Estiu 2003

L’estudi Ofercat a Tarragona es va dur a terme entre la primavera de 2001 i la de 2002. El treball de camp es va fer entre novembre i gener d’aquell període. El juny de l’any passat es va fer la presentació pública de resultats a tota la ciutat, amb un acte obert a l’Ajuntament i diversos dossiers de premsa i els subsegüents reportatges que van publicar alguns mitjans de comunicació locals. A finals d’any, es va presentar una comunicació sobre el funcionament del programa a les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona (del 27 al 29 de novembre de 2002); en aquestes Jornades també es va projectar una presentació en Power Point dels resultats presentats el juny i, part d’aquests resultats encara no fets públics anteriorment, es van utilitzar per a la ponència de l’àmbit socioeconòmic. Les dades que es presenten ara en aquest article són un resum de les diferents presentacions públiques fetes durant l’any 2002.

Sumari

1. Context general de la ciutat de Tarragona

2. Justificació local

3. Utilitat de l'eina per a la planificació lingüística

4. Principals resultats: taules i gràfics

5. Oferta de català a l'Administració pública

6. Oferta de català als sectors de l'economia i de la societat

7. Oferta de català als mitjans de comunicació i a l'ensenyament i sanitat

8. Conclusions en l'àmbit local

1. Context general de la ciutat de Tarragona

Tarragona  és una ciutat industrial, turística i de serveis, capital de província i amb un fort creixement urbanístic des de finals dels anys 90. La Tarragona actual és fruit de l’evolució social i econòmica dels últims 40 anys del segle XX: de la ciutat de "militars i funcionaris" s’ha passat a la ciutat de la indústria petroquímica (entre les 3 primeres d’Europa), amb una forta implantació d’indústries multinacionals i grans cadenes comercials i un nombre molt elevat de turistes cada any per visitar, bàsicament, els monuments de l’època romana, les platges i el complex turístic d’Universal Mediterranea (Port Aventura). Segons l’últim cens, publicat el 4 d’abril de 2002, la ciutat compta amb 119.353 habitants, encara que les previsions més realistes parlen de 140.000 habitants, ja que durant els darrers tres anys s’han instal·lat a la ciutat un gran nombre de persones immigrants que encara no figuren al cens oficial.

Per a l’elaboració de l’Ofercat de l’any 2001, les dades sobre les quals es va treballar van ser les següents: 109.995 habitants censats i amb una competència lingüística que oscil·la entre 94,5 (entendre) i un 73,5 (saber parlar), segons el cens de 1996. Com a capital de província, compta amb tot tipus de representació administrativa: estatal, autonòmica, provincial, comarcal, local i judicial, i el sector serveis inclou comerços i empreses de tot tipus.

L’anatomia urbana és peculiar i ha determinat la realitat actual. Trobem un centre urbà fortament poblat i una sèrie de nuclis separats (cada vegada menys, a causa de l’edificació constant) que formen els barris de Ponent i de Llevant. Històricament, aquesta estructura ha comportat l’aïllament dels barris: han estat nuclis de població separats amb una realitat sociolingüística diferenciada. Així, els barris de Ponent s’han format sobre la base de l’emigració massiva dels anys 60 i 70, mentre que els barris de Llevant han estat conseqüència de la instal·lació de població residencial que ha deixat el nucli urbà per buscar més espai i tranquil·litat.

No és difícil concloure que ens trobem amb un centre i uns barris residencials amb una presència notable del català, mentre que els barris de Ponent estan formats per persones de llengua castellana, majoritàriament, que han mantingut el castellà com a llengua d’ús habitual. Només la presència del català a l’escola ha fet possible que les noves generacions que viuen en aquests barris aprenguin les dues llengües oficials i que tinguin un nivell de coneixement (no necessàriament d’ús) acceptable.

2. Justificació local

En el moment de fer el pilotatge del programa Ofercat, es van triar cinc tipus de població molt diferents, prenent com a base criteris de diversitat sociolingüística, activitat econòmica i nombre d’habitants. Alhora, però, aquestes poblacions són representatives de les principals tipologies de poblacions presents a Catalunya avui dia.

3. Utilitat de l'eina per a la planificació lingüística

D’ençà de la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), fa catorze anys, una de les feines que ha dut a terme —en col·laboració amb d’altres organismes— ha estat precisament crear i desenvolupar instruments d’anàlisi rigorosos, amb l’objectiu final d’obtenir dades fiables que permetin la planificació de l’acció normalitzadora més escaient en cada espai i en cada moment.

L’Indexplà i el Programa per a l’anàlisi lingüística d’organitzacions van ser les primeres eines d’aquest tipus que va crear el CPNL, aplicables a tota mena d’organitzacions, individualment. Ara, l’Ofercat representa un pas endavant important en aquest procés de creixement i millora de les eines. Es disposa d’un programa que permet l’anàlisi global de tot un municipi, però també d’un barri en concret, si es vol. S’ha passat del nivell individual —Indexplà—, de poca utilitat sociolingüísticament, potser, al col·lectiu —Ofercat—, que forneix informació real de l’ús públic de la llengua des de diverses perspectives i que també pot ser útil i aplicable als estudis sociolingüístics.

Amb l’Ofercat s’analitza l’oferta de català —en aquest cas— de tot un àmbit territorial amb indicadors referits a: l’administració pública, el món socioeconòmic (sector primari, secundari i terciari; des de la indústria al petit comerç, passant pels centres comercials i els serveis públics), la sanitat, l’ensenyament, el mitjans de comunicació, l’associacionisme, l’esport i l’oci. El resultat es pot expressar mitjançant gràfiques i xifres concretes que permeten quantificar el grau d’oferta lingüística en català d’un determinat territori, municipi o barri.

Amb les gràfiques generades pel programa es pot començar a valorar els resultats, des dels més globals als més concrets —per àmbits. Naturalment, els índexs Ofercat es poden prendre com a referència per detectar els punts forts i els punts febles del territori estudiat de cara a la planificació de les accions de normalització lingüística pertinents als àmbits i sectors que ho necessitin. Una altra possibilitat que ofereix el programa, atès que es pot aplicar periòdicament al mateix territori, és estudiar l’evolució dels usos públics, tant si s’hi han aplicat accions normalitzadores —se’n detectaria la incidència—, com si no —en aquest cas reflectiria l’evolució natural de les tendències d’usos públics de la llengua en cada àmbit.

El CPNL preveu fer observacions cada cinc anys, de manera que la segona observació a Tarragona es farà el 2006 i se’n presentaran els resultats l’any següent.

Quant a tendències, des del punt de vista sociolingüístic, la comparació de resultats dels diferents territoris on s’ha aplicat també aporta una informació valuosa per establir el mapa d’ús social públic de la llengua i, en successives observacions, veure l’evolució de les tendències apuntades des de la primera aplicació del programa. Cal dir que la comissió que ha desenvolupat el programa ha comptat amb tècnics del CPNL, de l’Institut de Sociolingüística Catalana http://www.gencat.cat/llengua/dades (ISC, òrgan de la DGPL) i un assessor en avaluació i informàtica. En aquest sentit, des de l’ISC, s’han creuat les dades obtingudes per l’Ofercat amb les dades d’evolució de població, les dades sociolingüístiques de coneixement i ús del català extretes dels censos lingüístics i les que aporten algunes enquestes concretes sobre coneixement i ús declarat de la llengua —aquesta darrera dada, només disponible per a Tarragona (dades de 1991), Manresa i Santa Coloma de Gramenet (aquestes dues poblacions, amb dades de l’any 2000). Aquestes comparacions permeten observar tendències sociolingüístiques i també concloure que coneixement, ús i oferta lingüístics són tres variables estretament interrelacionades que es condicionen mútuament.

4. Principals resultats: taules i gràfics

L’estudi Ofercat a Tarragona es va fer entre la primavera de 2001 i la de 2002. El treball de camp es va dur a terme entre novembre i gener d’aquell període. El juny de l’any passat es va fer la presentació pública de resultats a tota la ciutat, amb un acte obert a l’Ajuntament i diversos dossiers de premsa i els subsegüents reportatges que van publicar alguns mitjans de comunicació locals. A finals d’any, es va presentar una comunicació sobre el funcionament del programa a les Jornades sobre la llengua a les comarques de Tarragona (27 a 29 de novembre de 2002); en aquestes Jornades també es va projectar una presentació en Power Point dels resultats presentats al juny i, part d’aquests resultats, encara no fets públics anteriorment, es van utilitzar per a la ponència de l’àmbit socioeconòmic. Totes les dades que es presenten a continuació són un resum d’aquestes diferents presentacions públiques.

5. Oferta de català a l’Administració pública

En els gairebé vint anys transcorreguts d’ençà de la promulgació de la Llei de normalització lingüística (abril de 1983), l’Administració pública s’hi ha anat adaptant en graus diferents. Tarragona, com a capital de província, té una àmplia representació de totes les administracions: des de la de l’Estat (amb delegacions de tots els ministeris) fins a l’estrictament local (municipal), passant per l’autonòmica (amb delegacions territorials de tots els departaments de la Generalitat), la provincial (Diputació) i la comarcal (Consell Comarcal del Tarragonès), a més de l’Administració de Justícia (amb una trentena de dependències diferents). Això permet fer una radiografia força completa dels diferents graus d’oferta de català segons cadascuna.

L’Administració autonòmica i la local presenten uns índexs altíssims, 98% i 96% de mitjana respectiva. En el cas de l’autonòmica, només les comunicacions escrites [CE] presenten un índex inferior al 90% —concretament un 85%—, atesa l’obligatorietat legal de disposar de models de documents en castellà per als ciutadans que els sol·licitin.

Gràfic 1. Administració local

Gràfic 2. Administració autonòmica