Pel que fa a l’Administració de l’Estat, amb una mitjana del 52%, destaca negativament l’escàs 11% de comunicacions escrites en català, que vol dir que aquesta administració ni emet documents ni disposa, pràcticament, de models de documents en català per als ciutadans. La retolació de les dependències de l’Estat —identificativa [RID] o informativa [RIN]— no arriba a la situació de bilingüe. En canvi, la llengua oral es decanta una mica a favor del català en la d’identificació [LIO, 55%] i clarament per aquesta en la d’adaptació a la llengua d’un interlocutor que s’hi adreça en català [LAO, 70%].

Gràfic 3. Administració de l'Estat

El cas de l’Administració de justícia és una mica especial, perquè la transferència de les competències a la Generalitat és posterior a l’any 1983 i no total, ja que en alguns aspectes fonamentals continua subjecta a directrius d’àmbit estatal. Això es reflecteix clarament en la retolació, molt bilingüitzada en la identificativa [RID, 57%] i més catalanitzada encara en la informativa [RIN, 65%]. El factor més fort de l’Administració de Justícia és la disponibilitat de models de documents en català per als ciutadans i els operadors d’aquest àmbit [CE, 75%], fruit de l’esforç dels tècnics de normalització lingüística del Departament de Justícia en els darrers anys per traduir aquests models. Això no vol dir, però, que els tràmits, resolucions o sentències, la documentació judicial en sentit ampli, es facin en català. L’aspecte negatiu de la Justícia és el factor llengua oral: 23% en la d’identificació [LIO] i un 30% en la d’adaptació [LAO]. Aquesta circumstància obeeix, sens dubte, al fet que en matèria de personal la mobilitat i l’ocupació de places és de competència i d’àmbit estatal encara.

Gràfic 4. Administració de justícia

6. Oferta de català als sectors de l’economia i de la societat

El sector de l’economia inclou empreses dels sectors primari i secundari dels polígons industrials, grans superfícies i centres comercials, associacions professionals i gremis, transports públics, comerços i empreses de serveis. Cadascun d’aquests subsectors (i els àmbits en què es divideixen) presenta indicadors força diferenciats segons els factors. La mitjana global és d’un 66% d’oferta de català, en la qual té un pes favorable important la llengua d’adaptació oral [LAO, 75%]. En contrast negatiu, hi ha el factor de les comunicacions escrites [CE, 55%], on pesa molt la publicitat que reben els ciutadans a les seves bústies que ben just arriba al bilingüisme. La retolació, tant la identificativa com la informativa, es troba a la ratlla del 60%.

Gràfic 5. Economia

També s’ha fet un estudi separat de la retolació al centre de la ciutat i als barris. En aquest cas, les diferències són notables: els percentatges que ens dóna al centre de la ciutat són del 80% (RID) i del 72% (RIN), mentre que als barris de Tarragona aquests percentatges baixen fins al 54% (RID) i el 23% (RIN). La retolació, ara, és el reflex dels contrastos sociolingüístics de la ciutat.

Gràfic 6. Comerços i empreses de serveis (barris)

Gràfic 7. Comerços i empreses de serveis (centre)

El sector de societat i oci inclou associacions culturals i esportives de tota mena, parròquies i esglésies cristianes, espectacles de cinema, teatre i esportius. Tots els factors superen el 80%,

excepte el de la llengua d’iniciació oral [LIO] que només arriba al 50%. Les causes d’aquest gran contrast es troben, en bona part, en la llengua de les projeccions cinematogràfiques —100% en castellà en el període observat— i, en menor grau, en l’associacionisme cultural i esportiu, tot i que en aquest segon cas es compensa notablement en la llengua d’adaptació oral [LAO], que arriba al 89%.

Gràfic 8. Societat i oci

7. Oferta de català als mitjans de comunicació i a l’ensenyament i sanitat

Al sector dels mitjans de comunicació només s’observen dos factors: les comunicacions escrites [CE], és a dir, els diaris i setmanaris, tant els locals i comarcals, com els de difusió general, i la llengua d’identificació oral [LIO], és a dir, els mitjans audiovisuals —ràdios i cadenes de TV—, també tant els locals i comarcals com els de difusió general. Així, tant en un cas com en l’altre, la mitjana se situa al 40% a favor del català. Aquest percentatge s’assoleix, pel que fa a la premsa, amb els diaris locals i els dos diaris generals existents en català; quant als mitjans audiovisuals, la televisió local i l’autonòmica, les emissores de ràdio locals i les programacions locals de les emissores generalistes són les que permeten arribar a aquest resultat.

Gràfic 9. Mitjans de comunicació