Gràfic 17. Percentatges per edats de realització de la v: divendres		Gràfic 18. Percentatges per programa educatiu de realització de la v: divendres

2.9 El so africat []

El so africat [] forma part del repertori de fonemes del model de llengua tradicional del Baix Vinalopó. La modificació d’aquest so és numèricament bastant minsa en la població i només pròpia dels més jóvens:

Gràfic 19. Percentatges per edats de realització de l'africada palatal sonora: dijous

Hem detectat dues solucions que el substitueixen. D’una banda, hi ha l’ensordiment [], conegut des d’antic en el valencià central i molt més recentment en diverses localitats de les Valls del Vinalopó. En segon lloc, hi ha la desafricació del so amb el resultat d’una espècie de semiconsonant []. Aquest darrer fenomen es detecta també a la comarca veïna de l’Alacantí.

Com es veu al gràfic 19, l’ensordiment és més habitual en els jóvens: engloba prop del 20% de les seves respostes. Aquesta solució es redueix fortament entre els escolars (el 8%). La desafricació, per contra, és bastant menys habitual entre els jóvens que entre els escolars. Tot i això, els escolars tendeixen a eliminar totes dues pronúncies, les quals sumen el 22% de les respostes, mentre que entre els jóvens assoleixen el 34%.

L’ensordiment afecta algunes partides i localitats del camp d’Elx i la mateixa ciutat; el desafricament es reparteix en zones o en individus molt castellanitzats (Elx, Santa Pola, Guardamar, la Marina). Al gràfic 20 es veu que l’ús elevat declarat de la llengua pròpia afavoreix bastant la realització africada sorda [], mentre que l’ús baix es relaciona amb la desafricació []:

Gràfic 20. Percentatges segons l'ús declarat del català de realització de l'africada palatal sonora: dijous

Aquesta distribució pot conduir a interpretar les dues solucions fonètiques com a fruit de la interferència amb el castellà però sota condicions lingüístiques contextuals diverses: l’ensordiment [] apareix en una situació lingüística on el català té certa vitalitat i la desafricació [], en canvi, en un àmbit social més castellanitzat.

Efectivament, aquesta darrera és l’adaptació actual normal del so [] del català o de l'anglès, posem per cas, dels parlants castellans, mentre que l’altra es va iniciar en el valencià central en un moment de vitalitat lingüística molt elevada, devers els segles XVII i XVIII.

No hi ha diferències notables segons el programa educatiu. Cal dir, però, que l’ensordiment és més freqüent en l'Eval, on afecta el 16% de les respostes, precisament en els que declaren fer un ús més elevat de la llengua pròpia. La desafricada va lligada a l’Ecas —11%— i a l’ús baix del català. Totes dues afecten hàbitats rurals o urbans de manera bastant indistinta, tot i que la forma ensordida es troba més al camp, on novament la vitalitat lingüística és més elevada.

2.10 El grup –lt final seguit de vocal

La forma tradicional de realitzar l’aplec consonàntic –lt seguit de vocal a la comarca estudiada és no elidir la dental i pronunciar, per tant, mo[lt a]mable. Cal dir, però, que detectem diversos casos d’elisió de t en aquesta posició, de manera que hom coincideix amb el model tradicional de comarques properes, com ara part de les Valls del Vinalopó, la Foia de Castalla o Alcoi. Al Baix Vinalopó, l'elisió abraça el 19% de la població global de la comarca.

Com es veu al gràfic 21, la desaparició de la dental és ben notable entre els escolars —un 39%— i es va reduint gradualment a mesura que augmenta l’edat: encara afecta el 23% de les respostes dels jóvens, només l’1% dels adults i no té existència entre els ancians:

Gràfic 21. Percentatges per edats de realització de l'oclusiva final agrupada t en fonètica sintàctica: molt amable

Es tracta d’un tret habitual en totes les localitats, sense distincions significatives. Tampoc no hi ha rellevància en les respostes segons el programa educatiu.

Un cop hem vist l’existència d’aquesta solució també en població no escolaritzada i la intranscendència dels programes educatius, l’eliminació de la dental deu ser un procés incipient en el model col·loquial, independent del procés de convergència envers el castellà o de l’anivellament interdialectal causat per l’extensió de l’estàndard.

2.11 La caiguda de –d– intervocàlica

Cal dir que, com que el fenomen de la caiguda de la d intervocàlica és important en aquesta varietat dialectal, el qüestionari ha inclòs diversos ítems sobre el tema. D’una banda, hi ha formes equivalents amb d en castellà (esternudar, oblidar-olvidar, vida, saludar, roda, redona, cadena, madur, quedar) i, de l’altra, n’hi ha sense aquesta equivalència (cadira, Nadal, neboda).

Hem observat una diferència notable en els dos blocs de preguntes: en els grups sense equivalència en castellà (vegeu el gràfic 22), la presència de la d —que sempre serà una recuperació des del punt de vista del model tradicional— no existeix en els ancians i és molt reduïda en els adults. Els jóvens n'incrementen bastant el nombre i en els infants és ja resposta majoritària (més del 60%).

En el grup amb equivalència en castellà (vegeu el gràfic 23), les reintroduccions ja abracen prop del 20% de les respostes de tots els adults, amb un petit increment a mesura que decreix l'edat. Els escolars, finalment, recuperen la d en tres quartes parts de les respostes.

Gràfic 22. Percentatges per edats de realització de la d intervocàlica en mots sense equivalència en castellà (Nadal, neboda, cadira)		Gràfic 23. Percentatges per edats de realització de la d intervocàlica en mots amb equivalència en castellà (esternudar, olvidar-oblidar, vida, roda, saludar, redona, cadena, madur, quedar)

Les recuperacions van extraordinàriament lligades a l’Eval, sobretot en els individus d'Elx, els quals tenen un ús reduït del català tant familiarment com socialment. Notem que en l'Eval la freqüència de la innovació és tres voltes més gran que la forma pròpia del model tradicional sense d, tant pel que fa al grup de formes sense equivalència en castellà com al que sí que en té. Tot i això, la dilució del model tradicional és més patent en aquest segon grup de mots:

Gràfic 24. Percentatges per programa educatiu de realització de la d intervocàlica en mots sense equivalència en castellà (Nadal, neboda, cadira)		Gràfic 25.  Percentatges per programa educatiu de realització de la d intervocàlica en mots amb equivalència en castellà (esternudar, olvidar-oblidar, vida, roda, saludar, redona, cadena, madur, quedar)

La generalització de la desaparició de la d intervocàlica és un fenomen ben arrelat en el parlar comarcal. També, però, es troba força desprestigiat des de fa temps, fins i tot estigmatitzat, per la manca de coincidència tant amb el castellà estàndard com amb les varietats valencianes veïnes. Açò explica que hi haja reintroduccions de dd força antigues, perquè un factor i l’altre fomenten la reintroducció de la d. En aquest cas, el castellà no ha estat, com en altres casos, el factor determinant de la restitució sinó que ha compartit terreny amb la pressió dels dialectes veïns —per tant, amb una tendència ja col·loquialitzada— i, recentment, amb la del català normatiu.

Ara bé, cal no oblidar que precisament els escolars que es mouen en un ambient més castellanitzat són els més propensos a la reintroducció. En aquest grup s’ha accentuat tant la tendència ja col·loquialitzada de la restitució de la d, com la pressió del castellà, el trencament amb el model tradicional i l’influx del model normatiu del català.