Logotip de la revista Noves SL

Presentaciˇ

hemeroteca

b˙stia

Logo


Aplicaciˇ local o territorial de l'Ofercat,
per Rosa Ibarz i Enric Garriga


CONTINUA


Pel que fa a l’Administraciˇ de l’Estat, amb una mitjana del 52%, destaca negativament l’escÓs 11% de comunicacions escrites en catalÓ, que vol dir que aquesta administraciˇ ni emet documents ni disposa, prÓcticament, de models de documents en catalÓ per als ciutadans. La retolaciˇ de les dependŔncies de l’Estat —identificativa [RID] o informativa [RIN]— no arriba a la situaciˇ de bilingŘe. En canvi, la llengua oral es decanta una mica a favor del catalÓ en la d’identificaciˇ [LIO, 55%] i clarament per aquesta en la d’adaptaciˇ a la llengua d’un interlocutor que s’hi adreša en catalÓ [LAO, 70%].

GrÓfic 3. Administraciˇ de l'Estat

GrÓfic 3. Administraciˇ de l'Estat

El cas de l’Administraciˇ de justÝcia Ús una mica especial, perquŔ la transferŔncia de les competŔncies a la Generalitat Ús posterior a l’any 1983 i no total, ja que en alguns aspectes fonamentals continua subjecta a directrius d’Ómbit estatal. Aix˛ es reflecteix clarament en la retolaciˇ, molt bilingŘitzada en la identificativa [RID, 57%] i mÚs catalanitzada encara en la informativa [RIN, 65%]. El factor mÚs fort de l’Administraciˇ de JustÝcia Ús la disponibilitat de models de documents en catalÓ per als ciutadans i els operadors d’aquest Ómbit [CE, 75%], fruit de l’esforš dels tŔcnics de normalitzaciˇ lingŘÝstica del Departament de JustÝcia en els darrers anys per traduir aquests models. Aix˛ no vol dir, per˛, que els trÓmits, resolucions o sentŔncies, la documentaciˇ judicial en sentit ampli, es facin en catalÓ. L’aspecte negatiu de la JustÝcia Ús el factor llengua oral: 23% en la d’identificaciˇ [LIO] i un 30% en la d’adaptaciˇ [LAO]. Aquesta circumstÓncia obeeix, sens dubte, al fet que en matŔria de personal la mobilitat i l’ocupaciˇ de places Ús de competŔncia i d’Ómbit estatal encara.

GrÓfic 4. Administraciˇ de justÝcia

GrÓfic 4. Administraciˇ de justÝcia

6. Oferta de catalÓ als sectors de l’economia i de la societat

El sector de l’economia inclou empreses dels sectors primari i secundari dels polÝgons industrials, grans superfÝcies i centres comercials, associacions professionals i gremis, transports p˙blics, comeršos i empreses de serveis. Cadascun d’aquests subsectors (i els Ómbits en quŔ es divideixen) presenta indicadors forša diferenciats segons els factors. La mitjana global Ús d’un 66% d’oferta de catalÓ, en la qual tÚ un pes favorable important la llengua d’adaptaciˇ oral [LAO, 75%]. En contrast negatiu, hi ha el factor de les comunicacions escrites [CE, 55%], on pesa molt la publicitat que reben els ciutadans a les seves b˙sties que ben just arriba al bilingŘisme. La retolaciˇ, tant la identificativa com la informativa, es troba a la ratlla del 60%.

GrÓfic 5. Economia

GrÓfic 5. Economia

TambÚ s’ha fet un estudi separat de la retolaciˇ al centre de la ciutat i als barris. En aquest cas, les diferŔncies sˇn notables: els percentatges que ens dˇna al centre de la ciutat sˇn del 80% (RID) i del 72% (RIN), mentre que als barris de Tarragona aquests percentatges baixen fins al 54% (RID) i el 23% (RIN). La retolaciˇ, ara, Ús el reflex dels contrastos sociolingŘÝstics de la ciutat.

GrÓfic 6. Comeršos i empreses de serveis (barris)

GrÓfic 6. Comeršos i empreses de serveis (barris)

GrÓfic 7. Comeršos i empreses de serveis (centre)

GrÓfic 7. Comeršos i empreses de serveis (centre)

El sector de societat i oci inclou associacions culturals i esportives de tota mena, parr˛quies i esglÚsies cristianes, espectacles de cinema, teatre i esportius. Tots els factors superen el 80%,

excepte el de la llengua d’iniciaciˇ oral [LIO] que nomÚs arriba al 50%. Les causes d’aquest gran contrast es troben, en bona part, en la llengua de les projeccions cinematogrÓfiques —100% en castellÓ en el perÝode observat— i, en menor grau, en l’associacionisme cultural i esportiu, tot i que en aquest segon cas es compensa notablement en la llengua d’adaptaciˇ oral [LAO], que arriba al 89%.

GrÓfic 8. Societat i oci

GrÓfic 8. Societat i oci

7. Oferta de catalÓ als mitjans de comunicaciˇ i a l’ensenyament i sanitat

Al sector dels mitjans de comunicaciˇ nomÚs s’observen dos factors: les comunicacions escrites [CE], Ús a dir, els diaris i setmanaris, tant els locals i comarcals, com els de difusiˇ general, i la llengua d’identificaciˇ oral [LIO], Ús a dir, els mitjans audiovisuals —rÓdios i cadenes de TV—, tambÚ tant els locals i comarcals com els de difusiˇ general. AixÝ, tant en un cas com en l’altre, la mitjana se situa al 40% a favor del catalÓ. Aquest percentatge s’assoleix, pel que fa a la premsa, amb els diaris locals i els dos diaris generals existents en catalÓ; quant als mitjans audiovisuals, la televisiˇ local i l’auton˛mica, les emissores de rÓdio locals i les programacions locals de les emissores generalistes sˇn les que permeten arribar a aquest resultat.

GrÓfic 9. Mitjans de comunicaciˇ

GrÓfic 9. Mitjans de comunicaciˇ


2 de 3