|
Estudi Joventut i seguretat a Catalunya
Preàmbul
L‘educació dels joves i les experiències
que puguin afectar negativament el seu desenvolupament
personal formen part de les preocupacions permanents
de la població i de les administracions públiques. Però al
llarg dels últims anys sembla que s’ha enregistrat una
intensificació d’aquests sentiments. En tot cas, les
darreres edicions de l’Enquesta de seguretat pública
de Catalunya i de l’Enquesta de victimització de
Barcelona han situat tant l’educació com els comportaments
problemàtics de la gent jove entre els assumptes que
més preocupen els ciutadans.
Les dades disponibles
recorden, doncs, la necessitat de reforçar l’educació en
valors i normes, en un context en el qual s’incrementen
les taxes d’escolarització. I plantegen també la necessitat
de conèixer amb més precisió els fets contraris a la
convivència que es produeixen entre l’alumnat, amb l’objecte
de diagnosticar correctament els problemes i dissenyar
els instruments d’intervenció més adequats. La crisi
de la convivència escolar, a voltes greu, que s’ha produït
en alguns països molt propers ens alerta, addicionalment,
sobre la importància crítica que pot tenir aquesta qüestió en
el bon funcionament del sistema educatiu.
Això no obstant, a
Catalunya no es disposava, fins ara, de dades estadístiques
sobre alguns dels fets que poden incidir negativament
sobre la convivència entre els nois i les noies escolaritzats,
com ara la victimització que hagin experimentat o les
infraccions que hagin dut a terme. És a dir, no es disposava
d’enquestes representatives sobre les accions contràries
a la convivència que havien patit o en les quals s’havien
implicat. I per tant, tampoc es disposava d’una base
de dades que permetés interrelacionar les diverses variables
associades als comportaments problemàtics de l’alumnat
i estudiar la seva evolució al llarg de l’adolescència.
És cert que a Catalunya
es realitzen algunes operacions estadístiques en àmbits
propers que, lògicament, han contribuït a delimitar el
nostre objecte d’estudi i a fixar el seu punt de partida.
A tall d’exemple, podem citar l’Enquesta escolar sobre
drogues (EED), centrada en el consum de substàncies psicoactives
entre l’alumnat, o l’Enquesta de seguretat pública de
Catalunya (ESPC) dedicada a estudiar la victimització i
l’opinió en matèria de seguretat i policia entre la població general
(16 anys i més). Però l’EED constitueix un estudi especialitzat
en el consum de substàncies psicoactives que no cobreix
altres comportaments problemàtics de l’alumnat, i l’ESPC
no està adreçada a la població escolaritzada, tot i que
compti amb una submostra limitada de joves en aquesta
situació. Amb altres paraules, aquests treballs no tenen
per objecte l’estudi de la victimització experimentada
o de les infraccions reconegudes pel mateix alumnat.
En conseqüència, havia de dissenyar-se una nova actuació estadística,
específicament centrada sobre aquests problemes.
El disseny d’aquesta
nova actuació estadística ha estat necessàriament interdepartamental
ja que la victimització i els comportaments problemàtics
poden produir-se dintre o fora de l’escola, i afectar
diversos àmbits competencials. Però, addicionalment,
els treballs de disseny es van plantejar de manera deliberadament
participativa, escoltant les opinions i les propostes
d’un seguit notable de professionals dels diversos departaments
implicats i, en aquest punt, s’ha de destacar la competència
i l’esperit de col·laboració de totes les persones consultades
que, en definitiva, han contribuït de manera decisiva
al disseny d’una operació estadística que té voluntat
de continuïtat.
En aquest sentit, els
departaments d’Ensenyament i d’Interior van constituir
un equip de treball, en el qual també participaven el
Departament de Justícia, la Secretaria General de Joventut
i l’Institut d’Estadística de Catalunya, amb l’objecte
bàsic d’elaborar un qüestionari autoadministrat. I el
mateix Institut d’Estadística de Catalunya va responsabilitzar-se
del disseny d’una mostra representativa de l’alumnat
català de l’ESO, el Batxillerat i els cicles formatius
de Grau Mitjà, és a dir, dels nivells corresponents a
unes edats modals que van dels 12 als 18 anys.
Addicionalment, aquest
equip de treball va disposar de l’assessorament extern
dels professors Josep M. Aragay, Juli Sabaté i Elisabeth
Torrelles, de la Universitat de Barcelona que van encarregar-se
també de dirigir el treball de camp i dur a terme la
primera explotació estadística de les dades. I molt especialment,
es va disposar, al llarg d’aquest procés, de l’assessorament
del professor Javier Elzo, de la Universitat de Deusto,
que va orientar el conjunt de l’operació i que ha elaborat
l’anàlisi dels resultats que ara presentem.
La realització d’aquest
treball ha requerit, doncs, la participació de diferents
organismes i de multitud de persones a qui no podrem
agrair la seva contribució de manera individualitzada,
i entre les quals destaquen els membres dels equips directius
dels 5 instituts en els quals es va dur a terme la prova
pilot, i dels 112 centres d’ensenyament finalment seleccions
a la mostra, així com els professors dels grups entrevistats
i, sobretot, els 7.416 nois i noies que ens van proporcionar,
pràcticament sense cap incident notable, una valuosa
informació sobre les seves experiències com a víctimes
o com a autors d’accions contràries a la convivència.
Potser la nostra millor manera d’agrair la seva contribució consistirà a
transformar aquest primer estudi en una operació estadística
periòdica, ajustada a la normativa estadística catalana,
que posi a disposició de tots els operadors implicats
un instrument destinat a mesurar les accions problemàtiques
de la joventut escolaritzada i la seva evolució en el
temps.
RELACIÓ DE COL·LABORADORS
DE L’EQUIP DE TREBALL INTERDEPARTAMENTAL
Departament d’Interior
Àlex Bas i Vilafranca
Josu Gondra
Bustinza
Anna Salarich i Banús
Carles Segura i Buixó
Departament d’Ensenyament
Pere Led i Capaz
Josep Ignasi Almirall i Bolíbar
Maria Dolors Martínez i Nó
Jesús Moral i Castrillo
Roser Gil i Campos
Joan Verdaguer i Andrés
José Javier Checa Fernández
Maria Virtudes
Castaño i Reolid
Montserrat Carulla i Gratacós
Institut d’Estadística
de Catalunya
Enric Ripoll i Font
Manel Falguera i Fernández
Julià Urrutia i Carratalà
Marta Masats i Folguera
Universitat de Barcelona.
Fundació Bosch i Gimpera
Josep M. Aragay i Barbany
Juli Sabaté i Delgado
Elisabeth
Torrelles i Puig
Elisabet Queralt i Blanch
Elena Sintes Pasqual
Departament de Justícia
Eulàlia Luque i Reina
Jaume Martín i Barberán
Secretaria General de Joventut
Pilar Paris
i Pujol
Pere Solé i
Masó
Josep Vila
i Boix |
