En aquest article (1) volem provar que el procés incipient de normalització lingüística experimentat pel català té repercussió en el model de llengua tradicional del valencià, en concret a la comarca del Baix Vinalopó (2) i en el subsistema fonètic. A banda d'analitzar el grau de penetració del model estàndard-normatiu en el parlar de la comarca, també es veurà el grau d'acceptació o d'abandó del model tradicional, tant de les formes normatives com de les que no ho són, i el de penetració del model castellà.

Sumari

1. Introducció

2. Estudi fonètic
2.1. Els grups inicials en–, em– i es–
2.2 L'assimilació vocàlica progressiva velar: corda >
2.3 El manteniment-desaparició de les vocals obertes
2.4 El ieisme
2.5 La palatalització de s implosiva davant [k]
2.6 La s en fonètica sintàctica
2.7 El grup ix
2.8 El betacisme
2.9 El so africat //
2.10 El grup -lt final seguit de vocal
2.11 La caiguda de -d- intervocàlica
2.12 La b intervocàlica
2.13 La -r final
2.14 Tendències generals observades en la fonètica

3. Final

1. Introducció

La nostra hipòtesi en aquest treball partia del fet que la transcendència de l'incipient procés de normalització lingüística en les formes fonètiques pròpies de la varietat tradicional de la comarca del Baix Vinalopó és notable, sobretot en el model de llengua dels escolars, el grup social més exposat a la varietat normativa del català. És per això que fou un entrebanc concretar els criteris per a seleccionar els trets lingüístics que havien de donar resposta a la nostra hipòtesi.

El variacionisme estricte recomana la tria d'un únic tret lingüístic que es descriu i analitza de manera extraordinàriament aprofundida. Però la focalització sobre un tret concret ens hauria fet perdre de vista la resta d’elements lingüístics que participen en aquests canvis.

Per això no era convenient una anàlisi variacionista aprofundida d’un tret lingüístic individual, sinó que calia aportar una visió més general i, per tant, amb menys calat, però que permetés l’obtenció d’una visió de conjunt amb força dades, en tot cas representatives. Així, s'arribarien a definir tendències comunes i més globals, a trobar pautes de conducta i esbossos de patrons de redreçament. El detall ens hauria denegat aquesta perspectiva.

La caracterització del model fonètic del Baix Vinalopó que ara presentem té en compte dues variables socials. D’una banda, hi ha l’edat, variable al llarg de la qual es desenvolupa una variació lingüística molt destacable. Hi distingim quatre grups: a) ancians —majors de 60 anys —; b) adults —de 37 a 60 anys —; c) jóvens —de 18 a 36 anys —; i d) escolars —entre 9 i 17 anys.

La segona variable està relacionada amb el grau de contacte que els individus han tingut amb el català formal en l'àmbit escolar. Considerem tres grups: a) individus majors de 20 anys que no han tingut mai contacte escolar amb el català (els anomenem no escolars als gràfics); b) individus menors de 20 anys que han tingut l’escolarització vehiculada majoritàriament en castellà, tot i que han rebut l’assignatura de Valencià i potser alguna més (els anomenem amb l’abreviatura Ecas); i c) individus menors de 20 anys que han tingut la major part de l’escolarització vehiculada en català (els anomenem Eval).

Hem entrevistat un total de 138 individus, distribuïts de manera aproximadament proporcional segons la població de les localitats i partides de la comarca del Baix Vinalopó. El qüestionari lingüístic constava de 55 ítems i la situació en què va ser duta a terme l’enquesta es pot qualificar de semiformal. En aquest article només presentem una part de la caracterització fonètica que correspon al qüestionari.

2. Estudi fonètic
2.1 Els grups inicials en-, em- i es

Estudiem ara només el mot embut, ja que és un dels pocs mots en què tradicionalment s’ha conservat a tota la comarca la pronúncia [am]but, pròpia de la majoria del català occidental. Quasi tots els mots que tenen en–, em– i es– en posició inicial es pronuncien amb [e] en gran part de la comarca.

Com veiem al gràfic 1, la realització [am]but ja no és l’única entre els avis, però hi predomina. En els grups d'adults i de jóvens, la freqüència de la forma tradicional descendeix amb força i de manera equiparable en tots dos grups a favor de la innovació [em]but. Els escolars es decanten evidentment per la forma prestigiosa embut en un 95%. El gràfic 2 mostra que el programa educatiu no crea diferències apreciables en les respostes dels escolars; en efecte, la generalització del tancament [am]>[em] és gairebé completa i idèntica en tots dos grups.

Gràfic 1. Percentatges per edats del grup fonètic em- inicial: embut		Gràfic 2. Percentatges per programa educatiu del grup fonètic em- inicial: embut

Hi ha dues raons fonamentals que expliquen la celeritat del canvi: a) la forma tradicional [am]but no coincideix amb l’ortografia del català (ni del castellà); b) no es diu així en castellà. Tot i que [am]but és la pronúncia tradicional, l’afebliment d’aquesta forma és intens i reculat en el temps a tota la comarca, ja que té presència notable en les respostes dels ancians.

En conclusió, es produeix un afebliment d'aquesta pronúncia tradicional perquè el model escrit del català i el model de llengua dominant —el castellà— no hi donen suport.

2.2 L’assimilació vocàlica progressiva velar: corda >

La comarca queda dividida en tres zones segons si el model tradicional presenta o no la realització de l’assimilació vocàlica progressiva velar:

a) Guardamar i Crevillent no mostren cap mena d’assimilació.

b) El nord-est de la comarca realitza l’assimilació velar de manera generalitzada.

c) La resta de la comarca es troba en ple procés de generalització de l’assimilació velar (ací s'inclou la capital, Elx).

A la zona b, on l’assimilació és ja tradicional (vegeu el gràfic 3), les tres generacions d’adults no mostren cap realització . S’ha iniciat, però, un procés de desassimilació que afecta ja el 20% de les respostes de la població escolar.

L’alumnat pertanyent a l'Eval presenta un augment més gran de les realitzacions no assimilades, un 23%, enfront del 7% que mostra l'Ecas (vegeu el gràfic 4). La pronúncia pertanyent al model tradicional, per tant, és més vigorosa en el grup d’escolars que menys contacte té amb el català normatiu.

Gràfic 3. Percentatges per edats de realització de l'assimilació vocàlica velar a les localitats on aquesta pertany al model tradicional (zona b): corda		Gràfic 4. Percentatges per programa educatiu de realització de l'assimilació vocàlica velar a les localitats on aquesta pertany al model tradicional (zona b): corda

A la zona c, la pronúncia cord[a] (vegeu el gràfic 5) forma part encara del model tradicional, com es comprova en la preferència dels ancians: un 75%; mentre que encara és minoritari. Per contra, les altres dues generacions d’adults han arraconat definitivament la pronúncia cord[a] a favor de variant assimilada.

Pel que fa als escolars de la zona c, s’observa com de nou es reintrodueix la pronúncia no assimilada, encara de manera minoritària, però amb un percentatge que frega el 30%. Les diferències entre programes educatius (vegeu el gràfic 6) tornen a ser considerables. La pronúncia més pròxima a l’ortografia —i també al castellà— es reintrodueix més fortament en l'Eval.

Gràfic 5. Percentatges per edats de realització de l'assimilació vocàlica velar a les localitats on aquesta no pertany al model tradicional (zona c): corda		Gràfic 6. Percentatges per programa educatiu de realització de l'assimilació vocàlica velar a les localitats on aquesta no pertany al model tradicional (zona c): corda

Globalment, la forma amb –[a] s’ha recuperat una mica més clarament en la zona c que no pas en la zona b, és a dir, se sent més entre els escolars d'allà on tradicionalment encara existeix. D'aquest fet podríem deduir que el model tradicional té ací una lleugera pressió reintroductora. Cal observar, però, que el grup d’escolars d’Elx és el responsable principal d'aquest comportament ja que són els que menys assimilacions realitzen. (3)

Com es veu al gràfic 7, malgrat la força de la innovació i l’èxit global que ha tingut en les generacions intermèdies, els escolars han capgirat l’evolució de la pronúncia. És important remarcar que s’ha produït un tancament de la o oberta precisament a la zona on l’arrelament de l’assimilació és més gran. Així que del 41% d'escolars que no realitzen l'assimilació, una mica més de la meitat diu , mentre que del 59% restant que realitza l'assimilació, també més de la meitat pronuncia .

Gràfic 7. Percentatges per edats de realització de l'assimilació vocàlica velar a tota la comarca: corda

Tota aquesta situació condueix a pensar que la forma no assimilada torna a tenir prestigi entre els escolars, ja que es vincula amb l’ortografia, la norma oral de tots els mitjans de comunicació en català, la de part del professorat que sovint no és de la localitat i, com no, la del castellà.