|
3. Antecedents històrics
Les minories
sempre han estat un element important del paisatge etnolingüístic de Polònia. Cal
assenyalar que del 1385 al 1795, les terres de Lituània, Bielorússia, gairebé la
totalitat del que avui dia és Ucraïna i Polònia formaven part dun organisme
destat basat en la unió destats lliures (lanomenada República de
moltes nacions) més que no pas en les conquestes territorials. Al llarg daquest
temps, la tolerància religiosa afavoria lafluència d"infidels".
Aquest és lorigen de la presència de vells creients txecs descendents
del hussites, russos, de jueus, i de protestants alemanys.
Les comunitats minoritàries constituïen més duna tercera part de la població
polonesa, fins i tot després que recuperessin la independència, el 1918. Durant el
període d'entreguerres (1918 1939), prop d'un 30% de la població, de 36 milions
d'habitants, eren representatius de minories ètniques. La població de Polònia tenia un
14% d'ucraïnesos i russos, un 5% de jueus, un 3,1% de bielorussos, un 2,3%
dalemanys, i un 3,1% daltres minories, segons un cens de 1931 (Kersten,
1989:443).
Després de la
Segona Guerra Mundial, els aliats van signar uns tractats segons els quals Polònia es
trobava dins els límits de les seves "fronteres ètniques", i això va
comportar la pèrdua de gairebé tot el seu territori oriental. En conseqüència, les
minories van quedar reduïdes fins a un 5% de la seva població global. Les causes
daquesta davallada cal buscar-les, principalment, en lextermini dels jueus, en
els canvis territorials i en els desplaçaments de la postguerra les
migracions. A la República Popular Polonesa, el govern va utilitzar una política contra
la llengua i la cultura de les minories que fou típica de la política global a
lEuropa de lEst. Era un dels elements duna pràctica stalinista molt
restrictiva i discriminatòria. El desgel polític que es va imposar a partir del 1956 va
fer possible que els grups minoritaris (generalment dins de les seves societats
socioculturals) cultivessin, duna manera estrictament delimitada i controlada pels
organismes de seguretat, alguns elements de les identitats ètniques i lingüístiques a
què pertanyien. El govern va afavorir, en primer lloc, la cultura folklòrica (Majewick,
1995). L'any 1989 va aportar canvis importants en la situació de les minories ètniques
de Polònia. La propaganda comunista havia proclamat que l'Estat polonès era un país
homogeni en termes destructura nacional. Els representants de les altres
nacionalitats, habitants dels territoris de Polònia al llarg de moltes generacions, eren
percebuts en termes de vestigis ètnics. Els problemes de les minories de Polònia havien
estat invisibles fins al 1989 (Odziski, 1998).
No es podia
dur a terme una investigació àmplia sobre les qüestions ètniques, perquè la
pertinença a una nacionalitat diversa no quedava inclosa dins les preguntes del cens. Les
dades segures i completes només les proporcionaven els censos, que es convocaven una
vegada cada 10 anys. Des de l'any 1921, a Polònia només es varen dur a terme 9 censos.
Durant el període dentreguerres, les dades sobre la nacionalitat i la
religió dels ciutadans van quedar recollides en dos censos (el de 1921 i el de 1931). El
cens del 1931 de la religió i la llengua natives en deduïa la nacionalitat. Als anys de
la postguerra, la qüestió de la nacionalitat només va quedar reflectida, per primera
vegada, a lúltim cens, el de 2002, que va incloure preguntes sobre la nacionalitat
i la llengua que els ciutadans utilitzaven a casa seva, en privat.
4. Aspectes demogràfics
Segons el cens
públic de maig de 2002, Polònia té 38,2 milions dhabitants. La composició global
de la República de Polònia és molt homogènia, perquè la població dètnia
polonesa conforma gairebé el total de la població (96,7%), i les minories són
relativament petites i disperses. Només un 1,2%, és a dir 444.600 ciutadans polonesos,
declaren una identitat nacional no polonesa. A més a més, un 2% dels ciutadans no
declara cap identitat nacional.
Al mateix
temps, els resultats del cens semblen indicar que a Polònia encara hi viuen moltes
comunitat dètnies variades (vegeu la taula 2). Dentre els grups ètnics, els
silesians i els alemanys són les minories més amplies 172.600
dels ciutadans polonesos declaren com a identitat nacional la silesiana, i 147.100,
lalemanya. La tercera i la quarta minoria lingüística són, respectivament, la
bielorussa amb 47.600 ciutadans, i la ucraïnesa amb 27.200. Els gitanos apareixen en
cinquena posició amb 12.700 ciutadans, seguits de les minories històriques, que sumen
entre 5.000 i 10.000 persones: rutens, 5.800; lituans, 5.600; caixubis, 5.100. A
continuació, vénen les comunitats menors: els russos, 3.200; els eslovacs, 1.700; els
jueus, 1.100; els tàrtars, 500; els txecs, 400; els armenis, 300 i, en últim lloc, els karaim,
50. Cal remarcar que, lany 2002, una part significativa del total de la població
van declarar la identitat nacional silesiana. Fou la primera vegada a la història de
Polònia que els silesians, els rutens i els caixubis eren considerats membres duna
identitat nacional diferenciada, tot i que la legislació polonesa sobre els drets de les
minories no els hi considera.
Taula 2. La
població de les llengües i de les nacionalitats minoritàries de Polònia, segons el
cens de 2002
Llengües minoritàries
i regionals |
Població
de les llengües declarades (en milers) |
Llengua
declarada (en %) |
Grup
minoritari |
Població
de la nacionalitat declarada (en milers) |
Nacionalitat
declarada (en %) |
Alemany |
196,8 |
33 |
Alemanys |
147,1 |
23,7 |
Silesià |
56,4 |
9,5 |
Silesians |
172,2 |
27,8 |
Bielorús |
40,2 |
6,7 |
Bielorussos |
47,6 |
7,7 |
Caixubi |
52,6 |
8,8 |
Caixubis |
5 |
0,8 |
Ucraïnès |
21,1 |
3,5 |
Ucraïnesos |
27,2 |
4,4 |
Romanès |
15,7 |
2,6 |
Gitanos |
12,7 |
2,1 |
Rus |
12,1 |
2 |
Russos |
3,2 |
0,5 |
Lituà |
5,7 |
1 |
Lituans |
5,6 |
0,9 |
Rutè |
5,6 |
0,9 |
Rutens |
5,8 |
0,9 |
Txec |
1,2 |
0,2 |
Txecs |
0,4 |
0,1 |
Eslovac |
0,8 |
0,1 |
Eslovacs |
1,7 |
0,3 |
Armeni |
0,3 |
0,1 |
Armenis |
0,3 |
0,04 |
Hebreu & jiddisch |
0,2 |
0,03 |
Jueus |
1 |
0,2 |
Karaim |
0 |
0 |
Karaims |
0,04 |
0,01 |
Tàtar |
0 |
0 |
Tàtars |
0,5 |
0,1 |
No definit |
187,6 |
31,5 |
No definit |
31,5 |
30,6 |
Total |
596,3 |
100 |
Total |
621 |
100 |
Font: Cens de 2002. Elaboració pròpia
També cal assenyalar que els resultats del cens del 2002 són molt recents, i
encara cal completar-ne lavaluació. De fet, com en daltres estimacions
prèvies, els representants de les minories ètniques creuen que les xifres dels seus
grups estan subestimades, perquè, a conseqüència de la seva exclusió durant el
període comunista, els membres dels grups minoritaris prefereixen no fer constar la
veritable ètnia a la qual pertanyen. Les principal minories històriques
bielorussos (russos blancs); ucraïnesos; rutens; alemanys; gitanos; eslovacs i
russos sofreixen un procés gradual de reducció i assimilació.
Per una altra banda, la diversitat ètnica comporta la presència de diverses
comunitats de parla (Gumperz, 1968). No obstant això, la creixent integració dels grups
ètnics indígenes dins la identitat polonesa pot ser deguda a la proximitat de les
pròpies llengües i, per tant, el nombre de persones que utilitzen una llengua
minoritària a la vida quotidiana és diferent del nombre dels grups particulars. Sense
cap mena de dubte, la llengua minoritària que es va definir com a més sovint utilitzada
fou lalemany parlat per 196.800 persones de ciutadania polonesa.
Val la pena fer constar que el nombre d'individus que declara utilitzar la
llengua alemanya és sensiblement superior als que es declaren de nacionalitat alemanya.
Conèixer la situació ètnica a Silèsia ens porta a suposar que alguns dels membres de
la minoria nacional alemanya que han viscut a la regió de Silèsia des de fa moltes
generacions podrien definir la seva nacionalitat com a silesiana. De tota manera, la
segona llengua més sovint utilitzada va ser el silesià 56.400, seguit de la
segona llengua regional, el caixubi, que parlen unes 52.600 persones. Un nombre
relativament substancial d'individus afirmava que parlava bielorús, 42.200, i 21.100
l'ucraïnès.
Des del punt de vista territorial, els ciutadans polonesos d'identitat no
polonesa es concentren, principalment, en tres províncies (Figura 2): a Silèsia, 182.900
(41,1%), a la província dOpole, 130.400 (29,3%) i a Podlàquia, 54.300 (12,2%). La
majoria dels grups ètnics es concentren en una o a tot estirar dues províncies (Figura
3). Els bielorussos estan establerts de manera compacta a la província de Podlàquia,
96,6%, i els lituans també, 90,3%. Com els bielorussos i els lituans, els russos i els
tàtars també viuen a la província de Podlaquia i a la capital de Polònia, Varsòvia.
Però la comunitat russa de vells creients resideix a la regió de Varmia-Masuria. Els
caixubi estan establerts a Pomerània, 96,7%, i els eslovacs a la zona sud de la
província de la Petita Polònia, 91,1%. Els alemanys viuen, principalment, a la
província dOpole (70,1%) i a lAlta Silèsia (20,1%); tot i així, en el cas
dels silesians, la situació queda invertida, perquè un 85,8% de les persones que es
varen manifestar d'identitat silesiana resideix a la província de Silèsia, i la resta de
la població (14%) es concentra a la província dOpole. Per raons històriques i
polítiques, els ucraïnesos i els rutens pertanyen a la minoria més dispersa, però tot
i així, aquests grups també estan localitzats en alguns aglomerats regionals: els rutens
habiten, per ordre de preferència, la Baixa Silèsia (més del 50% de la població), la
Petita Polònia (27%) i la província de Lubusz (13,4%). Els ucraïnesos, per la seva
banda, primer residien a Varmia-Mazuria (43,7%), després més del 10% a Pomerània i a la
província de Carpàtia. La població gitana, en canvi, sha dispersat per tota la
República de Polònia; estan presents gairebé a totes les províncies. Les minories més
petites, com els armenis, els karaim i els
jueus viuen a les grans ciutats: Varsòvia, Cracòvia, Wroclaw, Gdansk.
Si hem de tenir en compte les declaracions sobre la llengua utilitzada, resulta
que el grup més nombrós de persones bilingües es concentra a Silèsia i a la província
dOpole. A Pomerània hi trobem una situació de bilingüisme (4) interessant:
tothom qui parla caixubi és bilingüe en les seves relacions privades i familiars. A
Podlasia, en canvi, la situació és ben diferent: qui utilitza el bielorús i el lituà
és més monolingüe que no bilingüe (per comunicar-se en família i en privat).
Figura 3. Minories ètniques autòctones a les províncies de Polònia
Font: Cens de 2002. Elaboració pròpia
La figura 3 il·lustra la ubicació territorial de les minories ètniques a
Polònia. Les banderes i els emblemes que representen les minories respectives senyalen la
seva presència a les províncies administratives. La mida del símbol marca les xifres
aproximades i la importància de les minories en les regions on viuen. |