Estudis sobre la situació sociolingüística de la llengua gallega (1990-2002), per Anxo M. Lorenzo Suárez

En aquest treball exposem el conjunt d’estudis més rellevants sobre la situació sociolingüística de la llengua gallega duts a terme i/o publicats des de 1990 fins al 2003, promoguts des de les institucions públiques gallegues: la Xunta de Galícia, les administracions locals, les universitats i altres institucions, com ara el Consello da Cultura Galega. Centrarem l’exposició dels treballs existents en sis àrees: estudis generals, política lingüística, administració, ensenyament no universitari, ensenyament universitari, mitjans de comunicació i altres àmbits (empresa, publicitat i església).

1. Introducció

2. Estudis generals

3. Política lingüística

4. Administració

5. Ensenyament no universitari

6. Ensenyament universitari

7. Mitjans de comunicació

8. Altres àmbits: empresa, publicitat i església

9. Final

10. Bibliografia

1. Introducció

L’objectiu d’aquest treball és presentar els estudis, informes i investigacions més rellevants sobre la situació sociolingüística de la llengua gallega, duts a terme –i/o publicats- en el període temporal que engloba des de 1990 fins al 2003. Ens centrarem exclusivament en aquells materials sociolingüístics promoguts o publicats per institucions públiques gallegues, com la Xunta de Galícia, les administracions locals, les universitats i el Consello da Cultura Galega.

Dividim l’exposició en set seccions: estudis generals, política lingüística, administració, ensenyament no universitari, ensenyament universitari, mitjans de comunicació i altres àmbits (empresa, publicitat i església).

2. Estudis generals

L’estudi sociolingüístic global més rellevant, des del vessant dels estudis macrosocials, sobre la situació sociolingüística de Galícia és fins a l’actualitat el Mapa Sociolingüístico de Galicia (MSG). No comentarem ni les seves característiques ni el seu contingut, perquè ja va ser comentat i valorat en aquesta publicació http://www.gencat.cat/llengua/noves

Tampoc no considerarem les investigacions generals que van incloure la situació sociolingüística del gallec com un objecte o cas d’estudi en un marc més general (per exemple, l’estudi Euromosaic –vegeu Nelde, Williams & Strubell (1996)- o els treballs del Centre d’Investigaciones Sociológicas –vegeu CIS (1994) i (1999).

L’Institut Galego de Estadística va publicar el 1992 els resultats de les preguntes lingüístiques sobre el coneixement i l’ús de l’idioma gallec que estaven incloses en el cens de població i vivendes de 1991 (vegeu Instituto Galego de Estadística, 1992). La presentació de les dades es va fer en quatre volums –un per a cada província- i s’hi recullen les informacions sobre el coneixement i l’ús de la llengua gallega segons l’edat, estudis en curs, estudis fets, activitat, ocupació, etc., així com les taules en què es mostra la tabulació creuada entre coneixement i ús del gallec. Tota aquesta informació està individualitzada per província i ajuntament.

Tot i que les dades es mostrin en brut –no se’n presenten percentatges- i encara que només s’ofereixen els resultats globals sense cap tipus de descripció o interpretació, aquestes xifres globals semblen suggerir una important coincidència amb els resultats i tendències recollides en el Mapa Sociolingüístic de Galícia.

La utilitat d’aquest treball és ben evident: disposem d’una informació sociolingüística rellevant per a cada ajuntament, creuada amb les variables independents principals. No obstant això, hi ha certs aspectes que en limiten la utilitat: hi ha pocs indicadors sociolingüístics inclosos en el qüestionari de partida, no se’n mostren percentatges, s’hi han considerat poques variables independents, i els resultats parcials i globals no estan interpretats.

Respecte de la seva difusió i explotació, és necessari reconèixer que van ser escasses i que només en casos molt concrets va servir de font d’informació per a tasques, per exemple, de planificació lingüística. Considerem que la coincidència temporal entre la publicació d’aquest estudi i el començament de l’edició dels volums del MSG va provocar que els resultats de l’IGE-1992 quedessin en un segon pla.

3. Política lingüística

En l’àmbit de la política lingüística a Galícia s’emmarca la realització de l’informe El proceso de normalización lingüística del idioma gallego (1980-2000), promogut i coordinat per la Sección de Lingua del Consello da Cultura Galega (1). L’objectiu d’aquest informe és triple: a) conèixer amb més profunditat els usos públics de la llengua gallega; b) presentar una avaluació de l’impacte de les iniciatives lingüístiques de l’administració autonòmica; i c) elaborar recomanacions per a millorar la política lingüística a Galícia. D’aquest estudi, que comptarà inicialment amb quatre volums, comentarem aquí els dos primers –un que ja ha estat publicat i l’altre que és a la impremta. Els altres dos volums, previstos per publicar durant l’any 2003, són els següents: administracions públiques i planificació del corpus.

El primer volum (vegeu Cidadanía-Rede de Aplicacións Sociais, 2003) està centrat en l’anàlisi de les polítiques lingüístiques desenvolupades a Galícia des de 1980. El seu objectiu principal d’estudi se centra en la compilació i anàlisi de la producció normativa, de les iniciatives parlamentàries i dels discursos d’ideologies glotopolítiques, així com en una revisió detallada de l’evolució dels pressupostos destinats a la planificació de la llengua gallega en aquest període de temps. La metodologia utilitzada està basada en les tècniques habituals del treball documental i en l’aplicació de tècniques qalitatives. Concretament, es va dur a terme una aplicació de la tècnica Delphi a un grup de testimonis-clau.

El segon volum (vegeu Bouzada, Fernández Paz & Lorenzo, 2003) té com a univers l’educació infantil i primària (2). Els objectius d’aquest treball van ser els següents: a) la consecució d’un diagnòstic rigorós sobre la situació actual del gallec en els centres d’ensenyament i en les transmissions educatives; b) l’anàlisi de les tendències sociolingüístiques més rellevants que van contextualitzar les pràctiques lingüístiques escolars en el període 1980-200; i c) l’anàlisi de les ideologies i opinions dels sectors que formen la comunitat escolar davant el procés de normalització lingüística.

Pel que fa a la metodologia, la investigació es va organitzar en dues parts. En primer lloc, es va desenvolupar una investigació macrosocial, amb la utilització d’indicadors quantitatius, a partir d’una mostra significativa de col·legis, estratificada per tipus de centre (privat/públic) i per província (en total: 201 centres). Amb aquesta finalitat es van dissenyar tres qüestionaris: un per als equips directius dels centres (amb 41 preguntes); un altre específic per a l’equip de normalització lingüística de cada centre (amb 53 preguntes); i una fitxa d’avaluació observacional (amb 48 ítems). En segon lloc, es va dur a terme un estudi de casos, basat en indicadors qualitatius, a partir d’una tipologia de centres amb característiques de major i menor nivell de galleguització i segons el tipus de zona (urbà / no urbà) i el tipus de centre (públic / privat).

Tenint en compte que el primer volum va ser publicat el març de 2003 i que el segon es publicarà l’abril de 2003, l’impacte d’aquestes dos publicacions encara està per determinar. Però, en tot cas, es tracta de la primera avaluació sistemàtica del procés de normalització contemporània de l’idioma gallec i, per tant, la incidència social dels seus resultats serà important.

4. Administració

No abunden els estudis i informes centrats en la situació sociolingüística de les diferents administracions públiques de Galícia. Comentem, en primer lloc, alguns treballs publicats pel Consello da Cultura Galega http://www.consellodacultura.org/noticias/0101/05_11_01Observatorio_II.htm i, en segon lloc, mostrarem els estudis que s’han dut a terme en l’àmbit de l’administració local.

Bouzada & Lorenzo (1997), en una investigació sobre el futur de la llengua gallega publicada pel Consello da Cultura Galega, dediquen una part de l’estudi de la gestió de la normalització de la llengua gallega des de i en les administracions públiques gallegues. L’objectiu general d’aquesta investigació va ser de presentar una reflexió, recolzada en l’anàlisi empírica de la realitat sociolingüística de Galícia, sobre els límits i les potencialitats dels processos normalitzadors del gallec en els contextos locals i en el món del treball (la part corresponent a l’àmbit laboral serà comentada posteriorment a la secció 8).

Es va utilitzar una metodologia d’investigació flexible i variada. Es va seleccionar una mostra representativa de tots els actors socials implicats i es va confeccionar un guió d’entrevista ampli i diversificat, amb qüestions obertes i tancades, sobre la situació de la llengua i sobre les tendències en la promoció i l’evolució dels usos lingüístics.

Sobre el contingut, es va dur a terme, en primer lloc, un estat de la qüestió sobre els processos de normalització en els àmbits locals des de perspectives diferents: l’administració autonòmica, la societat civil i les entitats locals, dedicant-hi un espai important a la descripció de la situació actual i al debat sobre la gestió normalitzadora de les entitats locals (avaluació de l’estat actual i de les perspectives de futur dels tècnics de normalització i dels serveis lingüístics municipals i locals).

En segon lloc, es va presentar una exposició de les opinions, actituds i realitats sobre l’extensió de la llengua gallega, en els àmbits locals de Galícia a partir de les interpretacions i argumentacions de les distintes parts implicades (administracions públiques, polítics, actors socials, líders d’opinió, tècnics de normalització lingüística, etc.), amb l’objectiu d’obtenir una radiografia de les limitacions i reptes amb què es troben tots aquells que intervenen en la promoció de la llengua en els contextos locals i comunitaris.

En tercer lloc, es va presentar una anàlisi d’un cas d’estudi particular: l’experiència normalitzadora de l’ajuntament de Moaña (Pontevedra). Finalment, en l’últim apartat de la investigació es va desenvolupar un esquema explicatiu amb els punts forts i febles de la gestió normalitzadora en aquest nivell local i comunitari.

Seguint amb l’àmbit estrictament local i, tot i que no es va dur a terme una descripció sociolingüística exhaustiva dels ajuntaments gallecs (vegeu, en tot cas, en la secció 2. Estudis generals, la referència a les dades de l’Instituto Galego de Estadística, 1992), sí que es van desenvolupar alguns treballs que cal comentar aquí, essent els més destacables els que van tenir com a objecte d’estudi la ciutat de Santiago de Compostel·la i la ciutat de Vigo.

En el cas de la ciutat de Santiago de Compostel·la (província de A Coruña), l’estudi de la situació de la llengua gallega (vegeu Cidadanía-Rede de Aplicacións Sociais, 2001) va ser concebut amb l’objectiu d’identificar els factors més rellevants que incideixen en els usos socials de la llengua gallega, amb una finalitat aplicada: establir els objectius i les línies estratègiques d’un pla d’actuació normalitzador en l’àmbit de l’ajuntament de Santiago. Per tant, aquest estudi sorgeix com un document de coneixement de la realitat i del context sociolingüístic de Santiago de cara al desenvolupament d’una planificació lingüística adequada per a aquesta situació de partida.

El treball va ser estructurat en dues parts. D’una banda, es va presentar una explotació de les dades específiques del MSG a la ciutat de Santiago (mostra de 1.153 enquestes). Complementàriament, es van dissenyar diferents mapes segons les distintes variables sociolingüístiques rellevants, que permeten observar comparativament les característiques sociolingüístiques més rellevants del teixit urbà i periurbà de la ciutat.

En segon lloc, amb la intenció de desenvolupar un estudi de caràcter participatiu, es va dissenyar una anàlisi qualitativa en què es van implicar actors i agents socials que, en companyia dels membres de l’equip investigador, van construir una avaluació qualitativa per sectors mitjançant la tècnica DAFO, complementada amb entrevistes en profunditat a representants qualificats de distints sectors i àmbits socials municipals (polítics, mitjans de comunicació, sector laboral, educació, etc.).

El resultat d’aquest treball és un informe que presenta el perfil sociolingüístic del municipi, una anàlisi DAFO general i un altre específic per a set àmbits socials (empreses, relacions laborals, ensenyament no universitari, universitat, informàtica, mitjans de comunicació i església), una avaluació de la tasca del servei lingüístic municipal, i un conjunt de recomanacions finals de l’equip redactor de cara al disseny específic del pla municipal de normalització lingüística, que finalment va ser aprovat per l’ajuntament de Santiago de Compostel·la l’any 2002.

En el cas de la ciutat de Vigo (província de Pontevedra), en els anys 1997 i 2002 es van dur a terme dos treballs d’investigació sobre la situació sociolingüística del gallec (vegeu Vaamonde et al. 1998; 2003 [en premsa]). Ambdós estudis es van basar en una investigació quantitativa mitjançant un qüestionari que es va passar a una mostra estatrificada de la població resident a Vigo. El qüestionari de 1997 contenia 35 preguntes sobre els aspectes habituals de llengua inicial, competència lingüística, llengua habitual, freqüència d’ús del gallec i usos lingüístics, i actituds i opinions. El qüestionari de 2002 estava format per 37 preguntes i en aquest, a més dels aspectes inclosos en l’estudi de 1997, es van formular qüestions centrades en l’avaluació de les activitats del servei lingüístic municipal.

El resultat d’ambdós treballs, pel que fa als principals indicadors sociolingüístics, són pràcticament idèntics, de manera que no sembla que aquest període temporal de cinc anys hagi estat suficient per a consolidar canvis sociolingüístics en la societat de Vigo que puguin ser detectats mitjançant una investigació macrosocial i quantitativa.

Finalment, hem d’esmentar un altre treball que el Consello da Cultura Galega va promoure a través de l’Arquivo de Planificación e Normalización Lingüística: la realització d’una avaluació externa i de gestió de la qualitat dels serveis de normalització lingüística, centrant-se en un servei lingüístic comarcal (vegeu Fente, 2000) i en un servei vinculat amb l’àmbit empresarial (vegeu Lorenzo, 2000). Els resultats de l’avaluació es van presentar el 1999 en les jornades per a la normalització lingüística, que anualment organitza el Consello da Cultura Galega.