L’article que exposem a continuació es centra en les llengües minoritàries de Polònia en el context de l'ingrés a la Unió Europea. Considerarem uns quants aspectes referents a la situació de les minories ètniques residents a Polònia. La qüestió de les minories ètniques residents a Polònia pot enfocar-se des de perspectives diverses, que poden descriure’s en termes d’etnolingüística i sociolingüística, d’història i d’estadística, i poden ser caracteritzades segons la seva situació legal. També examinarem la presència i difusió d’aquestes minories lingüístiques en la vida pública actual, i les condicions del seu desenvolupament. A més, identificarem algunes possibles contradiccions respecte al reglament internacional sobre els drets de les minories.

Sumari

1. Introducció

2. Situació lingüística a Polònia

3. Antecedents històrics

4. Aspectes demogràfics

5. Legislació relativa a la llengua

6. L'ús de les llengües en altres esferes públiques
6.1 L'ús de les llengües en l'educació
6.2 Les llengües als mitjans de comunicació

7. Condicions de l'existència de les llengües minoritàries i regionals

8. Conclusions

9. Bibliografia

1. Introducció

Avui dia, a Polònia, com en altres països europeus, observem un renaixement de les cultures regionals i unes actituds favorables envers les llengües de les minories ètniques i les comunitats regionals. Ja fa uns quants anys que la República de Polònia és membre del Consell d’Europa, i el dia 1 de maig de 2004, conjuntament amb altres estats de l’Est i del Centre d’Europa, va esdevenir membre de la UE. La política lingüística de la Unió Europea reconeix que totes les llengües són iguals, i tant les llengües minoritàries com les regionals estan protegides per la llei. Des de l’admissió de Polònia a la Unió Europea, la llengua polonesa ha obtingut estatus de llengua oficial. Al mateix temps, el catàleg de les llengües minoritàries i regionals ha augmentat considerablement. És una enorme càrrega financera i legal, tant per al conjunt de la Unió, com per als estats que en són membres. I, d'altra banda, Polònia està legalment compromesa a observar els estàndards europeus de promoció i protecció de les llengües minoritàries i regionals.

Polònia, igual que la majoria dels nous estats membres, és un país de pluralitats ètniques i lingüístiques. Malgrat que el nombre d'habitants d'ètnies no poloneses que no tenen el polonès com a llengua materna no és gaire elevat (es creu que són prop d’uns 1,2 milions, és a dir, un 3% del conjunt d’habitants del país), Polònia té una quantitat considerable de grups minoritaris, la llengua nativa dels quals no és la llengua oficial.

2. Situació lingüística a Polònia

Les llengües utilitzades pels ciutadans de la República de Polònia tenen un estatus sociolingüístic variat. Entre aquestes llengües hi ha, d’una banda, el caixubi, que és sens dubte la llengua regional més viva, i és una llengua materna; d’altra banda, hi ha el karaim o la llengua armènia (grabar, la llengua dels antics armenis) —llengües de minories ètniques i religioses que, de fet, només es troben en la seva forma escrita i que només utilitzen grups molt reduïts. A part, cal considerar els dialectes de la llengua polonesa, que s’utilitzen correntment en algunes regions particulars, com és el dialecte polonès silesià —llengua materna dels silesians, com també dels que es diuen de nacionalitat alemanya—, o bé els dialectes Spis-Orava, que també són llengües maternes de la minoria eslovaca que viu a Spis i a Orava, Polònia.

Cal remarcar que hi ha comunitats residents en regions geogràfiques ben definides, com és l’exemple dels silesians a Silèsia, que manifesten un sentit de la identitat lingüística, cultural i ètnica més feble que no les minories que habiten uns territoris que no estan tan clarament definits, com per exemple els caixubis o bielorussos (russos blancs), o bé els que viuen en la diàspora i no ocupen un territori ben diferenciat, com poden ser els ucraïnesos i els rutens després dels desplaçaments de la postguerra.

Pel que fa a l'’historial lingüístic de Polònia, el polonès és la llengua oficial. No obstant això, Polònia també té 16 llengües minoritàries indígenes (que vol dir que són "utilitzades tradicionalment dins d’un territori determinat d’un estat pels nacionals d’aquest estat, els quals conformen un grup numèricament inferior al de la resta d’aquest estat". (1) Aquesta manera d’abordar la situació lingüística, que exclou les llengües dels immigrants, requereix, però, considerar la història de Polònia des d’un punt de vista lingüístic). Dins del territori de la República de Polònia, cal distingir les següents llengües pertanyent a minories ètniques, agrupades en tres grans categories lingüístiques:(2)