4.1 Sistema arbori de sectors i subsectors

S'adopta la denominació de Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL) perquè es considera adequada per a la finalitat que té aquest projecte. S'observa també que la llista esmentada anteriorment encara no té el caràcter complet de sistema. En la versió actual consta de 7 sectors, 35 subsectors i 85 indicadors (vegeu l'annex 2: Llista de sectors i subsectors. (PDF 16 KB).

El SIL és un conjunt de variables expressades en forma d’indicadors relatives a la situació de la llengua en un context determinat i atenent a uns objectius específics de política lingüística; aquestes variables han de ser sensibles als canvis de l’exterior, han de poder ser presentades mitjançant una expressió quantitativa i ser susceptibles de ser analitzades de manera integrativa.

4.2 Fonts d'informació

Quant a les fonts d'informació, el SIL ha de contenir dades seriades, no puntuals, provinents d'estadístiques oficials o bé d'estudis seriats. Cal distingir entre dades provinents de registres oficials o no (recomptes i dades d'observació) i preguntes d'interrogació directa. El SIL és una estadística integrada en el Pla estadístic anual de la Generalitat de Catalunya. Es proposa que determinades dades recollides per mitjà de l'Ofercat o de l'Indexplà puguin servir també per al Sistema d'Indicadors Lingüístics.

4.3 Tipus d'indicadors

Quant al tipus d'indicador, pot ser útil distingir entre: coneixements, usos i oferta lingüístics. També caldria distingir entre indicadors "estructurals" (cada cinc anys i poc variables) i indicadors "conjunturals" (anuals i més sensibles). En general, s'observa que molts dels indicadors de la proposta actual són indicadors de presència o oferta lingüística i que caldria complementar amb indicadors d'ús lingüístic. El gràfic 4 mostra un exemple d'indicador "d'oferta".

Gràfic 4. Percentatge d'emissores comercials que emeten
més de 50% en català 1996-2002

4.4 Estructura matricial

Quant a l'estructura del SIL hom pot imaginar-la com una matriu en tres dimensions: tipus d'indicador (coneixement, ús i oferta), perdurabilitat de l'indicador (estructural i conjuntural) i sector (els actuals o altres). No és tan important disposar de les dades de totes les cel·les de la matriu, com conèixer-ne els límits i els dèficits.

4.5 Llengües analitzades

Si bé el SIL analitza principalment la llengua catalana, també conté informacions i dades sobre les dues llengües oficials a Catalunya. Es veu convenient de poder comparar les dades entre les dues llengües oficials, i amb altres llengües quan sigui necessari.

4.6 Comparació internacional

Els indicadors, en la mesura del possible, han de ser comparables internacionalment. Es proposa d'establir els contactes necessaris per poder comparar els indicadors d'altres llengües o de països plurilingües. Sovint la comparabilitat entre diversos indicadors de diferents àmbits o subàmbits i entre anys diferents és tan important com la dada per ella mateixa.

4.7 Sistema modular

Es recomana de disposar, en una primera versió, d’una bateria bàsica d'indicadors, que podria anar-se ampliant progressivament. S'accepta, en una primera fase, de disposar d'una bona selecció d'indicadors no gaire extensa. Es posa un èmfasi especial en què el Sistema d'Indicadors Lingüístics pugui tenir dos nivells de lectura: un nivell complex amb tots els indicadors i un nivell més/ simple amb uns pocs indicadors. La taula 1 mostra el nombre actual d'indicadors amdades i classificats per sectors.

4.8 Indicadors de síntesi

Es recomana que fóra útil disposar d'indicadors de síntesi per a cadascun dels sectors de la llista actual. També seria útil poder prioritzar els indicadors de cada sector o bé fer ponderacions objectives per mitjà d'informacions estadístiques relatives a l'economia o sector productiu. S'interroga també sobre un indicador sintètic global i sobre la dificultat de ponderació i d'agregació. Quant al concepte d'indicador sintètic agregat es posa l'exemple de l'IPC que recull diversos productes. Es subratlla la diferència entre dues maneres d'entendre un indicador sintètic: a) indicador agregat fruit d'una operació matemàtica i b) indicador representatiu que és el resultat d'una selecció estratègica i que recull altres indicadors. Es preveu que ni tots els sectors ni tots els indicadors seran integrables (agregables) en un únic indicador general o sectorial; per exemple: els indicadors del sector "difusió exterior" no es poden agregar a la resta d'indicadors.

4.9 Estudi de nous fenòmens

El SIL ha de poder integrar fenòmens emergents com la immigració o les tecnologies de la informació que per la seva importància poden condicionar la societat catalana.

4.10 Consens metodològic

Es valora positivament la cerca del consens en el Sistema d'Indicadors Lingüístic entre tots els experts socials i professionals de la planificació lingüística.

5. Recomanacions de la comissió d'experts

Més enllà de les característiques del SIL sobre les quals hi ha un consens generalitzat, la comissió d'experts va fer les propostes i recomanacions següents:

5.1 Interès ciutadà

Els indicadors han de posar l'èmfasi en els interessos dels ciutadans, no només en els dels experts. És a dir, els ciutadans han de veure que els indicadors lingüístics són útils. En aquest sentit, se suggereix una anàlisi qualitativa amb un grup focus que ajudi a valorar la proposta d'indicadors elaborada pels experts. S'han de trobar elements de connexió entre els indicadors necessaris per als experts i els percebuts com a necessaris pels ciutadans.

5.2 Anàlisi de la situació lingüística versus l’avaluació de la política lingüística

Cal distingir entre un SIL que avalua la política lingüística i un SIL que informa sobre la situació sociolingüística que mesura els coneixements, l'oferta i els usos lingüístics. Ambdós sistemes són possibles, però tenen objectius i mètodes diferents.

5.3 Sistema públic

També es valora positivament que una institució com la Direcció General de Política Lingüística es proposi promoure un sistema públic d'indicadors lingüístics i que això pot fer augmentar la credibilitat de la institució. Fóra molt desitjable que els poders públics informessin periòdicament sobre l'avaluació de les polítiques del seu àmbit competencial.

5.4 Unificació de protocols

Es proposa d'unificar protocols d'enquestes sobre ús i identitats lingüístics. Ex. "llegir o no les respostes". També es proposa d'utilitzar un mateix protocol lingüístic en les enquestes (sociolingüístiques o no) que promouen la Generalitat i altres administracions, la qual cosa permetria disposar de dades sociolingüístiques amb un cost molt baix. Aquesta unificació afectaria tant els estudis sociolingüístics promoguts per la Generalitat com altres treballs que continguin alguna pregunta lingüística. A continuació mostrem un exemple amb quatre estudis que han formulat una pregunta sobre identitat lingüística de manera diferent, la qual cosa implica que les dades no siguin estrictament comparables. Vegeu les taules 2 i 3.

Taula 2. Formularis sobre identitat i ús lingüístics

Taula 3. Quina és la seva llengua (principal/habitual)?

5.5 Estudis dels usos lingüístics interpersonals

S'observa la necessitat de disposar de dades sobre usos interpersonals. Quant a l'ús lingüístic caldria distingir entre diversos usos: "escoltar, parlar, llegir i escriure", igual com ja es distingeix en les dades sobre coneixements lingüístics (entendre, saber parlar, saber llegir i saber escriure).

5.6 Utilitat social dels indicadors

Quant a la utilitat dels indicadors es recorda que, dins dels processos d’intervenció social, hi ha tres tipus d’elements que configuren una piràmide estructural: percepcions socials, arguments i evidències. En aquesta piràmide els indicadors es troben a l'alçada de les evidències. Un bons indicadors poden ajudar a tenir un bon discurs argumentatiu i a la llarga a modificar les percepcions socials.

5.7 Sobre els indicadors de síntesi

S'assenyala que en diferents institucions sobre polítiques socials s'utilitzen indicadors de síntesi que són com una mena d'iceberg que sintetitzen molts altres indicadors o aspectes i que són de comprensió i lectura fàcils. El sistema d'indicadors constaria de la part visible dels indicadors públics sobre "situació de la llengua" i de la part no visible amb altres indicadors sobre avaluació i gestió de polítiques. Exemple: "Quan el salmó salvatge torna a viure al riu" és un indicador sintètic de sostenibilitat mediambiental que comporta altres indicadors ecològics.

5.8 Dades de percepció subjectiva

Es considera que fóra també útil disposar de dades de percepció subjectiva sobre la situació de la llengua que poden tenir els ciutadans i que complementen les dades objectives.