Estiu 2003

Aquest article defineix el concepte d'indicador lingüístic i formula les principals característiques del Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL), d'acord amb un grups d'experts. El SIL s’ha promogut des de l'Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), i dóna alguns exemples parcials d'indicadors de les llengües a Catalunya.

Sumari

1. Què és un indicador lingüístic?

2. Precedents i tipus d'indicadors lingüístics a Catalunya

3. Què és el Sistema d'Indicadors Lingüístics?

4. Bases del Sistema d'Indicadors Lingüístics

5. Recomanacions de la comissió d'experts

6. A mode de conclusions

7. Bibliografia bàsica sobre indicadors socials i lingüístics

1. Què és un indicador lingüístic?

El terme "indicador cultural" fou introduït el 1969 per G. Gerbner, investigador de la Universitat de Pensilvània per ajudar a comprendre els efectes dels mitjans de comunicació sobre la cultura. A mitjan dels anys setanta, la UNESCO va començar l'estudi dels indicadors culturals.

Definim indicador lingüístic (1) com una variable seriada o relació entre variables de tipus quantitatiu, la mesura de les quals al llarg del temps proporciona informació rellevant sobre la situació lingüística d'una organització, del seu entorn o de la societat en general, i ajuda a la presa de decisions polítiques i tècniques de planificació lingüística.

Entre les característiques dels indicadors destaquem les següents:

a) Claredat en la definició: s'han d'explicitar els conceptes que s'utilitzen, sense cap risc d'ambigüitat o confusió.

b) Coherència amb els objectius marcats: han de referir-se explícitament a les hipòtesis de treball amb què s'ha plantejat la nostra activitat.

c) Pertinència de la variable considerada: han de mesurar els aspectes més rellevants d'allò que efectivament volem conèixer.

d) Viabilitat d'obtenció: han de poder-se recollir amb els recursos de què efectivament es disposa o bé es disposarà. Cal definir també la periodicitat i el lloc d'obtenció, entre altres aspectes.

e) Estabilitat: han de poder constituir una sèrie temporal de dades. Els indicadors s'han de poder consensuar, però un cop adoptats no poden ser sotmesos a discussió.

f) Fiabilitat: han de ser fiables, en el sentit que qualsevol canvi en l'indicador es correspongui a un canvi en la variable que es mesura.

g) Comprensibilitat: han de ser compresos per no especialistes, encara que les tècniques d'elaboració puguin ser complexes.

2. Precedents i tipus d'indicadors lingüístics a Catalunya

Entre els diversos projectes i eines relatives a indicadors lingüístics que s'han desenvolupat a Catalunya destaquem els següents:

a) Les dades sobre coneixements de català que proporcionen els censos i padrons (2)  han estat els primers i sovint els indicadors lingüístics més rellevants. (3) (Noves SL, Tardor 200)

b) Un segon punt de referència inicial va ser l'Índex de Normalització Lingüística a Catalunya (INLAC), (4) projecte no desenvolupat que es va presentar al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1986.

c) Entre 1993 i 1997 el projecte Índex d'Ús de Català (INUSCAT) (5) mesurava per mitjà d'un indicador objectiu i un indicador subjectiu l'estat de la llengua.

d) A partir de 1995 es desenvolupa i s'estén a tot el territori una eina anomenada Indexplà, (6) amb una doble finalitat: d'una banda, amb l’establiment d’un conjunt de microindicadors de la llengua catalana en una organització; i d'una altra, com una eina del programa de gestió lingüística (vegeu "Indexplà. Programa d'avalució de les organitzacions" Noves SL, Estiu 2003 que desenvolupa especialment el Consorci per a la Normalització Lingüística.

e) També els anomenats indicadors tipus (7) del Pla general de normalització lingüística donaven compte dels resultats clau (8) d'aquest Pla en diversos sectors.

f) L'Ofercat és un projecte que mesura la presència o oferta de la llengua catalana en un territori o en una ciutat.

Tots aquests projectes i eines són la base teòrica i pràctica d’una bona part del projecte actual que anomenem Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL).

3. Què és el Sistema d'Indicadors Lingüístics?

Des de 1998, d'acord amb el marc normatiu, (9) la DGPL va iniciar un projecte anomenat Sistema Indicadors Lingüístics (SIL) amb una doble finalitat:

a) Conèixer i processar les dades sobre coneixements, oferta i usos lingüístics de la població general i de sectors específics de la societat.

b) Conèixer i processar les dades sobre els resultats obtinguts i l'impacte sociolingüístic de les actuacions de política lingüística.

Aquest projecte pretén sistematitzar una multiplicitat de dades provinents de diverses fonts d'informació i també de mètodes de recollida múltiples: cens lingüístic, enquestes oficials i no oficials, treballs d'observació, Indexplà, Ofercat i altres estudis i treballs seriats.

D'altra banda, cal recordar també que la DGPL elabora des de 1998 l'Informe de Política Lingüística que presenta al Parlament de Catalunya i al Consell Social de la Llengua Catalana. Si bé és cert que una part de les dades de l'Informe són indicadors, el projecte del SIL, com hem vist anteriorment, té una finalitat diferent i complementària de l'Informe.

Durant l’any 2000 i el 2001 es va elaborar una base de dades d'indicadors lingüístics en tres dimensions: situació (coneixements, oferta i usos lingüístics), activitat (polítiques lingüístiques) i impacte (d'aquestes polítiques).

La dimensió de situació mesura les condicions en què es troben els destinataris de les actuacions i/o el medi que els envolta (percentatge de la població que sap parlar català, percentatge d'ús en la documentació municipal, en el cartells, en la retolació, etc.). Vegeu un exemple d'indicador de situació al gràfic 1.

Gràfic 1. Evolució de la població que sap escriure
en català i de la població que sap parlar en català 1986-1996

La dimensió d'activitat mesura el volum de productes i de serveis oferts (nombre de cursos, d'alumnes, de convenis vigents, nombre de corporacions locals que han aprovat un reglament de català). Vegeu un exemple d'indicador d'activitat al gràfic 2.

Gràfic 2. Reglaments d'ús de català aprovats
per les corporacions locals

L'impacte mesura els resultats aconseguits amb les actuacions: nombre d'habitants de corporacions locals amb reglaments d'ús del català, percentatge de personal amb el nivell adequat, oficines judicials amb disponibilitat oral en català, nombre d'emissores que emeten més del 50 % en català, etc. El gràfic 3 mostra un exemple d'indicador d'impacte.

Gràfic 3. Població acumulada d'habitants de municipis
amb reglament d'ús de català

Aquest projecte consisteix, doncs, en un sistema d'indicadors lingüístics que ha de permetre disposar simultàniament i segons els casos, d’indicadors d'activitat, d'impacte i de situació de coneixements, oferta i ús del català.

Durant el 2002 una comissió d'experts i de responsables de política lingüística ha elaborat l'informe inicial sobre el Sistema d'Indicadors Lingüístics (SIL), centrat principalment, en els indicadors de situació de la llengua i també en els d'impacte. (Vegeu l'annex 1: Llista provisional d'Indicadors lingüístics) (PDF 30 KB).

La comissió està formada per una vintena d'experts de disciplines tan diverses com: estadística, sociologia, avaluació de polítiques, sociolingüística, psicologia, planificació lingüística, dret, ensenyament i altres activitats professionals. Aquesta comissió fou presidida per Lluís Jou i estava formada per: Josep Maria Aragay, Joaquim Arenas, Joaquim Capellades, Francesc Domínguez, Albert Fabà, Jaume Farràs, Yvonne Griley, Marc Leprêtre, Marta Masats, Josep Missé, Mònica Pereña, Miquel Pueyo, Enric Renau, Elvira Riera, Mercè Romagosa, Joan Maria Romaní, Marta Rovira, Mercè Solé, Joan Subirats, Albert Valero, Francesc Vallverdú, Àngels Viladot, Josep Maria Vilalta i Joan Solé Camardons, que actuava com a coordinador.

4. Bases del Sistema d'Indicadors Lingüístics

Aquestes bases són fruït de les observacions orals i escrites de la comissió d'experts en diverses reunions generals i sectorials. Les aportacions s'han reordenat i contextualitzat per a una major comprensió.