.

Per tal d’assolir els objectius planejats hem optat, en la recerca, per l’ús combinat d’instrumental metodològic quantitatiu i qualitatiu. El pal de paller del treball de camp ha estat una enquesta telefònica administrada a 3.300 joves catalans d’entre 15 i 29 anys Ens trobem, per tant, davant d’una enquesta molt potent pel que fa a la mida de la mostra. El gran volum d’entrevistes realitzades ens ha permès abordar una anàlisi detinguda i rigorosa de les diferències internes que trobem entre diferents segments de joves. Una de les que ha tingut una presència notable és la referida a les diferències en funció dels usos lingüístics dels joves, i molt especialment en funció de la llegua habitual emprada durant la infància.

De l’anàlisi estadística realitzada, hem de destacar la important presència que ha tingut l’ús de models de regressió. És aquesta una tècnica que permet observar el pes explicatiu de les variables independents seleccionades tot neutralitzant els efectes explicatius espuris d’unes sobre les altres.

Metodològicament l’enquesta ha estat complementada amb la realització de 21 grups de discussió amb joves catalans de 15 a 29 anys. Les percepcions i reflexions dels joves han tingut un paper fonamental en la interpretació de les dades de l’enquesta. Els grups de discussió s’han realitzat amb joves de diferents perfils socials i demogràfics, de manera que hem pogut copsar bona part del ventall de percepcions heterogènies que es tenen de la política en funció d’aquestes posicions diferents en l’estructura social.

Com a fil conductor de l’article recupero el concepte de replegament. És un concepte teòric que hem creat per sintetitzar les diferents lògiques juvenils que percebem a través dels diferents indicis empírics quantitatius i qualitatius. Per replegament entenem les diferents apropiacions que els joves fan de la política tot reinterprentant-ne el sentit. Allò que es pot considerar com a política i com a acció política no és quelcom que es pugui donar per descomptat. Els joves n’han redefinit les fronteres semàntiques i pràctiques, de manera que els usos socials de la política, els àmbits tangibles i perceptius en què opera s’han vist modificats. Ho anirem veient al llarg de l’article.

2. Les actuacions polítiques. El replegament simbòlic

Avui dia és un lloc comú tant en els discursos mediàtics com en els de la majoria de la ciutadania considerar el col·lectiu juvenil com especialment afectat per la passivitat política, sobretot en contrast amb els joves de fa unes dècades. Certament, la majoria dels joves no destaquen pel seu elevat nivell d’activisme polític, però això no significa que sigui un col·lectiu especialment passiu. Les dades de la investigació mostren com el nivell d’activisme polític dels joves, si més no durant els mesos en què es realitzà el treball de camp, destaca per una certa efervescència a tots nivells. Al voltant del 85% dels joves enquestats que estaven en disposició d’anar a votar –és a dir, els que no eren nascuts a l’estranger i els que en les eleccions prèvies al moment de l’entrevista tenien més de 18 anys- declaren haver-ho fet. El volum dels joves que l’any anterior a l’enquesta havia participat en alguna activitat considerable com de reivindicació política també era notable. Pràcticament tres quartes parts dels joves declaren haver fet alguna acció política, ni que sigui una. Així, per exemple, el 30,1% diuen haver participat en alguna manifestació. Són dades que situen la joventut catalana al capdavant de l’activisme polític juvenil europeu.

Les dades anteriors permetrien fer una lectura cofoïsta del jovent català, però no és aquesta la nostra intenció. En tot cas, sí que permeten matisar algunes de les impressions més negatives sobre la relació dels joves amb la política. Els joves catalans no participen menys que els adults, ans el contrari, semblen el col·lectiu social amb més persones disposades a participar, si més no en segons quines circumstàncies i fórmules de participació. Amb tot, allò més interessant que posa de manifest l’anàlisi té a veure amb la naturalesa d’aquest activisme.

La seva característica principal és que es tracta d’un activisme de baixa intensitat. Molts són els que han fet alguna activitat que podríem considerar com a política, però la gran majoria participa en activitats puntuals i que requereixen poc compromís, poca dedicació, poca exposició personal. És, per tant, un compromís light. Això remet a un dels elements amb què hem caracteritzat la manera com els joves viuen la política: el seu replegament simbòlic. La participació és quelcom que es desenvolupa molt esporàdicament, però en canvi esdevé un acte amb una gran potència simbòlica en la configuració de la pròpia identitat, atès que fa que el jove s’autopercebi com un individu actiu, que es mobilitza, que “es mou”. Anomenem aquesta tendència replegament simbòlic precisament perquè l’acció esdevé sobretot un acte d’afirmació identitària.

“Moure’s” o “no moure’s” políticament posiciona els joves dins del mapa mental juvenil com poques altres coses. Esdevé, com dèiem, un element clau en la construcció identitària d’aquells que s’autoperceben com a compromesos, per més lleuger que sigui, a la pràctica, aquest compromís. A més, els joves que s’ubiquen en el pol dels que “es mouen”, ja sigui de manera més o menys intensa –la majoria és de forma poc intensa-, ho fan a partir d’una parametrització determinada de la política. En general, es defugen les formes de participació més institucionals –si n’exceptuem anar a votar-, i, en el pol oposat, també les més transgressores i antisistema. La violència i altres excessos reivindicatius són mal considerats per la immensa majoria dels joves.

D’altra banda, una altra qüestió clau és la influència del la contingència política del moment en el nivell de participació política juvenil. L’administració del qüestionari es va realitzar pocs mesos després de les eleccions generals de l’any 2004. Tant les dades relatives a les accions polítiques no electorals –sobretot manifestacions- com sobretot l’elevada participació electoral reconeguda reflecteixen la forta influència mobilitzadora que va tenir, a Catalunya, l’oposició a certes polítiques de l’anterior govern central. En els grups de discussió realitzats, els comentaris referits a la mobilització reactiva contra la participació espanyola a la guerra de l’Iraq, l’atemptat de l’onze de març i la gestió que va fer-ne el govern, són una constant. Les dades de l’enquesta evidencien com, efectivament, ens trobem davant d’un context que va generar una mobilització extraordinària.

Per contra, les dades sobre participació electoral tant en el referèndum de l’estatut com a les eleccions autonòmiques i locals que hi ha hagut posteriorment mostren com la mobilització electoral no s’ha consolidat, ans al contrari, els nivells d’abstencionisme han crescut fins a quotes inèdites. L’efecte sembla ser especialment pronunciat entre els joves. La conclusió que cal extreure’n no és que l’abstencionisme juvenil és molt elevat; és, en tot cas, un abstencionisme especialment fluctuant. Cada vegada menys joves es prenen el vot com un deure, com una obligació moral ineludible. Per contra, el vot és viscut com un dret que s’exerceix davant de situacions que criden a votar. Per aquesta part dels joves només és exercit quan hom considera que s’hi juga alguna cosa i que el seu vot pot implicar un canvi significatiu. En aquest sentit, podria ser que, com va passar el 2004, votar contra un partit tingui més capacitat de mobilització que no pas votar a favor d’un partit, sobretot davant la mirada desconfiada i desencisada que tendeix a despertar la política entesa en el sentit més restringit, és a dir, com la disputa entre partits polítics per exercir el poder de gestió dels recursos i competències de l’estat.

3. L'activisme polític. El replegament lúdic

En l’apartat anterior hem fet un repàs a la participació política dels joves i n’hem interpretat el sentit. En aquest segon punt volem aprofundir en l’anàlisi de la minoria dels joves políticament més actius. Al voltant d’una tercera part dels joves poden ser considerats com a “políticament actius” en tant que la seva realització d’actuacions polítiques no és estrictament esporàdica. Tot i així, cal pensar que, d’aquest terç, molts d’ells fan actuacions que impliquen un grau de compromís força baix; hem considerat com a joves actius tots aquells que han fet més de quatre actuacions polítiques. Per tant, no tots els “políticament actius” són intensament actius, ni molt menys. De fet, els joves que participen en associacions, entitats o grups de tipus polític o reivindicatiu –des de partits polítics fins a casals socials okupats- són, en el moment de l’entrevista, el 5,9%, i els que ho han fet en algun moment, l’ 11%.

El tipus d’implicació participativa en els moviments i entitats polítiques dels joves més actius és diferent de la participació política tradicional. En primer lloc, moltes vegades la participació es vincula a una manera de viure el temps de lliure disposició, aquell que cada vegada més constitueix la identitat dels subjectes –som allò que fem en el temps en què no hem de fer front a obligacions-, de manera que la participació juvenil sol moure’s en una dimensió lúdica o identitària. En la mateixa línia, els temes de preocupació juvenil i de mobilització, cada vegada tenen menys a veure amb qüestions relatives al món del treball i l’esfera productiva, i més amb l’àmbit del consum i la llibertat en la construcció d’un estil de vida propi. Tot plegat és el que hem anomenat replegament lúdic.

En segon lloc, hem passat de l’activisme de militància d’antuvi a l’activisme d’impacte que caracteritza la implicació dels joves d’avui. La diferència entre un i altre tipus d’activisme rau en el fet que en l’activisme de militància bona part dels individus actius feien una certa suspensió de sentit respecte a les accions que les institucions on militaven els encomanaven, mentre que ara els joves no comprenen la seva participació política si no és trobant sentit directe en cada una de les seves actuacions. Si abans el militant acceptava esdevenir un engranatge en una maquinària política, els joves d’avui participen perquè allò que fan en cada moment respon a uns objectius que es comprenen. No és estrany, per tant, que bona part de les accions polítiques tinguin una dimensió pedagogitzant o espectacular, ambdues destinades a la conscienciació política de la ciutadania, o bé que es vehiculin sense renunciar a certa vessant lúdica. A la vegada, els grups d’acció política tendeixen a ser més informals, més flexibles, o fins i tot discontinus, i no tenen la força estructuradora que tenien antuvi. El motor de sentit de l’acció política rau en l’individu, no en l’organització. Un dels joves entrevistats ens posava el següent exemple d’activisme polític, que exemplifica la caracterització que acabem d’exposar:

Doncs jo què sé: que ha de passar el Ral·li de Catalunya, doncs anem i fotem al mig de la carretera una pancarta o no sé... Fer coses que dins la il·legalitat no et puguin donar molts mals de cap, no... però coses que se’n pugui fer ressò i que tinguin un sentit amb el teu pensament, doncs sí. I que tinguin un cert impacte, encara que no digui molt la lletra, que a la gent la faci pensar... doncs així sí.

Jordi, grup de discussió 24 a 29 anys, ciutat mitjana

Podem afegir, a més, que moltes vegades la participació política de la minoria dels joves més actius és viscuda com un activisme eminentment juvenil. Sovint els grups de referència estan formats només per joves, i bona part dels joves actius amb què vam parlar ens reconeixien que difícilment l’activisme que tenien aleshores el podrien mantenir una vegada anessin assumint les càrregues laborals i familiars pròpies de l’edat adulta. L’activisme polític és minoritari, però marcadament juvenil. Forma part d’una manera de ser jove. L’afirmació següent, d’un dels joves entrevistats de perfil més activista, ho reflecteix.

Jo crec que... en l’edat a la que estem... hem d’aprofitar l’edat que tenim perquè les coses que fem ara no les podrem fer d’aquí... cinc anys, quan ens trobem que currem o... o no mengem. Però tampoc pots fer ara el que et tocarà fer després... que és estar molt, molt centrat en la teva vida perquè si no te’n vas a la merda.

Adrià, grup de discussió 15 a 23 anys, Barcelona

Podria ser que l’activisme polític vagi esdevenint una mena de ritus de pas juvenil en la construcció d’una determinada identitat personal. Val a dir que bona part dels joves més inactius veuen en aquest activisme, més que un ritus de pas identitari, una mena de currículum ocult propi de persones de cert estatus social, entre els quals l’activisme juvenil forma part de la trajectòria professional futura. Reprendrem aquesta reflexió una mica més endavant.

4. Les percepcions de la política

Fins ara hem repassat les qüestions relatives a la participació objectiva dels joves en política. En el present apartat, en canvi, exposem els elements cabdals relatius a la impressió subjectiva que els joves tenen de la política. Observem quina és la percepció que tenen de la política, així com la seva proximitat o llunyania tant cognitiva com emocional respecte d’ella.

En termes generals, la política no desperta un sentiment d’adhesió positiva. Això no obstant, la realitat s’allunya força de la caricatura que dibuixa els joves com un col·lectiu que “passa” de política. Les dades relatives a l’interès que els desperta la política són les que reflecteixen de manera més clara la posició dels joves. En relació amb això, en el qüestionari primer s’hi feia una pregunta relativa a l’interès que els desperta la política en general. La majoria del joves han respost que la política els interessa poc (39%) o gens (18,1%). Tot i així, més de 4 de cada 10 joves han dit que la política els interessa bastant o molt. Després s’hi preguntava si els interessa la política entesa com allò que passa en els àmbits social i polític a escala local, catalana, espanyola, europea i mundial. En aquestes preguntes, el volum de joves que ha respost estar-hi bastant o molt interessats ha fluctuat entre el 60% (àmbit europeu) i el 85% (Catalunya). L’interès per la política es dispara si aquesta no és considerada en el sentit més restringit del concepte.

A partir de les variables referides a la competència autopercebuda per comprendre la política, la freqüència amb què se’n parla, i l’interès per la política, hem realitzat una tipologia que sintetitza en quatre perfils de joves les diferents formes d’estar propers o distanciats de la política: els joves pròxims (21%), els allunyats (39,3%), els que en parlen (17,4%) i els desencisats (22,4%). Els joves pròxims són aquells que parlen habitualment de política, s’hi senten competents, i s’hi mostren interessats. Val a dir que entre aquests joves una part molt important té posicions crítiques envers la política institucional, per més que elssigui propera. Els joves allunyats són els que més es diferencien dels pròxims. No parlen de política, no s’hi senten competents, i no els interessa la política. Val a dir que part d’aquests joves sí que mostra interès per allò que passa a nivell social i polític en el seu entorn (especialment a escala local i catalana). Els joves que en parlen són aquells que mostren certa proximitat emocional a la política, però un allunyament cognitiu. Parlen de política, la poden trobar interessant o rellevant, però en canvi s’hi senten poc competents. Per contra, els joves desencisats es caracteritzen pel contrari. Mostren proximitat cognitiva, però allunyament emocional.

Els paràgrafs anteriors només pretenen reflectir la complexitat de les posicions juvenils envers la política. Més enllà d’aquesta heterogeneïtat, podem detectar elements transversals pròpiament juvenils. Entre aquests destacaríem, en primer lloc, el fort descrèdit de la política. La gran majoria dels joves es distancien de la política entesa en un sentit restringit, fins i tot si hi mostren interès o coneixement, o són políticament actius. El descrèdit i la desafecció es manifesta de formes molt diferents, fins i tot oposades: pot cristal·litzar en la passivitat política més estricta o en formes d’activisme antisistema, i pot justificar-se mitjançant l’elaboració de matisats discursos ideològics, en la consideració de la política com quelcom propi del món dels adults – percepció d’alguns adolescents d’estatus social més baix-, o bé en oposicions més radicals i maniqueïstes.