En lavaluació del servei
lingüístic comarcal es van presentar una sèrie de conclusions relatives al disseny
organitzatiu del servei, a les activitats i resultats, així com al grau de satisfacció
dels seus usuaris i usuàries. Aquest procés davaluació externa, totalment
novedós en làmbit de la gestió normalitzadora a Galícia, no sembla que hagi
servit per a canviar significativament lorganització i el desenvolupament de les
activitats dels serveis lingüístics i de la tasca dels tècnics de normalització
lingüística.
5.
Ensenyament no universitari
El sector de
lensenyament no universitari va ser objecte de diferents treballs
dinvestigació, centrats principalment en lobtenció de dades i
dinformació sobre la presència del gallec en la comunitat educativa i, més
concretament, sobre el compliment dels objectius relatius a lensenyament fixats a la
Lei de Normalización Lingüística, aprovada el 1993. A continuació mostrarem, i
de forma cronològica, els més rellevants.
La Xunta de
Galícia va publicar a principis de la dècada des 90 un treball sobre la situació del
gallec en els cicles de leducació general bàsica i de leducació primària
(vegeu Rubal, 1991). Aquest treball, resultat duna investigació elaborada per un
equip de lInstitut de Ciències de lEducació (ICE) de la Universitat de
Santiago de Compostel·la, tenia com a finalitat, comprovar si lobjectiu central
referit a lensenyament no universitari de la Lei de Normalización Lingüística
on sespecifica que el sistema educatiu gallec ha de garantir
ladquisició per part de lalumnat duna competència semblant en les dues
llengües oficials- sestava o no complint.
Les dades es van
obtenir tenint com a informadors el professorat i els equips directius dels centres de
preescolar i dEGB. Tres tipus de qüestionari van ser enviats per correu a tot el
professorat per a contestar-los de manera anònima. Amb ells es pretenia obtenir
informació sobre la competència i els usos lingüístics de lalumnat, la
competència i els usos lingüístics del professorat així com les actituds enfront
del procés normalitzador-, i el grau dutilització del gallec i del castellà com a
llengües vehiculars en lensenyament. Per a contrastar la validesa de les respostes,
es van comparar amb les dades obtingudes directament per lequip investigador en una
mostra de 36 centres distribuïts en 12 comarques, mantenint la proporcionalitat que va
ser aplicada al conjunt.
Les conclusions
van ser molt clares: la situació del gallec en lensenyament en aquell moment
depenia de les iniciatives individuals, de manera que si no sintroduïen majors
dosis de planificació i dimplicació per part de les institucions, no es produirien
avenços significatius.
Pel que fa a la
difusió i impacte, els resultats eren realment preocupants per al compliment efectiu dels
objectius lingüístics de la Lei de Normalización Lingüística en làmbit
de lensenyament no universitari. Si poc temps després, el 1995, la Xunta de
Galícia va modificar substancialment el règim lingüístic de lensenyament no
universitari (mitjançant el Decret 247/1995), segurament aquesta modificació no va ser
aliena a les dades tan alarmants que sobservaven en treballs dinvestigació
com el que acabem dindicar.
Durant el curs
acadèmic 1997-98, la Dirección Xeral de Política Lingüística va dur a terme un estudi
estadístic sobre lús de la llengua gallega en tots els centres densenyament
no universitari de Galícia, tant en làmbit administratiu com en el docent. Va ser
un estudi exhaustiu, que va abarcar tots els centres públics i privats de Galícia, i que
va permetre obtenir informació sobre la pràctica totalitat dels col·legis i també
sobre cada una de les aules existents (vegeu Dirección Xeral de Política Lingüística,
1998).
A diferència de
lestudi anterior, no es va dissenyar una mostra representativa sinó que es va optar
per un estudi fet sobre la totalitat dels centres escolars densenyament no
universitari de Galícia. Es va utilitzar un qüestionari específic per a cadascun dels
cicles i etapes: educació infantil, educació primària (primer cicle), educació
primària (segon i tercer cicles), educació secundària obligatòria, BUP i COU, i
formació professional. Aquesta divisió obeïa a lestablerta en el Decret 247/1995
que regula lús de les llengües en lensenyament, ja que un objectiu
fonamental de lestudi era conèixer el seu grau de compliment. Cada qüestionari
incloïa tres tipus dimpresos: un, per a ser emplenat per la direcció; un altre,
per la persona responsable de lENL; i un tercer, perquè fos emplenat pel
professor/a tutor/a de cada una de les classes. En els dos primers es feien preguntes
específiques sobre el centre en conjunt; en el tercer, les preguntes es referien a cada
una de les aules en particular.
La difusió dels
resultats daquest treball va ser molt escassa, donat que ni tan sols es va editar en
forma de llibre. Per tant, hem de suposar que lexplotació daquestes dades va
quedar exclusivamente en mans del departament de ladministració de la Xunta que el
va fer.
Pel que fa al cas
específic de la situación escolar del gallec en les zones gallegòfones de fora de
Galícia lanomenat gallec exterior, corresponent a aquelles zones
de les províncias dAstúries, Lleó, Zamora i Càceres en les quals es parla
gallec, disposem de lestudi promogut i publicat pel Consello da Cultura Galega
a principis dels anys noranta (vegeu Rubal Rodríguez, X., D. Veiga Martínez & N.
Arza Arza, 1992).
Aquest treball
socupa de lestudi de la competència i ús del gallec de la població
escolaritzada i del professorat en aquests territoris gallegoparlants, però en els que la
llengua gallega té un reconeixement legal insuficient.
Per a finalitzar
amb làmbit de lensenyament no universitari, hem de recordar que en la secció
3 (Política lingüística) hem fet referència al segon volum de linforme del
Consello da Cultura Galega titulat El proceso de normalización del idioma gallego
(1980-2000), dedicat a leducació. Fins ara, és el treball més actualitzat i
elaborat amb profunditat sobre la situació de la llengua gallega i del procés de
normalització lingüística en lensenyament infantil i primària de Galícia.
6.
Ensenyament universitari
Pel que fa a
lensenyament universitari, es van elaborar dues investigacions pròpies en les
universitats de Santiago de Compostel·la i de Vigo, respectivament. En el primer cas, es
va confeccionar lestudi O idioma na Universidade de Santiago de Compostela
(vegeu Rodríguez Neira, 1998). Es va basar en una enquesta feta el curs 1995-1996 als
tres col·lectius universitaris: estudiantat, professorat i personal dadministració
i serveis. Les dades recollides en aquest treball van servir posteriorment de base
empírica per al disseny duna part important del pla de normalització lingüística
de la USC http://www.usc.es/~snlus/pnl.htm, que va ser aprovat finalment pel Claustre de
la universitat, loctubre de 2002.
En el segon cas,
un equip interdisciplinar va dur a terme el 1995 linforme sociolingüístic de la
Universitat de Vigo (vegeu Lorenzo Suárez et al., 1997). El procediment
danàlisi també es va basar en una enquesta al professorat, PAS i estudiantat per a
conèixer quina era la situació de la llengua gallega. En el cas de lalumnat es va
dissenyar una mostra estratificada i en el cas de PAS i professorat es va enviar a cada
individu un qüestionari que les persones que així ho van creure oportú van contestar.
El contingut de lenquesta es va centrar en els temes habituals en aquest tipus
dinvestigacions quantitatives. Es va dedicar una atenció preferent als usos
lingüístics dels tres sectors en les funcions, tasques i activitats pròpiament
universitàries, per a conèixer amb més profunditat el nivell dutilització de la
llengua en les activitats pròpies de la institució universitària.
Els resultats van
posar de manifest la presència duna població molt castellanitzada, amb una
excel·lent predisposició per al coneixement i ús del gallec, però amb una escassa
utilització efectiva daquest en les tasques clau, com ara la investigació o la
docència. En canvi, el col·lectiu de PAS mostrava una major tendència a la utilització
del gallec en les seves activitats ordinàrias, sobretot en les activitats escrites. Fins
ara, aquesta informació sociolingüística no sha utilizat amb cap finalitat
aplicada.
7.
Mitjans de comunicació
Els informes i
estudis sobre la llengua gallega en els mitjans de comunicació són escassos. Malgrat
això, hem de destacar la informació sociolingüística que es deriva dels successius
informes sobre la comunicació a Galícia que edita regularment la Secció de Comunicació
del Consello da Cultura Galega (vegeu López García, 2000; 2002).
Aquesta mateixa
institució pública va promoure la realització dun informe sobre el perfil laboral
i professional dels treballadors dels mitjans de comunicació gallecs (vegeu Túñez &
López García, 1998), i en aquest sincloïa una descripció dels usos, habilitats
lingüístiques i opinions dels professionals sobre la llengua gallega.
8.
Altres àmbits: empresa, publicitat i església
En aquesta secció
incloem aquells treballs dinvestigació més rellevants en els àmbits de
lempresa, la publicitat i de lesglésia a Galícia.
No disposem
destudis monogràfics en profunditat sobre el món de lempresa i dels negocis,
però sí que disposem dinformació rellevant i de dades que procedeixen
daltres treballs: per exemple, Bouzada & Lorenzo (1997) i Ramallo &
Rei-Doval (1997).
En lestudi
de Bouzada & Lorenzo (1997), ja comentat anteriorment (vegeu la secció 4.
Administració), es dedica una part important a la situació de la llengua gallega en els
àmbits laborals i empresarials. Amb aquesta finalitat es va utilitzar una metodologia
dinvestigació flexible i variada. Duna banda, es va seleccionar una mostra
representativa de tots els actors socials implicats en els àmbits socioeconòmics i es
van dur a terme entrevistes personals a partir dun guió obert de temes.
Daltra banda, es va dur a terme una enquesta a 118 empreses gallegues amb
lobjectiu dobtenir una valoració directa sobre un conjunto reduït però
estratègic dindicadors sociolingüístics.
Els resultats van
mostrar els factors que estan al darrere de lescassa presència del gallec en
aquests sectors, derivada de la debilitat dels referents destatus i de prestigi
social associats a la llengua, alhora que es constatava la bona predisposició dels agents
socials i de lempresariat gallec per a assumir paulatinament la llengua gallega en
les seves activitats comercials ordinàries.
També en
làmbit específic del món empresarial, en una altra investigació publicada pel
Consello da Cultura Galega, Ramallo & Rei-Doval (1996) tenien com a objecte
destudi els consumidors i els agents empresarials, i sanalitzava la reacció
del público davant del possible augment de lús del gallec en les empreses i
comerços i, complementàriament, sanalitzava lopinió dels comerciants i
empresaris, que serien els encarregats de dur a terme aquest increment dús del
gallec.
En la primera part
daquest estudi es consideren les actituds dels consumidors davant la utilització
del gallec en la publicitat, en letiquetatge de productes, en la rotulació dels
comerços i en les relacions venedor-client. Amb aquest objectiu es va utilitzar una
metodologia quantitativa mitjançant el disseny duna enquesta que es va passar a una
mostra estratificada per edat i hàbitat de residència (1.209 enquestes).
En la segona part
es recullen les opinions dels interlocutors empresarials i comercials, per a la qual cosa
es va seleccionar una mostra estratègica de 33 actors dels quals es va obtenir la
informació mitjançant una entrevista semidirigida.
Les conclusions
del treball són eloqüents: enfront de les cauteles dels interlocutors empresarials pel
que fa a la galleguització de les activitats econòmiques, comercials i empresarials,
cauteles centrades en les inèrcies del passat, en els costos addicionals que això
suposaria, o en la suposada desconfiança dels clients i usuaris davant dun
canvi lingüístic, les actituds de la població davant una major inclusió
del gallec en aquestes activitats són clarament positives i favorables.
En làmbit
específic de la publicitat, el Consello da Cultura Galega també va promoure la
realització i publicació dun estudi específic sobre la inserció de lidioma
gallec (vegeu Ramallo & Rei-Doval, 1996). Es tracta duna investigació sobre la
situació de la llengua gallega en làmbit de la comunicació comercial i en la
publicitat. Els objectius específics van ser: a) consciència sobre
ladequació del gallec per a complir les funcions comunicatives; b) actituds
envers lús del gallec en la publicitat; c) vinculacions entre llengua
gallega i valors habitualment utilizats per la publicitat (prestigi, confiança, estatus,
etc.); d) actituds envers la utilització del gallec en la rotulació i
etiquetatge; i e) receptivitat envers lús personal del gallec en les
relacions comercials cara a cara.
La metodologia
utilitzada va consistir a dissenyar un qüestionari de 46 preguntes per a ser respost per
una mostra representativa de la població gallega (1.209 enquestes a partir duna
mostra estratificada segons el tipus dhàbitat: rural, dispers i urbà).
Les conclusions
del treball es van centrar en comprovar lacceptació que té lús del gallec
tant en la comunicació publicitària en particular com en les dinàmiques comercials en
general. Aquestes dades qüestionen obertament que el gallec sigui considerat un
instrument inapropiat o poc útil per a la publicitat o per al món comercial. A més, per
a un sector creixent de ciutadans, lús del gallec és considerat un estímul de
cara al consum o ladquisició de productes. Tal com assenyalen els autors de
lestudi (pàg. 81), "es necesario reformular la visión sobre el uso del
gallego en el mundo de la publicidad y de la empresa; porque la capacidad de comunicación
que en la actualidad tiene esta lengua le confiere un enorme valor comercial, al vehicular
con eficacia valores como la calidad o la fiabilidad".
En làmbit
específic de la religió i lesglésia, el Consello da Cultura Galega també va ser
la institució promotora de la realització dun informe sobre la receptivitat de la
llengua gallega en la litúrgia (vegeu López Muñoz & García Cendán, 2000). El seu
objectiu consistia a conèixer les opinions dels ciutadans davant la hipòtesis de la
introducció del gallec com a vehicle ordinari de la litúrgia. Tenint en compte que els
arguments principals utilitzat pels responsables eclesiàstics gallecs per a frenar el
procés de galleguització dels actes religiosos és que el públic el rebutjaria i que no
es demanen actes religiosos en gallec, el contingut daquest treball es va encaminar
en la direcció daprofundir en les opinions dels individus sobre aquestes
qüestions.
Per a comprovar
aquestes hipòtesis, es van dissenyar dues mostras. En primer lloc, una mostra de la
població gallega en general (1.400 individus) va ser consultada mitjançant un
qüestionari amb preguntes relatives a la llengua, les creences religioses i a la
litúrgia en gallec. En segon lloc, es va dur a terme una indagació selectiva en deu
parròquies (tamany de la mostra: 400 entrevistes), cinc amb litúrgia en gallec i cinc
amb litúrgia en castellà, en les quals es va passar un altre qüestionari tancat de cinc
preguntes. |