Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Estudis sobre la situació sociolingüística de la llengua gallega (1990-2002), per Anxo M. Lorenzo Suárez


CONTINUA


En l’avaluació del servei lingüístic comarcal es van presentar una sèrie de conclusions relatives al disseny organitzatiu del servei, a les activitats i resultats, així com al grau de satisfacció dels seus usuaris i usuàries. Aquest procés d’avaluació externa, totalment novedós en l’àmbit de la gestió normalitzadora a Galícia, no sembla que hagi servit per a canviar significativament l’organització i el desenvolupament de les activitats dels serveis lingüístics i de la tasca dels tècnics de normalització lingüística.

5. Ensenyament no universitari

El sector de l’ensenyament no universitari va ser objecte de diferents treballs d’investigació, centrats principalment en l’obtenció de dades i d’informació sobre la presència del gallec en la comunitat educativa i, més concretament, sobre el compliment dels objectius relatius a l’ensenyament fixats a la Lei de Normalización Lingüística, aprovada el 1993. A continuació mostrarem, i de forma cronològica, els més rellevants.

La Xunta de Galícia va publicar a principis de la dècada des 90 un treball sobre la situació del gallec en els cicles de l’educació general bàsica i de l’educació primària (vegeu Rubal, 1991). Aquest treball, resultat d’una investigació elaborada per un equip de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Santiago de Compostel·la, tenia com a finalitat, comprovar si l’objectiu central referit a l’ensenyament no universitari de la Lei de Normalización Lingüística –on s’especifica que el sistema educatiu gallec ha de garantir l’adquisició per part de l’alumnat d’una competència semblant en les dues llengües oficials- s’estava o no complint.

Les dades es van obtenir tenint com a informadors el professorat i els equips directius dels centres de preescolar i d’EGB. Tres tipus de qüestionari van ser enviats per correu a tot el professorat per a contestar-los de manera anònima. Amb ells es pretenia obtenir informació sobre la competència i els usos lingüístics de l’alumnat, la competència i els usos lingüístics del professorat –així com les actituds enfront del procés normalitzador-, i el grau d’utilització del gallec i del castellà com a llengües vehiculars en l’ensenyament. Per a contrastar la validesa de les respostes, es van comparar amb les dades obtingudes directament per l’equip investigador en una mostra de 36 centres distribuïts en 12 comarques, mantenint la proporcionalitat que va ser aplicada al conjunt.

Les conclusions van ser molt clares: la situació del gallec en l’ensenyament en aquell moment depenia de les iniciatives individuals, de manera que si no s’introduïen majors dosis de planificació i d’implicació per part de les institucions, no es produirien avenços significatius.

Pel que fa a la difusió i impacte, els resultats eren realment preocupants per al compliment efectiu dels objectius lingüístics de la Lei de Normalización Lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari. Si poc temps després, el 1995, la Xunta de Galícia va modificar substancialment el règim lingüístic de l’ensenyament no universitari (mitjançant el Decret 247/1995), segurament aquesta modificació no va ser aliena a les dades tan alarmants que s’observaven en treballs d’investigació com el que acabem d’indicar.

Durant el curs acadèmic 1997-98, la Dirección Xeral de Política Lingüística va dur a terme un estudi estadístic sobre l’ús de la llengua gallega en tots els centres d’ensenyament no universitari de Galícia, tant en l’àmbit administratiu com en el docent. Va ser un estudi exhaustiu, que va abarcar tots els centres públics i privats de Galícia, i que va permetre obtenir informació sobre la pràctica totalitat dels col·legis i també sobre cada una de les aules existents (vegeu Dirección Xeral de Política Lingüística, 1998).

A diferència de l’estudi anterior, no es va dissenyar una mostra representativa sinó que es va optar per un estudi fet sobre la totalitat dels centres escolars d’ensenyament no universitari de Galícia. Es va utilitzar un qüestionari específic per a cadascun dels cicles i etapes: educació infantil, educació primària (primer cicle), educació primària (segon i tercer cicles), educació secundària obligatòria, BUP i COU, i formació professional. Aquesta divisió obeïa a l’establerta en el Decret 247/1995 que regula l’ús de les llengües en l’ensenyament, ja que un objectiu fonamental de l’estudi era conèixer el seu grau de compliment. Cada qüestionari incloïa tres tipus d’impresos: un, per a ser emplenat per la direcció; un altre, per la persona responsable de l’ENL; i un tercer, perquè fos emplenat pel professor/a tutor/a de cada una de les classes. En els dos primers es feien preguntes específiques sobre el centre en conjunt; en el tercer, les preguntes es referien a cada una de les aules en particular.

La difusió dels resultats d’aquest treball va ser molt escassa, donat que ni tan sols es va editar en forma de llibre. Per tant, hem de suposar que l’explotació d’aquestes dades va quedar exclusivamente en mans del departament de l’administració de la Xunta que el va fer.

Pel que fa al cas específic de la situación escolar del gallec en les zones gallegòfones de fora de Galícia –l’anomenat ‘gallec exterior’, corresponent a aquelles zones de les províncias d’Astúries, Lleó, Zamora i Càceres en les quals es parla gallec–, disposem de l’estudi promogut i publicat pel Consello da Cultura Galega a principis dels anys noranta (vegeu Rubal Rodríguez, X., D. Veiga Martínez & N. Arza Arza, 1992).

Aquest treball s’ocupa de l’estudi de la competència i ús del gallec de la població escolaritzada i del professorat en aquests territoris gallegoparlants, però en els que la llengua gallega té un reconeixement legal insuficient.

Per a finalitzar amb l’àmbit de l’ensenyament no universitari, hem de recordar que en la secció 3 (Política lingüística) hem fet referència al segon volum de l’informe del Consello da Cultura Galega titulat El proceso de normalización del idioma gallego (1980-2000), dedicat a l’educació. Fins ara, és el treball més actualitzat i elaborat amb profunditat sobre la situació de la llengua gallega i del procés de normalització lingüística en l’ensenyament infantil i primària de Galícia.

6. Ensenyament universitari

Pel que fa a l’ensenyament universitari, es van elaborar dues investigacions pròpies en les universitats de Santiago de Compostel·la i de Vigo, respectivament. En el primer cas, es va confeccionar l’estudi O idioma na Universidade de Santiago de Compostela (vegeu Rodríguez Neira, 1998). Es va basar en una enquesta feta el curs 1995-1996 als tres col·lectius universitaris: estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis. Les dades recollides en aquest treball van servir posteriorment de base empírica per al disseny d’una part important del pla de normalització lingüística de la USC http://www.usc.es/~snlus/pnl.htm, que va ser aprovat finalment pel Claustre de la universitat, l’octubre de 2002.

En el segon cas, un equip interdisciplinar va dur a terme el 1995 l’informe sociolingüístic de la Universitat de Vigo (vegeu Lorenzo Suárez et al., 1997). El procediment d’anàlisi també es va basar en una enquesta al professorat, PAS i estudiantat per a conèixer quina era la situació de la llengua gallega. En el cas de l’alumnat es va dissenyar una mostra estratificada i en el cas de PAS i professorat es va enviar a cada individu un qüestionari que les persones que així ho van creure oportú van contestar. El contingut de l’enquesta es va centrar en els temes habituals en aquest tipus d’investigacions quantitatives. Es va dedicar una atenció preferent als usos lingüístics dels tres sectors en les funcions, tasques i activitats pròpiament universitàries, per a conèixer amb més profunditat el nivell d’utilització de la llengua en les activitats pròpies de la institució universitària.

Els resultats van posar de manifest la presència d’una població molt castellanitzada, amb una excel·lent predisposició per al coneixement i ús del gallec, però amb una escassa utilització efectiva d’aquest en les tasques clau, com ara la investigació o la docència. En canvi, el col·lectiu de PAS mostrava una major tendència a la utilització del gallec en les seves activitats ordinàrias, sobretot en les activitats escrites. Fins ara, aquesta informació sociolingüística no s’ha utilizat amb cap finalitat aplicada.

7. Mitjans de comunicació

Els informes i estudis sobre la llengua gallega en els mitjans de comunicació són escassos. Malgrat això, hem de destacar la informació sociolingüística que es deriva dels successius informes sobre la comunicació a Galícia que edita regularment la Secció de Comunicació del Consello da Cultura Galega (vegeu López García, 2000; 2002).

Aquesta mateixa institució pública va promoure la realització d’un informe sobre el perfil laboral i professional dels treballadors dels mitjans de comunicació gallecs (vegeu Túñez & López García, 1998), i en aquest s’incloïa una descripció dels usos, habilitats lingüístiques i opinions dels professionals sobre la llengua gallega.

8. Altres àmbits: empresa, publicitat i església

En aquesta secció incloem aquells treballs d’investigació més rellevants en els àmbits de l’empresa, la publicitat i de l’església a Galícia.

No disposem d’estudis monogràfics en profunditat sobre el món de l’empresa i dels negocis, però sí que disposem d’informació rellevant i de dades que procedeixen d’altres treballs: per exemple, Bouzada & Lorenzo (1997) i Ramallo & Rei-Doval (1997).

En l’estudi de Bouzada & Lorenzo (1997), ja comentat anteriorment (vegeu la secció 4. Administració), es dedica una part important a la situació de la llengua gallega en els àmbits laborals i empresarials. Amb aquesta finalitat es va utilitzar una metodologia d’investigació flexible i variada. D’una banda, es va seleccionar una mostra representativa de tots els actors socials implicats en els àmbits socioeconòmics i es van dur a terme entrevistes personals a partir d’un guió obert de temes. D’altra banda, es va dur a terme una enquesta a 118 empreses gallegues amb l’objectiu d’obtenir una valoració directa sobre un conjunto reduït però estratègic d’indicadors sociolingüístics.

Els resultats van mostrar els factors que estan al darrere de l’escassa presència del gallec en aquests sectors, derivada de la debilitat dels referents d’estatus i de prestigi social associats a la llengua, alhora que es constatava la bona predisposició dels agents socials i de l’empresariat gallec per a assumir paulatinament la llengua gallega en les seves activitats comercials ordinàries.

També en l’àmbit específic del món empresarial, en una altra investigació publicada pel Consello da Cultura Galega, Ramallo & Rei-Doval (1996) tenien com a objecte d’estudi els consumidors i els agents empresarials, i s’analitzava la reacció del público davant del possible augment de l’ús del gallec en les empreses i comerços i, complementàriament, s’analitzava l’opinió dels comerciants i empresaris, que serien els encarregats de dur a terme aquest increment d’ús del gallec.

En la primera part d’aquest estudi es consideren les actituds dels consumidors davant la utilització del gallec en la publicitat, en l’etiquetatge de productes, en la rotulació dels comerços i en les relacions venedor-client. Amb aquest objectiu es va utilitzar una metodologia quantitativa mitjançant el disseny d’una enquesta que es va passar a una mostra estratificada per edat i hàbitat de residència (1.209 enquestes).

En la segona part es recullen les opinions dels interlocutors empresarials i comercials, per a la qual cosa es va seleccionar una mostra estratègica de 33 actors dels quals es va obtenir la informació mitjançant una entrevista semidirigida.

Les conclusions del treball són eloqüents: enfront de les cauteles dels interlocutors empresarials pel que fa a la galleguització de les activitats econòmiques, comercials i empresarials, cauteles centrades en les inèrcies del passat, en els costos addicionals que això suposaria, o en la suposada desconfiança dels clients i usuaris davant d’un ‘canvi lingüístic’, les actituds de la població davant una major inclusió del gallec en aquestes activitats són clarament positives i favorables.

En l’àmbit específic de la publicitat, el Consello da Cultura Galega també va promoure la realització i publicació d’un estudi específic sobre la inserció de l’idioma gallec (vegeu Ramallo & Rei-Doval, 1996). Es tracta d’una investigació sobre la situació de la llengua gallega en l’àmbit de la comunicació comercial i en la publicitat. Els objectius específics van ser: a) consciència sobre l’adequació del gallec per a complir les funcions comunicatives; b) actituds envers l’ús del gallec en la publicitat; c) vinculacions entre llengua gallega i valors habitualment utilizats per la publicitat (prestigi, confiança, estatus, etc.); d) actituds envers la utilització del gallec en la rotulació i etiquetatge; i e) receptivitat envers l’ús personal del gallec en les relacions comercials cara a cara.

La metodologia utilitzada va consistir a dissenyar un qüestionari de 46 preguntes per a ser respost per una mostra representativa de la població gallega (1.209 enquestes a partir d’una mostra estratificada segons el tipus d’hàbitat: rural, dispers i urbà).

Les conclusions del treball es van centrar en comprovar l’acceptació que té l’ús del gallec tant en la comunicació publicitària en particular com en les dinàmiques comercials en general. Aquestes dades qüestionen obertament que el gallec sigui considerat un instrument inapropiat o poc útil per a la publicitat o per al món comercial. A més, per a un sector creixent de ciutadans, l’ús del gallec és considerat un estímul de cara al consum o l’adquisició de productes. Tal com assenyalen els autors de l’estudi (pàg. 81), "es necesario reformular la visión sobre el uso del gallego en el mundo de la publicidad y de la empresa; porque la capacidad de comunicación que en la actualidad tiene esta lengua le confiere un enorme valor comercial, al vehicular con eficacia valores como la calidad o la fiabilidad".

En l’àmbit específic de la religió i l’església, el Consello da Cultura Galega també va ser la institució promotora de la realització d’un informe sobre la receptivitat de la llengua gallega en la litúrgia (vegeu López Muñoz & García Cendán, 2000). El seu objectiu consistia a conèixer les opinions dels ciutadans davant la hipòtesis de la introducció del gallec com a vehicle ordinari de la litúrgia. Tenint en compte que els arguments principals utilitzat pels responsables eclesiàstics gallecs per a frenar el procés de galleguització dels actes religiosos és que el públic el rebutjaria i que no es demanen actes religiosos en gallec, el contingut d’aquest treball es va encaminar en la direcció d’aprofundir en les opinions dels individus sobre aquestes qüestions.

Per a comprovar aquestes hipòtesis, es van dissenyar dues mostras. En primer lloc, una mostra de la població gallega en general (1.400 individus) va ser consultada mitjançant un qüestionari amb preguntes relatives a la llengua, les creences religioses i a la litúrgia en gallec. En segon lloc, es va dur a terme una indagació selectiva en deu parròquies (tamany de la mostra: 400 entrevistes), cinc amb litúrgia en gallec i cinc amb litúrgia en castellà, en les quals es va passar un altre qüestionari tancat de cinc preguntes.


2 de 3