|
Estudi Joventut i seguretat a Catalunya
Presentació
Les polítiques públiques han d’orientar-se,
en primer lloc, a facilitar el desenvolupament de les
persones i a millorar la cohesió social, sobretot quan
afecten la formació i la socialització de la gent jove.
La mateixa cohesió social reposa, en part, en l’existència
d’un sistema d’ensenyament equitatiu que permeti accedir
satisfactòriament als ensenyaments superiors o a la vida
laboral. I aquest procés ha de tenir en compte els diferents
punts de sortida i la diversitat de les trajectòries
possibles, de manera que permeti als mateixos joves configurar
eficaçment els seus projectes en un món sotmès a canvis
accelerats.
L’educació dels joves
requereix, doncs, l’accés als coneixements pertinents
en cada cas, però requereix, tant o més, el reforç de
la seva formació en actituds, valors i normes. És a dir,
requereix també incrementar les seves habilitats per
relacionar-se de manera positiva amb els seus companys
o companyes i amb el seu entorn. En definitiva, la seva
educació reclama el desenvolupament de les seves competències
socials i una millor comprensió de les normes de convivència,
que han de respectar-se pel bé de tots; en primer lloc,
pel bé dels mateixos joves.
A voltes s’oblida que
el grup poblacional amb més gran risc de partir accions
contràries a la convivència és, precisament, el de les
persones joves i que els autors dels fets ho poden ser
també, però cal destacar que el risc de victimització personal
dels 16 als 18 anys és unes tres vegades superior a l’existent
entre adults. Ja abans dels 16 anys poden produir-se
accions negatives entre l’alumnat que, si es pateixen
de manera contínua, arriben a tenir efectes severs sobre
l’autoestima i el desenvolupament futur.
En aquest sentit, els
treballs realitzats pel Departament d’Ensenyament i el
Departament d’Interior i l’estudi elaborat pel professor
Javier Elzo, Els comportaments problemàtics dels joves
escolaritzats, ens ofereixen la possibilitat de conèixer
amb més detall aquests fenòmens i perseverar en la realització de
polítiques destinades a millorar la convivència a l’escola,
formar en valors i desenvolupar les competències socials
dels joves.
Es tracta d’un gran àmbit
d’actuació que compartim, dia a dia, l’escola i la família,
el conjunt dels ciutadans i totes les administracions.
Els mateixos estudis que ara presentem han tingut un
enfocament interdepartamental, ja que alguns dels comportaments
analitzats desborden el marc escolar i poden afectar
altres espais, altres àmbits, com ara la seguretat viària
o la convivència en determinats locals de lleure. En
definitiva, presentem un treball conjunt inscrit en les
polítiques de la Generalitat destinades a reduir els
nivells de victimització que puguin enregistrar-se, a
prevenir les infraccions i, sobretot, a protegir i formar
el conjunt d'adolescents que constitueixen, sense cap
dubte, el recurs més valuós de qualsevol societat.
Carme-Laura Gil i Miró Xavier
Pomés i Abella
Consellera d’Ensenyament Conseller
d’Interior |
